Jocs de boletes
Dibuix de JM Ràfales – Jugant a les boletes
Lo passat cinc de novembre, vaig quedar en Javier Garcia Cortés perquè me contés com ell jugave als jocs de boletes, ja que durant molts anys va ser un dels més populars dels xiquets del nostre poble, i que en la mida en què se van anar encimentant los carrers, se va anar deixant de jugar-hi, pel fet que ere quasi obligat que la superfície a on se jugave fos de terra. Ell recorde que en les boletes jugave a la catxonda i al triangle per los voltants d’estudi, a voltes per l’empedrat de davant la porta de l’església, i a les nits d’estiu, al carrer de la Mardedeu, entre cal Jerret i Xiringuito, aprofitant la llum d’una farola.
CATXONDA Per jugar-hi, lo primer ere fer la «catxonda», que ere un clot a terra, no gaire fondo, arredonit i en los costats en pendent. Després, a una distància acordada, se feie la ratlla d’on se començave lo joc. Per fer l’ordre de tirar los jugadors, se feie una tirada prèvia de darrere de la catxonda a la ratlla, sense passar-se’n. L’ordre quedave establert per la proximitat de les boletes a la ratlla, i en lo cas de què s’haguessen passat, es continuave també per l’ordre de proximitat a la ratlla.
Per tirar la boleta, lo xiquet s’havie de posar aponat o agenollat a terra, i de la ratlla, en la mà esquerra se medie un pam, i a continuació se posave la mà dreta tancada, i en la boleta descansant al dit índex, es propulsave en l’ungla del dit polze. Al primer llançament, s’havie d’intentar posar la boleta dins de la catxonda, i si s’aconseguie es podie tornar a tirar, ara per mirar de tocar una boleta dels altres jugadors que no hagués entrat a la catxonda, i si no se fallave, s’anaven fent les tirades necessàries per a conduir-la hasta la catxonda, guanyant la boleta, o bé, un perrot. A voltes s’acordave jugar a les boletes sense jugar-se res. Quan es fallave, passave a tirar un altre jugador, hasta que no quedaven boletes en joc.
TRIANGLE En un totxo o pedra, es dibuixave un triangle a terra, i com aposta per jugar, s’havie de posar una boleta al triangle. Los tres primers la posaven a cada un dels vèrtexs del triangle i si havie més jugadors les repartien pels costats del triangle. A voltes, a més de la boleta, es posave un perrot repenjat a la boleta. Aquí Javier Garcia, puntualitze que per apostar se feie en boletes, que eren de fang cuit, i per jugar, se feie en catxurrins, que eren de vidre i un poc més petits.
La dinàmica per establir l’ordre de fer les tirades, ere lo mateix que al joc de la catxonda. I per tirar, també es medie lo pam en la mà esquerra i en los dits índex i polze de la mà dreta se feien les tirades.
Com a la primera tirada ere molt difícil traure una boleta o perrot del triangle, es procurave que el catxurrí quedés ben arrimat. En les següents tirades, es podie tirar a matar, és dir, a tocar la boleta d’un altre jugador, quedant eliminat, o bé, tirar a traure la boleta o perrot. En cas d’aconseguir-ho, es guanyave la boleta o perrot i es tornave a tirar. Lo joc s’acabave, quan s’havien tret totes les boletes i perrots del triangle.
