Si tot va bé, per Setmana Santa presentarem un nou espai al Museu, la farmàcia, que ja fa molt temps que hi estam treballant, i per unes coses o altres, s’ha tingut d’ajornar.
Per poder-la fer, a més de tindre diferents elements, utensilis, mobiliari, etc., també cal tindre el lloc a on exposar-ho. I preparar un local és una mica més complicat, vull dir que hi han d’entrar los paletes, i ja sabem tots que això val diners, molts, i les associacions culturals com habitualment diem sempre anem curts de pressupost. Esta última paraula fa que abans d’entrar los paletes, naltres, mira’m d’avançar treballs per què en lo “pressupost” puguem fer l’espai volgut.
Al local a on anirà la recreació de la farmàcia, -que ja avanço a tots, que serà una altra maravellosa sala- des de l’any 2014, com dia anteriorment naltres anem arreglant i apedaçant el que podem, cantonada de la porta d’entrada -si no mitja casa ja és caigut- forats a les parets mitgeres -si no potser ja mos veuríem en lo veí- picar parets, roplegant runes, pintar, agranar, etc.
Totes aquestes faenes les fem en dissabtes, diumenges i festius, podeu estar segurs que totes aquestes treballades ni cobrant les faríem en altra cosa que no fos lo Museu. Però ja sabeu el que repetim i repetim moltes voltes, fa més qui vol que qui pot, i a més de voler, tenim un aliat que ni se veu ni es pot tocar, però és present, senyores i senyors, és un aliat que sol se pot sentir dins d’un mateix, la IL·LUSIÓ, i en aquesta som molt bons amics, bons companys i podríem dir que estam enamorats, molt enamorats, com aquell primer amor adolescent que te fa perdre la realitat i només penses en la parella volguda.
Aquest mes de febrer i primer de març, desprès de l’obra feta, instal·lats el mobiliari i altres elements ho tenim tot preparat per a la presentació, aquesta pròxima Setmana Santa.
Us dixam en unes fotos de totes aquestes intervencions fetes, que vam començar l’any 2014. Seguim…
El diumenge 18 de maig a primera hora de la tarde, Mario i jo vam anar a la població montenegrina de Lalueza, i a què vam anar?, podeu pensar algú dels que llegiu aquesta crònica.
Ja sabeu que cada any intentam fer al nostre museu un espai nou, i el que estam preparant si tot va bé per enguany és la farmàcia. Per a poder fer aquest ofici, ja fa anys que anem guardant medicaments antius, així com mobiliari i altres peces relacionades.
Santiago Vilella Barrachina, nonaspí, farmacèutic i que a més és fill de farmacèutica, Angelita Barrachina Mullerat, quan va saber que estàvem preparant el nou espai, va oferir-nos els mobles que la seua mare tenia a la farmàcia de Nonasp als anys ’50 del segle passat. Aquestos mobles els van fer a la fusteria de l’oncle Emilio Gimeno Comella, per tant per naltres allò si cap encara tenia més valor. Mobles de farmàcia i fets a Nonasp, fantàstic!!!
Tornant al viatge que dia al principi, vam arribar a Lalueza a on mos esperava Santiago, el primer que vam fer és veure la farmàcia que durant gairebé 40 anys ha regentat, i que actualment ja conduís el seu fill Miguel, igualment farmacèutic.
Tot seguit vam anar a carregar lo mostrador i la vitrina de la vella farmàcia que Santiago ha guardat durant tants anys, que a més del vincle emocional –eren de la seua mare- encara feia servir per a tindre medicaments.
Desprès de carregar vam anar a veure l’exposició que tenen a aquest poble sobre l’espart, d’aquesta planta se feien sogues per a poder lligar garbes de cereal, d’alfals, o altres faenes. Santiago ha fet una publicació sobre el procés d’aquesta planta des que s’arranca fins a ser convertida en sogues –vencills- per a fer diferents treballs. Va regalar-nos aquest llibret que porta per títol “Los esparteros de Lalueza” a on conte tota la transformació de la planta a més d’explicar el context històric d’aquest treball a la població de Lalueza. Santiago amablement mol va firmar i dedicar als Amics de Nonasp.
Per a guiar-nos per aquesta exposició, que està a un local cedit per l’ajuntament als baixos de la casa consistorial, a més de Santiago estave també present el senyor Feliciano Gascón Sanz de 87 anys que durant molts anys va dedicar-se a tot el treball que comportava la transformació de l’espart.
Lo senyor Feliciano va contar-nos tot el procés en passió, que com li va dir Mario naltres al museu les visites guiades les explicam igualment de manera apassionada. Lo senyor Feliciano va regalar-nos un parell d’aquestos vencills que incorporarem al nostre museu.
Una tarde molt profitosa, peces per la farmàcia de primera categoria i molt nonaspines, una tarde formativa en què vam aprendre un ofici del passat, moltes gràcies a Santiago i al senyor Feliciano.
