1948 i la Virgen de Fátima

25 \25\+00:00 abril \25\+00:00 2024 | Blog

Lo pas del temps esborre la memòria col·lectiva de qualsevol fet. Són los documents, premsa, testimoni escrit o fotografia los que poden aconseguir que un fet perduro en lo temps. En los cas de la vinguda de la Mare de Déu de Fátima a Nonasp, lo tenir un bon grapat de fotografies és lo que m’ha animat a investigar i escriure com va ser.

La Mare de Déu de Fátima, se diu que s’apareix l’any 1917 a tres xiquets pastors a la Cova da Iria, a Portugal. Lo 13 de maig de 1947, se corone la que se coneix com la “Virgen Peregrina de Fátima”, de la que se fan tretze rèpliques, en la finalitat de peregrinar fora de Portugal, sent Espanya lo primer país que visite.

A Saragossa capital arribe lo 30 de maig de 1948, i fa un recorregut de cent onze pobles de l’arxidiòcesi, visitant-ne tres la major part dels dies: pel matí, tarde i nit. A Nonasp arribe lo 3 de juliol per la tarde. Acabe la peregrinació per l’arxidiòcesi de Saragossa l’onze de juliol de 1948.

Lo Nonasp de 1948, com a tot arreu, eren temps de postguerra, nacionalcatolicisme, racionament, estraperlo… Un temps difícil per molta gent, ja que la guerra havie deixat una quantitat important de víctimes, afectant d’una manera o altra a totes les famílies. A més, los perdedors estaven condemnats al silenci, passar desapercebuts, i en molts casos col·laborar i assistir als actes de propaganda del règim per no ser assenyalats.

Durant este any, s’acaben les obres de reforma dels quatre ponts del ferrocarril que hi ha al terme de Nonasp. Los quatre anys que duren les obres hi ha un destacament de la Guàrdia Civil a la casa de Portomeu Meseguer i un altre a la Casella del Llentic, que s’encarreguen de fer guardar l’ordre als centenars de treballadors de les obres, al mateix temps que vigilen la presència dels maquis. Cal recordar que lo darrer sabotatge al terme de Nonasp, és lo 24 de març de 1948, en què fan descarrilar un tren de mercaderies a la Costa de Bernola.

També les conseqüències de la guerra encara sol molt presents, un exemple són Paulino Domènec Ràfales i Joaquín Franc Ràfales, que lo 14 d’agost de 1944 s’escapen del camp de penats de Belchite. Paulino torna a la presó lo 14 de març de 1948 i Joaquin és detingut a la Pobla de Massaluca mentre participa de les celebracions d’una boda i en lo trasllat a la presó de Casp, lo 23 d’abril de 1948, se li aplica la llei de fugues. Al Brigada de la Guardia Civil que hi participa, Julián Encabo, és proposat per la “Medalla del Mérito Militar” i l’Ajuntament de Nonasp, en sessió de 13 novembre 1948, acorda pagar-la perquè “se trata de un señor que sus actividades y méritos se han desenvuelto en su mayor parte en este pueblo”.

Potser són les dificultats del temps que toca viure als joves, que fa que hi hagi diferents iniciatives. De la mà d’un grup de joves d’Acció Catòlica, se fa teatre, i seria aproximadament l’any 1948, quan s’estrena “La Ermita, la fuente y el río”, de Eduardo Marquina. Al cine, propietat de doctor Alberto Rupérez, es fan setmanalment sessions de dissabte a la nit i domenges a la tarde. A les festes de 1948, es projecten les pel·lícules “El Valle del Destino”, “Murieron con las botas puestas” i “Ali Babá y los 40 ladrones”.

Una altra iniciativa molt interessant de meitat dels anys quaranta, és la de Manuel Ràfales Andreu “Coso”, que ocupa el càrrec de secretari del Sindicat i fa possible que un grup de joves aprenguen solfa, en la finalitat de formar una orquestra. Sira l’any 1948 quan l’orquestra “La Creación Nonaspina” a més de tocar al saló de ball del Sindicat, fa les primeres actuacions a les festes més importants del poble: La festa del Primer Dissabte; lo 26 d’agost, darrer dia de festes de Sant Portomeu; i lo 29 de setembre, festivitat de Sant Miquel.

Lo deport majoritari és lo futbol, i per jugar i competir se fan diferents penyes al poble. De tant en tant, s’organitza algun partit amistós en los pobles veïns, als que s’ha d’anar a peu o en lo tren si passe per ells. A les festes majors de 1948, lo dia 24, se juge en l’equip de la Pobla de Massaluca.

En este context de circumstàncies, al matí del 3 de juliol de 1948, la gent s’afanave per acabar en la decoració dels carrers per on havie de passar la Mare de Déu de Fàtima. Si observem les fotografies es pot arribar a la conclusió, que a Nonasp, mai s’ha fet un esforç tan gran per engalanar los carrers.

Lo periòdic “El Noticiero”, a l’edició de 26 de maig, publica tots los pobles a on anirà la Mare de Déu, i diu que anirà acompanyada de dos capellans, que s’encarregaran de fer los predics, a més, de dos joves acompanyants i un xofer. Lo dia tres de juliol, al matí visita Fabara, i després se dirigeix a Nonasp, segurament pel camí del Pinyeral (l’actual carretera a Fabara es va inaugurar al juliol de 1989), ja que entre per la carretera de Batea en un camionet de l’època. Lo mateix periòdic, lo 18 de juliol, publica la crònica de la visita:

“Jamás ha vivido Nonaspe fecha tan emotiva y feliz como la del pasado día 3, en que se dignó visitarnos Nuestra Señora del Rosario de Fátima. Quedará para siempre en nuestras retinas la visión de la Virgen blanca, con sus palomitas revoloteando en torno a su imagen…

En todas las calles que previamente se habían señalado como itinerario que había que recorrer la Señora, estaban sus vecinos, sin excepción, afanándose por engalanarlas como tan excelsa Señora merece. Todos rivalizaban en entusiasmo y así se consiguió aquel milagro de verdor en las calles y aquellos cuarenta arcos con inscripciones alegóricas…

A las cuatro de la tarde, las autoridades, presididas por el señor alcalde don José Llop, se dirigieron a la iglesia y, en unión del pueblo en masa y de muchos forasteros de los vecinos pueblos de Fayón, Ribarroja de Ebro, Ascó, Pobla de Masaluca y Batea, que habían venido a postrarse a los pies de la venerada imagen, se salió procesionalmente hacia la carretera de Batea al objeto de recibir allí a la Virgen.

Después de media hora de espera (…) se vio a lo lejos una nube de polvo, que fue saludada con una gran ovación. ¡La Virgen de Fátima, estaba llegando! (…) hombres y mujeres, pugnando por acercarse un poco más hasta tocar a la Señora, y mientras las enfervorizadas voces cantaban el Ave de Fátima, fueron tomadas las andas por las autoridades y trasladada la imagen a la plaza de San Bartolomé, donde fue colocada en un artístico templete erigido allí, procediéndose seguidamente al besamanos de la Virgen.

El Secretario del Ayuntamiento, don Maximiano Rodríguez, dio lectura al acta de la sesión extraordinaria de la Corporación municipal en la que se acordaba, entre otras cosas, dar carácter oficial a la venida de la Virgen a Nonaspe y consagrar la villa a su Inmaculado Corazón, acogiendo el pueblo con una gran ovación estos acuerdos. El concejal don Antonio Llop, recitó una sencilla poesía original, dedicada a la Señora…

Se reanudo la procesión hacia la iglesia (…) hizo su entrada solemne en el templo la Señora (…) y se verificó la solemne ceremonia de bendecir a los enfermos.Llegó por fin la hora, y tuvimos que dejar marchar a la Virgen, ya que en otros sitios la esperaban. Rodeada siempre de multitud, fue lentamente avanzando hasta llegar a la carretera, y una vez colocada en su carroza, emprendió majestuosamente la marcha. Allí se quedó mudo el pueblo de Nonaspe en masa, con sus visitantes, con lágrimas en los ojos y agitando pañuelos…”

Quan la Mare de Déu de Fátima, va vindre a Nonasp, la meua mare, Alicia Roc, tenia tretze anys, i recorda que a estudi, la mestressa Dª Nati, los va ensenyar la cançó “El trece de mayo”, que després la van cantar mentre anaven en professó per los carrers del poble:

A la fulleta de missa «Parroquia de Nonaspe», hi ha una poesia que se diu que va ser composta per Carmen Bernús Suñer i recitada pel seu fill, de sis anys, Pepito Gallardo Bernús, a la Mare de Deu de Fátima:

La meua mare me done altres detalls relacionats en la família de Carmen Bernús, com que el seu home, José Gallardo, al carrer Soldevila a on vivien, va ser l’encarregat de fer la «alfombra» de joncs, i me diu: “Esta gent no eren gens de missa”.

Un altre detall que recorda, és: “A la peanya a on portaven a la Mare de Déu de Fátima, hi havia coloms, i la gent se preguntava si los tindrien lligats d’una pota, ja que no marxaven”. En este sentit, me diu que: “Gent del poble, en va tirar de coloms, pensant-se que anirien a on estava la Mare de Déu, i clar, van marxar volant a on van voler”.

Altres detalls i impressions que recorda d’aquell dia són: “Que van passar un saquet i la gent tirava perres. Quan va acabar tot, lo camió que estava arrimat a la capella de Sant Sebastià, li van carregar a la Mare de Déu i van marxar. La gent se va quedar desenganyada, ja que ho van fer com si portessen pressa i com aquell que diu, no es van ni “despedir” de mossèn Alejandro”.

Aquell 3 de juliol de 1948, la Mare de Déu de Fàtima, al matí va estar a Favara, per la tarde a Nonasp, i després la van portar a Casp a on va fer nit, per continuar l’un demà peregrinant per los pobles de l’arxidiòcesi de Saragossa.