Mobles de farmàcia
El diumenge 18 de maig a primera hora de la tarde, Mario i jo vam anar a la població montenegrina de Lalueza, i a què vam anar?, podeu pensar algú dels que llegiu aquesta crònica.
Ja sabeu que cada any intentam fer al nostre museu un espai nou, i el que estam preparant si tot va bé per enguany és la farmàcia. Per a poder fer aquest ofici, ja fa anys que anem guardant medicaments antius, així com mobiliari i altres peces relacionades.
Santiago Vilella Barrachina, nonaspí, farmacèutic i que a més és fill de farmacèutica, Angelita Barrachina Mullerat, quan va saber que estàvem preparant el nou espai, va oferir-nos els mobles que la seua mare tenia a la farmàcia de Nonasp als anys ’50 del segle passat. Aquestos mobles els van fer a la fusteria de l’oncle Emilio Gimeno Comella, per tant per naltres allò si cap encara tenia més valor. Mobles de farmàcia i fets a Nonasp, fantàstic!!!
Tornant al viatge que dia al principi, vam arribar a Lalueza a on mos esperava Santiago, el primer que vam fer és veure la farmàcia que durant gairebé 40 anys ha regentat, i que actualment ja conduís el seu fill Miguel, igualment farmacèutic.
Tot seguit vam anar a carregar lo mostrador i la vitrina de la vella farmàcia que Santiago ha guardat durant tants anys, que a més del vincle emocional –eren de la seua mare- encara feia servir per a tindre medicaments.
Desprès de carregar vam anar a veure l’exposició que tenen a aquest poble sobre l’espart, d’aquesta planta se feien sogues per a poder lligar garbes de cereal, d’alfals, o altres faenes. Santiago ha fet una publicació sobre el procés d’aquesta planta des que s’arranca fins a ser convertida en sogues –vencills- per a fer diferents treballs. Va regalar-nos aquest llibret que porta per títol “Los esparteros de Lalueza” a on conte tota la transformació de la planta a més d’explicar el context històric d’aquest treball a la població de Lalueza. Santiago amablement mol va firmar i dedicar als Amics de Nonasp.
Per a guiar-nos per aquesta exposició, que està a un local cedit per l’ajuntament als baixos de la casa consistorial, a més de Santiago estave també present el senyor Feliciano Gascón Sanz de 87 anys que durant molts anys va dedicar-se a tot el treball que comportava la transformació de l’espart.
Lo senyor Feliciano va contar-nos tot el procés en passió, que com li va dir Mario naltres al museu les visites guiades les explicam igualment de manera apassionada. Lo senyor Feliciano va regalar-nos un parell d’aquestos vencills que incorporarem al nostre museu.
Una tarde molt profitosa, peces per la farmàcia de primera categoria i molt nonaspines, una tarde formativa en què vam aprendre un ofici del passat, moltes gràcies a Santiago i al senyor Feliciano.
