Naltros, a l\u2019estable, ten\u00edem quatre pessebres i lo menjar encara que sol tingu\u00e9ssem un animal lo pos\u00e0vem en dos pessebres, ja que si lo posaves tot a un i estave molt ple, al menjar en tiraven a terra. A la nit, a cada animal que ten\u00edem, li donava la palla de l\u2019ordi o del blat, en una mica d\u2019alfals barrejat, i una almosta d\u2019ordi, que pr\u00e8viament l\u2019hav\u00edem passat per l\u2019arera, per traure alguna aresta o brossa que hi pugues haver.<\/em><\/p>\n\n\n\n Los animals si podie ser s\u2019havien de traure tots los dies de l\u2019estable, i a les cases que los homes no podien perqu\u00e8 treballaven al jornal, les dones, a m\u00e9s de fer les faenes de casa, com havien d\u2019anar a l\u2019horta, aprofitaven per a prendre l\u2019animal en la s\u00e0ria, posant dins l\u2019aix\u00e0 o lo que fos i per tornar a casa li carregaven l\u2019hortalissa que havien collit. Mentre feien estes faenes lligaven l\u2019animal en una soga a on poguessen pasturar, tamb\u00e9 aprofitaven per a abeurar-los al riu o als abeuradors de la costa del Sot o als de la s\u00e8quia de Matarranya, que estaven al costat de la cabana de la Silveria.<\/em><\/p>\n\n\n\n Tamb\u00e9 hi havia gent, que los tra\u00efa de l\u2019estable sol per portar-los a pasturar i abeurar, i los lligaven en una soga llarga a un xop o als ju<\/em>nc<\/em>s del riu. S\u2019ha de tenir en compte, que va ser a finals de 1961 quan va arribar aigua a les cases, i, per tant, los animals s\u2019havien d\u2019abeurar almenys una volta al dia al riu.<\/em><\/p>\n\n\n\n Als estables no s\u00e9 traient les taraganyes que se posaven a les bigues del tr\u00e8vol, ja que com als animals sempre hi anaven los tavans, mosques i mosquits, estos se quedaven enganxats a les taraganyes que teixien les aranyes, per agarrar-los i alimentar-se.<\/em><\/p>\n\n\n\n A l\u2019estable s\u2019havi<\/em>e<\/em> de posar pall\u00fas, sobretot quan los animals no s\u00e9 traient gaire, o b\u00e9, si ere un animal gros, i l\u2019havies fet treballar tot lo dia, se foti<\/em>e<\/em> dos c\u00e0nters d\u2019aigua, i clar, despr\u00e9s l\u2019havi<\/em>e<\/em> de pixar, imaginat lo xafarranxo que se foti<\/em>e<\/em>. Un animal petit com una somera o ruquet, pixav<\/em>e<\/em> poc.<\/em><\/p>\n\n\n\n Lo fem, de tant en tant, s\u2019havi<\/em>e<\/em> de traure en lluna vella de l\u2019estable perqu\u00e8 si no s\u2019hi avivaven les pu<\/em>c<\/em>es. En la forca se posav<\/em>e<\/em> a un catr\u00f3 i despr\u00e9s se buidav<\/em>e<\/em> als cornalons de la s\u00e0ria. La s\u00e0ria pr\u00e8viament, se li posav<\/em>e<\/em> un puntal a cada cornal\u00f3 per que al buidar lo fem del pes no l\u2019arrossegu\u00e9s fent-la caure. La s\u00e0ria quan er<\/em>e<\/em> nova s\u2019enlli\u00e7av<\/em>e<\/em> molt, al cap del temps ja agarrav<\/em>e<\/em> lo motlle. Lo primer catr\u00f3 s\u2019havi<\/em>e<\/em> de tirar a poc a poc i en la m\u00e0 emparellar b\u00e9 lo fem al cul del cornal\u00f3, perqu\u00e8 agarres bon motlle. Una volta tret lo fem, a l\u2019estable s\u2019hi tirav<\/em>e<\/em> pall\u00fas nou, o palla de centeno, que com er<\/em>e<\/em> molt corretjuda no vali<\/em>e<\/em> per menjar-se-la los animals.<\/em><\/p>\n\n\n\n La gent teni<\/em>e<\/em> los seus femers pels voltants del poble. Naltros lo ten\u00edem damunt lo camp de futbol, a un morret de pedra fava, al costat de la Creueta. Al cap d\u2019uns dies d\u2019haver-lo tret s\u2019havi<\/em>e<\/em> de regirar en lluna vella, ja que fermentav<\/em>e<\/em> i la palla que s\u2019havi<\/em>e<\/em> tirat a l\u2019estable, s\u2019anav<\/em>e<\/em> coent i tot se tornav<\/em>e<\/em> fem. A quant estav<\/em>e<\/em> ben cuit se dei<\/em>e<\/em> que estav<\/em>e<\/em> trit. Si no se regirav<\/em>e<\/em> lo fem podi<\/em>e<\/em> arribar a cremar-se de la fermentaci\u00f3.<\/em><\/p>\n\n\n\n Si lo fem se tra\u00ef<\/em>e<\/em> en lluna nova encara que se calentav<\/em>e<\/em>, no fermentav<\/em>e<\/em> i, per tant, era m\u00e9s b\u00e9 una barreja de pall\u00fas i de les caguerades de l\u2019animal. Jo de primer no i creia, per\u00f2 ho vaig poder comprovar lo de la lluna, que s\u00ed que era veritat.<\/em><\/p>\n\n\n\n L\u2019animal a naltros mol ferrav<\/em>e<\/em> Jos\u00e9 Giner \u201clo ferrer\u201d, que teni<\/em>e<\/em> la ferreria al Portal Nou. Al poble tamb\u00e9 ferrav<\/em>e<\/em> l\u2019oncle Jala, al carrer Maella. Segons lo que s\u00e9 traient de l\u2019estable los animals, \u00e9s dir, lo que se feien treballar, s\u2019havien de ferrar m\u00e9s o menys sovint. Prop dels dos ferrers, davant lo Centro, hi vivia l\u2019oncle Romaldos Albiac \u201cl\u2019esquilador\u201d, que se dedicav<\/em>e<\/em> a esquilar los animals.<\/em><\/p>\n\n\n\n Al plegar de la mina, la somera, me la vaig traure i vaig comprar un matxo al Fumat, que er<\/em>e<\/em> un tractant d\u2019animals de Fraga. Per\u00f2 li va eixir mal a la pota i anav<\/em>e<\/em> coix, i no se li acab\u00e0 de curar mai, con que lo vaig tindre de canviar.<\/em><\/p>\n\n\n\n Lo seg\u00fcent animal er<\/em>e<\/em> molt bo per treballar, per\u00f2 sol que est\u00e8s un dia a l\u2019estable no se podi<\/em>e<\/em> aguantar i jo a voltes estav<\/em>a<\/em> alguns dies sense traure\u2019l, perqu\u00e8 a lo millor anava a fer algun jornal. Aix\u00ed \u00e9s que lo vaig tindre que tornar a canviar.<\/em><\/p>\n\n\n\n Lo nou animal ja va ser lo darrer que vaig tindre, ere una mula blanca, que era molt mansa i encara que est\u00e8s uns dies a l\u2019estable, no passav<\/em>e<\/em> res. Va ser l\u2019animal que vaig tindre durant m\u00e9s temps i me\u2019l vaig traure a finals de juliol de 1975 en qu\u00e8 vam comprar lo tractor \u201cBarreiros\u201d. La mula se la va quedar lo Fumat.<\/em><\/p>\n\n\n\n Despr\u00e9s de plegar de la mina vam comprar un carro vell, de rodes en c\u00e8rcols de ferro, per\u00f2 al cap de poc temps vam comprar un carro de la marca Rigual a Batea, en les rodes de goma, i er<\/em>e<\/em> un carro mol majo. A quant vam comprar lo tractor mol vam vendre a l\u2019oncle Manuel \u201cValero\u201d, lo pare de Rosita i Susi, li vam demanar lo mateix que mos havi<\/em>e<\/em> costat, no recordo b\u00e9 si eren dotze o catorze mil pessetes, ja que despr\u00e9s un carro nou ja en vali<\/em>e<\/em> vint o vint-i-cinc.<\/em><\/p>\n\n\n\n Tamb\u00e9 vam vendre l\u2019albarda a Batiste \u201clo Merdero\u201d. Li vam demanar 1.000 pessetes, que eren perres, per\u00f2 \u00e9s que estav<\/em>e<\/em> nova, no fei<\/em>e<\/em> ni un any que mos l\u2019havi<\/em>e<\/em> fet Enrique \u201clo Guarnicioner\u201d. A quant la va veure, li va agradar i no va dir res del preu.\u201d<\/em><\/p>\n\n\n\n\n\n LO RUC QUE S\u2019ESPANTAVA<\/strong><\/p>\n\n\n\n Lo meu pare, a m\u00e9s de contar-me tot lo relacionat en los animals per treballar la terra, me va contar una hist\u00f2ria familiar molt interessant, i que ell recordave, m\u00e9s b\u00e9, com un fet desgraciat:<\/p>\n\n\n\n \u201cL\u2019oncle Antonio \u201cMata-gossos\u201d estav<\/em>e<\/em> casat en la tia Ramona, i er<\/em>e<\/em> cosina germana de la mare i vivien al costat de casa nostra. L\u2019oncle Antonio treballav<\/em>e<\/em> les terres de l\u2019oncle \u00c0ngel \u201clo dels mobles\u201d i li havi<\/em>e<\/em> de collir les patates i com no teni<\/em>e<\/em> animal li va dir al pare que li deixar\u00e0 un ruc que ten\u00edem per portar-li les patates.<\/em><\/p>\n\n\n\n Lo pare li va deixar, ja que tenien molt bona relaci\u00f3, per\u00f2 lo va avisar que lo tinguere sempre lligat, perqu\u00e8 a quant vei<\/em>e<\/em> un altre ruc o somera se tornav<\/em>e<\/em> boig i arrencav<\/em>e<\/em> a c\u00f3rrer cap a l\u2019animal i li haguera fet mal.<\/em><\/p>\n\n\n\n L\u2019oncle Antonio va anar a collir les patates i los sacs los va carregar al ruc, un a cada costat de l\u2019albarda i un tercer damunt los carrejadors i los va lligar en les sogues. Despr\u00e9s va anar a ca l\u2019oncle \u00c0ngel que vivi<\/em>e<\/em> al carrer Hutxe, al costat del Castell i all\u00ed va deslligar los sacs i los hi va entrar a casa seua.<\/em><\/p>\n\n\n\n Mestres feia aix\u00f2, la mare havi<\/em>e<\/em> anat al corral que ten\u00edem al carrer Amades, i all\u00ed per casualitats, va aguaitar al cap de carrer, i va veure que passav<\/em>e<\/em> un altre animal i que lo ruc nostre no l\u2019havi<\/em>e<\/em> lligat a l\u2019estaca. Al veure aix\u00f2 la mare va anar a agarrar-lo, perqu\u00e8 se va dir: s\u2019aviar\u00e0 darrere del ruc que ha passat.<\/em><\/p>\n\n\n\n Just a quant arribav<\/em>e<\/em> al ruc, este va arrencar a c\u00f3rrer i les sogues que estaven a terra, per\u00f2 d\u2019un extrem lligades als carrejadors, se li van embolicar per una cama i lo ruc va arrastrar a la mare per tot lo carrer de la Pres\u00f3 i Teixidors.<\/em><\/p>\n\n\n\n L\u2019oncle Portomeu \u201clo Ferrer\u201d i l\u2019oncle Portomeu \u201clo Sapo\u201d, que estaven al carrer de la Mardedeu, van veure lo ruc com baixav<\/em>e <\/em>corrent i arrossegant a la mare, i se van posar davant del ruc i li van dir: \u00a1Sooo!. I lo ruc se va parar all\u00ed, davant la barberia de l\u2019oncle Sapo. La mare no se va xafar res, per\u00f2 se va fer bastant mal.<\/em><\/p>\n\n\n\n A quant va passar aix\u00f2, jo tindria uns catorze anys (1946), perqu\u00e8 encara vivia ma germana.\u201d<\/em><\/p>\n\n\n\n\n\n Hist\u00f2ries de los animals que hi havie a totes les cases per treballar la terra.<\/p>","protected":false},"author":3,"featured_media":1101,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_et_pb_use_builder":"","_et_pb_old_content":"","_et_gb_content_width":"","footnotes":"","jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[33],"tags":[50,51,34],"class_list":["post-1100","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-amics","tag-animals","tag-llaurar","tag-nonasp"],"yoast_head":"\n![\"\"](\"https:\/\/museudenonasp.com\/wp-content\/uploads\/2025\/12\/Dona-i-animal-1950--1024x768.jpg\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/museudenonasp.com\/wp-content\/uploads\/2025\/12\/llaurant-a-la-cova-1024x768.jpg\")
![\"\"](\"https:\/\/museudenonasp.com\/wp-content\/uploads\/2025\/12\/carro-1024x768.jpg\")
<\/figure>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"