2 \02\+00:00 noviembre \02\+00:00 2025 | Actualidad
Lo diumenge 2 de novembre, vam anar a Riba-roja d’Ebre, a veure la VIII Fira de l’Oli de ginebre. Organitzada pels Amics de Riba-roja posen en valor los diferents forns que tenen al seu terme municipal i que han set declarats Bé d’Interès Cultural recentment.
La fira va creixent i des de fa un parell d’anys han afegit parades de treballs artesans. Vam estar visitant els diferents estants per acabar al centre (provisional) que tenen dedicat als forns d’oli de ginebre, a on fan la demostració de com s’obtenia l’oli d’aquest arbust, que al seu moment va ser molt important, entre altres coses per fer cures als ramats de bestiar, quan d’aquestos n’hi havia en gran número per tots els pobles en segles passats.
Al terme de Nonasp en tenim tres d’aquestos forns, un bastant complet i restes dels altres dos. Los Amics de Riba-roja van elaborar un mapa on figuren els forns del seu territori i també van afegir los que tenim al terme de Nonasp.
Per acabar aquesta petita crònica voldria dir que aquest mateix dia 2 de novembre, un nonaspi que fa molts anys que viu a Riba-roja, Josep Tena Campanales complie 100 anys, se li va fer un reconeixement per part de les diferents administracions. Los Amics de Nonasp volem sumar-nos aquesta felicitació al senyor Josep i a tota la família, per molts més anys.
100 anys de Josep Tena Campanales – Foto del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre
Lo diumenge 15 de juny vam anar a la vila veïna de Favara per veure una indústria del passat i que avui en dia aquestes estan dins l’apartat anomenat com a Patrimoni industrial, fent referència a aquelles fàbriques que al seu moment van ser molt importants i que el pas del temps ha fet que quedon obsoletes per al treball que portaven a cap.
Estic parlant de la Farinera del Valen, actualment aquell edifici pertany a Mari Gallinat i Javi Ollés, a on viuen desprès de la reforma que van fer a l’edifici. Gràcies a ells aquella fàbrica l’han sabut conservar, i és prou important remarcar aquest fet “conservar”. Moltes voltes, massa diria jo, Patrimoni –en majúscula- d’aquesta mena acabe tirat, destruït i perdut per sempre, a voltes per falta de sensibilitat cap a les coses del passat, i que en bona part estan dins de lo que coneixem com a cultura, perquè no oblidem que recuperar, conservar i protegir aquestos materials també és recuperar, conservar i protegir la cultura.
A les 18:00 hores vam fer cap a la casa de Mari i Javi, al carrer Indústria, que segons em va contar Pedro Gallinat, el nom li van posar per los diferents negocis que allí hi havia concentrats, la fàbrica de pilotes Meseguer, 2 molins d’oli, la mateixa farinera i fins i tot un corral de bestiar.
Lo negoci de la farina ja venia del segle XIX, encara conserven una part de les moles de pedra que rotaven a partir de la força d’un embarrat, politges i corretges, amb la força que transmetia un motor elèctric.
Lo molí va evolucionar i l’any 1952 se va reformar, instal·lant un nou sistema en què a partir de 3 molins elèctrics transformaven lo cereal en farina, per conductes de fusta, lo producte obtingut pujava al pis superior a on unes màquines cernien i separaven la farina i el sègol fins a obtindre el producte final refinat sense cap impuresa.
Interessant de saber són alguns detalls que Pedro va contar-me, com ara que a ell li van dir que aquella nova farinera va costar 70.000 pessetes de l’època, en què un treballador de la mateixa fàbrica cobrave 7 pessetes de jornal, per tant, aquella fàbrica va costar 10.000 jornals de treballadors. En les 24 hores del dia que funcionava en plena campanya podia fer fins a 10.000 quilos de farina -quants pans i barres podien fer-se en tants quilos!!!!-. Un altre detall important que Pedro va saber és que el muntador d’aquell molí de farina, va dir que era dels més grans que havia fet la seua empresa a l’Aragó.
És increïble i espectacular veure el bosc de conductes de fusta que pugen i baixen a les dos altures en què està tot el conjunt muntat, en diferents angles, que van i venen, que volten i revolten, l’enorme embarrat en lo seu munt de politges i corretges que transmetrien la força motriu per poder funcionar tot lo sistema. Los quadres elèctrics en la seua base de marbre, a on estan los amperímetres i voltímetres per controlar les tensions i corrents, a més de la velocitat, hi ha fins i tot un gran ventilador muntat a la barra principal que amortiria les calors dels estius, que és quan tenie que funcionar la fàbrica. Tot el conjunt és una meravella no més de contemplar-lo, veure com funcionave ja seria espatarrant.
A la part baixa a una cantonada està l’oficina de fusta treballada, pintada de negre que impose serietat, en vidres glaçats, la parella de finestretes de vidre per a on atenien la gent, fins i tot l’oficina és una passada, és un transport al passat, en los seus arxivadors per a tindre tot el negoci controlat, resumin una meravella i tot aquest conjunt lo tenim aquí mateix a davant dels bigots i no ho sabem.
Una tarde molt xula, a on vam poder xalar de veure PATRIMONI industrial EN MAJÚSCULA, moltes gràcies a Javi, a Mari i a tota la família, que han sabut preservar un material d’un final inevitable, un patrimoni que al seu moment va fer que molts favarols i també nonaspins podien vendre els cereals al costat de casa i obtindre una farina de qualitat per a fer… lo pa nostre de cada dia.
