La Societat de la Plana
Molí de la Plana – 1992 Mario Rius
Lo diccionari de «MADOZ Diccionario Geográfico Estadístico Histórico 1845-1850» diu de Nonasp que produís: blat, vi i oli, té bestiars de llana, i es cacen conills i perdius. En l’apartat de la indústria les activitats són: l’agrícola, hi ha quatre teixidors de llenços comuns, un molí de farina i tres d’oli.
Los tres molins d’oli que hi ha a Nonasp al segle XIX són de premses de biga: A la plaça del Portal, un molí d’una sola premsa; baixant al riu Algars per la Plana, a mà dreta hi està lo molí d’oli de Franc, en dos premses; i a mà esquerra un molí en tres premses de biga, conegut com del «Panyero» i que passarà a ser de la Societat de la Plana.
Durant lo segle XIX, a Nonasp, són desamortitzades i subhastades les propietats del convent de Sant Joan de Casp i del municipi. Les petites finques agrícoles, de poc valor, passen a mans dels nonaspins. Però en lo cas de les deveses i propietats de més valor econòmic, són adquirides per grans propietaris forasters.
Del molí de la Plana, se desconeix lo seu origen, sols sabem que l’any 1838 era d’Antonio Pérez, o més ben dit tenia part de la propietat i a més era l’administrador. És l’any 1856, quan un grup de nonaspins s’ajunten i formen la Societat de la Plana, en la finalitat de comprar lo molí d’oli situat a la partida de la Plana de Nonasp. Aquesta societat, uns anys després, compra un altre molí d’oli, ara situat a la plaça del Portal (actual Sindicat), i lo transforma en forn de pa.
La compravenda del molí de la Plana, se fa lo 21 de desembre de 1856, davant de Bernardo Bosque, notari de Nonasp, trobant-se los venedors: Tomás Figueras i Susana Bielsa, cònjuges i veïns de Favara, Antonio Pérez veí de Nonasp, Mariano Piera i Magdalena García, cònjuges, i Pedro Giraldos, los dos veïns de Casp. Los compradors són: Alejandro Altés, Ramón Vallés (és lo mossèn de Nonasp), Miguel Roc, Miguel Andreu i José Llop Bes, tots veïns de Nonasp, i se formalitza la compravenda d’un Molí d’oli de tres premses, a la partida de la Plana, per lo preu de 64.000 Reals de Velló, pagables lo dia primer de març de l’any 1862.
Lo mateix dia, davant lo notari Bernardo Bosque, se fa un conveni de funcionament de la Societat de la Plana, a on se diu que està formada per Alejandro Altés, Ramon Vallés, Miguel Roc, Miguel Andreu, José Llop Bes i Antonio Pérez, tots ells en una acció; i Agustín Moreno, Mariano Giner, Pablo Andrés mayor, Antonio Andreu, Rafael Llop, Manuel Roc Altés, Vicenta Martell, viuda d’Agustín Andreu, Sebastián Andreu, José Ráfales Andreu, José Ráfales Folquer, en mitja acció; i Pablo Andrés menor, Raymundo Ráfales, José Ráfales Maus y Marcelino Alfonso, en un terç d’acció cada un, fent un total de dotze accions i un terç. Los socis estan obligats a moldre al molí de la Plana, encara que sense pagar. Tan sols hauran de pagar si es fan repartiments per conservar o millorar les instal·lacions.
Com ja he dit, la Societat de la Plana, uns anys més tard, compre lo molí d’oli de la plaça del Portal. D’este molí, he pogut documentar per mig del «Boletín Oficial de la Provincia» de Saragossa, que los anys 1848, 1849, 1855, 1860 i 1861, l’ajuntament publica l’arrendament per subhasta, ja que és de «bienes de propios», és a dir, de propietat del municipi.
L’un de maig de 1855, s’aprova la llei coneguda com la Desamortització de Madoz, que posa en venda forçosa béns de l’Estat, l’Església, i sobretot, dels municipis. A Nonasp, lo molí d’oli del Portal, és un dels béns subhastats. L’anunci es publica a la «Gaceta de Madrid”, lo 23 de novembre de 1862, i diu:
“Núm. 209 del inventario.- Un molino oleario, procedente de los propios de Nonaspe, sito en dicho pueblo, plaza de San Bartolomé, confrontante con Rafael Pérez, José Ráfales y camino de Batea. Consta su superficie de 309 varas cuadradas de sitio, equivalentes a 184 metros, 15 decímetros; tiene una prensa útil, un ruejo de piedra para deshacer la oliva del terreno; este anda con caballería; un infierno o depósito de oleazas de 5 pilas. No produce renta, y los peritos le han calculado la de 1.200 reales, por los que ha sido capitalizado en 21.600, y tasado en 38.602; y no habiendo tenido postor en las dos subastas celebradas el 3 de marzo y 9 de julio últimos, se procedió a su retasa por orden de la Dirección del ramo, en cuyo concepto deberá rematarse, sirviendo de tipo para la subasta los 18.602 reales vellón.”
La subhasta se celebra l’un demà, 24 de novembre de 1862, i s’adjudica a D. Benito Garcés, veí de Casp, per 1.872 escuts i 200 mil·lèsimes, a pagar en los deu terminis assenyalats per la vigent llei de desamortització. L’escriptura de venda, es fa lo 16 de desembre de 1868, i se diu que lo molí és de los propis de Nonasp, i s’ignora des de quan ho és.
No sabem en què moment, lo molí d’oli del Portal, és comprat per la Societat de la Plana i lo transforma en un forn de pa. Al llibre d’actes i comptabilitat de la Societat 1887-1919, a la primera acta del llibre, de sis de gener de 1887, ja se diu que de l’any passat s’han ingressat 57 pessetes de l’arrendament del forn. Estos ingressos s’aniran registrant tots los anys mentre duro la Societat.
A n’esta primera acta del llibre de la Societat, es presente un resum de les comptes anuals de la campanya de moldre olives 1886-87. La segona acta és de setembre de 1887, a on es parla d’obrir el molí, i ja es fa un salt de nou anys, continuant en les actes l’any 1896.
Les causes de la falta d’actes podrien estar en les fortes gelades dels olivers que hi va haver al mes de desembre de 1887 i gener 1888, i que van ser la causa de la pèrdua dels olivers. Lo nou de juliol de 1888, lo Diario de Huesca, fa referència a una notícia publicada al Diario de Avisos, que parla de les conseqüències de les gelades: «En Nonaspe, según carta que recibimos, es desesperada la situación de los olivareros. No solo la cosecha está totalmente perdida, sino que algunos propietarios se proponen cortar los olivos helados…» L’un de desembre de 1888, lo Diario Mercantil de Zaragoza, diu: “La emigración comienza a presentar alarmante carácter en algunos pueblos del bajo Aragón; solo en Nonaspe (…) han marchado ya de 80 a 100 familias en busca de trabajo que allí no encuentran…”
Aquestes notícies mos donen a entendre que tots los olivers de les hortes de Nonasp es van gelar, potser sols se salvarien alguns olivers dels secans. Los anys següents, les collites serien mínimes, i un fet que aidarà a les famílies a sobreviure, siran les obres del ferrocarril, que començaran a principis de 1891 i acabaran a finals de 1893.
Lo llibre continua en l’acta d’un de març de 1896. Los socis Manuel Navarro Ráfales i Felipe Ráfales Borraz, encarregats de gestionar la Societat durant l’any 1895 donen compte del resultat econòmic. Cal destacar al capítol d’ingressos les 57,60 pessetes per l’arrendament del forn. I com a resultat final, es reparteixen de beneficis 638,25 pessetes entre los socis. Per acabar, s’anomene per gestionar la Societat l’any 1896 als socis Felipe Ráfales Rius i Rafael Llop Torner.
La major part dels anys, se posen en funcionament dos premses del molí, però la campanya de 1905 a 1906, que comença lo sis de novembre i acaba lo quatre de gener, és l’única de les registrades al llibre d’actes que es fan servir les tres:
“Abierto el molino según acuerdo de los socios el día seis de noviembre. En dicho día se procedió a la limpieza del mismo por el parador Bartolomé Andreu y los dos mozos y se empezó a moler el siete a las ocho de la mañana con dos moladas, una amerada de repaso saliendo dos arrobas de aceite (…) Abierta la prensa de Manuel Andreu el día 16 de noviembre (…) Se abrió la tercera prensa el día 5 de diciembre, y el parador Agustín Moreno, después de las ameradas molió para el particular el día 6 a las cuatro de la tarde…”
L’any 1917, en junta de 23 de setembre, s’acorda vendre una de les tres premses del molí: “Como eran mayoría de socios acordaron se vendiera la prensa que había inservible, la cual fue vendida al Ayuntamiento para construcción de la nueva escuela por la cantidad de 600 pesetas (…) Dicha cantidad ha sido repartida entre todos los socios”
La venda i dissolució de la Societat de la Plana, fa que la darrera campanya del molí d’oli sigo la de 1918-1919. Comença lo 25 de novembre i acaba lo 12 de març. Sols és molt en una premsa, estant de parador Gabriel Llop Comella, que cobra 3,25 pessetes de jornal; aidat de dos mossos a 3 pessetes de jornal; i la mula per moure les pedres per rotllar les olives a 5 pessetes diàries.
Lo Diario de Barcelona de 20 de maig de 1911 portava la següent notícia: «En Nonaspe se trata de fundar un Sindicato Agrícola para impedir la vergonzosa explotación de los prestamistas en los periodos de crisis agrícola». Lo 27 de setembre de 1916, lo governador civil aprova los estatuts del «Sindicato Agrícola de la Villa de Nonaspe», sent president D. Matías Latogeta Lacostena, i com no te seu social, pressiona a la Societat de la Plana, per fer-se en l’edifici del forn de pa que té a la plaça del Portal.
L’onze de febrer de 1919, s’arriba a un acord, i per mig d’un document privat, Mariano Ráfales Llop «Sinyoreta», en nom de la Societat de la Plana, de la que és accionista majoritari, diu: «Que en virtud de litigio pendiente sobre la adquisición del Horno de pan cocer, sito en la plaza de San Bartolomé, perteneciente a una mancomunidad de la cual forman parte los comparecientes y habiendo mediado entre estos ciertas diligencias encaminadas a formalizar un arreglo para evitar pleitos, disgustos, molestias, etc. (…) el dicente Mariano Ráfales, retirará la demanda presentada ante el Juzgado de 1ª instancia de Caspe…” D’altra banda, signa el document Matías Latogeta, president del Sindicat Agrícola, que es compromet en un termini de dos anys a construir un forn nou al carrer Eres, tenint mentrestant lo «Sinyoreta» dret a fer servir lo vell, hasta lo moment en què se li entrego lo nou.
La darrera acta de la Societat de la Plana, és de 23 de març de 1919, i després d’informar als socis del resultat econòmic de la passada campanya del molí d’oli, es reparteixen beneficis de 401,43 pessetes, entre les 12 accions i un terç en què es compon la societat. També s’informa que “dicho molino se halla en vísperas de venderse o está vendido ya a D. Dionisio Millán.”
A les Alteracions de Rústica de l’any 1919, figura la compra per Dionisio Millán del molí d’oli de la Societat de la Plana, la finca de la Plana, i unes deveses al terme de Nonasp comprades a Carmen Martón Poblador. Lo nou propietari, contracta al paleta Tomás Tomás Giner «Coco» per fer les reformes necessàries al molí i instal·la unes modernes premses hidràuliques.
Dionisio Millán és en aquells anys, un dels empresaris del carbó més importants a la Barcelona de principis de segle XX. Com de petit se queda sense pares, i es fa càrrec d’ell i sa germana Maria Teresa, la germana de sa mare, Raimunda Albiac, casada en Casildo Altés Albiac, en agraïment cedeix les propietats i molí d’oli al descendent Casildo Altés Vallés «Mensiana», en la condició que cada any li ha de donar l’oli per la seua família. La família «Mensiana» té activat al molí d’oli hasta principis dels anys 60.
Al Diario de Barcelona, de 22 de novembre de 1967, se publica un anunci judicial, subhastant-se les propietats de Joaquim Torres Millán, a instància del Banco Condal, i en lo cas del molí d’oli, es fa en una valoració de setanta mil pessetes. Les finques subhastades passen a mans d’un propietari local.
L’any 1996, JM Gravat, Daniel i Hipolit, se reunissen en freqüència per preparar la programació de la TV de Nonasp i un dels temes de conversa, és la preocupació de veure com al fer obres al molí de la Plana, se van a tirar les pedres de les antigues premses de biga. Això los anima a parlar en l’ajuntament i s’aconsegueix salvar-les, deixant les pedres provisionalment al costat del parc de la Mardedeu. Aquesta acció per salvar una part del nostre patrimoni, los anima a crear l’associació Amics de Nonasp.
Uns anys més tard, l’ajuntament recupera i exposa una d’aquestes premses de biga al parc de la Mardedéu, i a la revista Lo Portal nº 176, de gener-març de 2011, a la portada i pàgines interiors, es publicaven fotografies. Per fer-ho, a més de les pedres guardades, s’utilitzen les bigues o jous de l’antigua escola, aquelles bigues que un dia es van comprar a la Societat de la Plana per la seua construcció, i que possiblement, als cap dels anys, són les que formen part de la premsa de biga recuperada i exposada al parc de la Mardedéu.
