<\/p>\n\n\n\n
Avui vull contar-vos una hist\u00f2ria espectacular, per als que mos apassiona saber del passat -i si \u00e9s de Nonasp encara mos agrade m\u00e9s- podr\u00edem dir que \u00e9s un fet de traca i mocador<\/strong>. Quan pensa\u2019m que sabem moltes coses -no totes, \u00e9s impossible- a nivell local, relacionades en lo passat del nostre poble, un dia apareix de manera documentada una informaci\u00f3 que mos deixa descol\u00b7locats.<\/p>\n\n\n\n Anir\u00e9 poc a poc, intentant situar aquest relat, perqu\u00e8 \u00e9s per sucar pa<\/strong>. Ho far\u00e9 de manera abreviada, pos el principi de la hist\u00f2ria ve de molt lluny, hi hagut diferents historiadors que ho han contat de diferent manera, perqu\u00e8 les persones som aix\u00ed, diverses en pensaments i maneres d\u2019explicar.<\/p>\n\n\n\n Cap a l\u2019any 326 de la nostra era, se conte que la mare de Constant\u00ed el Gran, Helena va trobar a Jerusalem la Creu en la que havia set crucificat Jes\u00fas Crist. De les restes de aquella creu de fusta, segles despr\u00e8s van fer-se rel\u00edquies que estan repartides per esgl\u00e9sies i catedrals de diversos pa\u00efsos del m\u00f3n.<\/p>\n\n\n\n Una d\u2019aquestes va fer cap a Casp. Johan Ferr\u00e1ndez d\u2019Heredia –Juan Fern\u00e1ndez de Heredia<\/em>– gran mestre de l\u2019Ordre de Sant Joan de Jerusalem, que estava molt vinculat a Casp, tant que el 1394 va fundat a esta poblaci\u00f3 lo Convent del mateix nom de l\u2019ordre. Quan va morir va voler ser enterrat a la ciutat del Comprom\u00eds. Tamb\u00e9 van arribar en les restes mortals joies i rel\u00edquies diverses, una d\u2019aquestes era la Veracreu o Vera Cruz<\/em> -la Verdadera creu- que li havia regalat poc abans de morir el Papa de Roma Clement VII, que la feia servir com a pectoral.<\/p>\n\n\n\n Aquesta rel\u00edquia \u00e9s dels trossos que se conserven m\u00e9s grans del mon, tant sol per darrere dels de Notre Dame a Par\u00eds, Roma i Santo Toribio de Li\u00e9bana a Santander. La creu medis 20 cm. d\u2019altura i 18 cm d\u2019ample, i esta protegida dintre d\u2019un reliquiari d\u2019or i de plata.<\/p>\n\n\n\n Fins aqu\u00ed una historia interessant, per\u00f2 la cosa no acaba aqu\u00ed per als que som de Nonasp. I alg\u00fa dels que llegiu podeu pensar, i que hi pot haver m\u00e9s?<\/p>\n\n\n\n Agarro aire i all\u00e0 vaig…… Resulte que sabem de manera documentada que l\u2019any 1716, sent jurat Bernardo Andreu de l\u2019esgl\u00e9sia de Nonasp, d\u2019un calze –caliz-<\/em> que hi havia trencat d\u2019un pes de 27 onzes de plata, \u00e9s va encarregar al joier de Fraga fer una creu reliquiari. Ere Vicari de l\u2019esgl\u00e9sia de Nonasp Gabriel Alt\u00e9s, aquest se\u2019n va anar a Casp en la creu reliquiari feta i li va suplicar al Prior Major Agust\u00edn Guiral i Xancho i a tots los senyors del convent de l\u2019Ordre de Sant Joan de Jerusalem -de la que tamb\u00e9 era membre la parr\u00f2quia nonaspina- tingueren la caritat de donar un tros del Sant Signum -Veracreu- per a la recent creu feta pels nonaspins. I aix\u00ed va ser que en presencia del senyor Prior i dem\u00e9s membres del convent, Joseph Guiral sagrista major va posar una porci\u00f3 de la Veracreu al reliquiari acabat de fer de Nonasp. Acaba el document dient que van donar autentica firma lo senyor Prior i lo Sagrist\u00e0 Major Notari Apost\u00f2lic del convent, i aix\u00ed va quedar autenticat al arxiu de la parr\u00f2quia.<\/p>\n\n\n\n Senyores i senyors aix\u00f2 \u00e9s una hist\u00f2ria casi impossible, ni d\u2019imaginar, es igual si un \u00e9s creient o no creient, \u00e9s igual si un \u00e9s devot o no, \u00e9s indiferent la fe que un puga tindre.<\/p>\n\n\n\n Aix\u00f2 es una hist\u00f2ria incre\u00efble. Saber que al nostre poble hi va haver una rel\u00edquia d\u2019aquesta mena es extraordinari, i torno al que dia al principi, pensa\u2019m a voltes que sabem molt i resulte que no sabem quasi res. I parlant del saber o no saber, ja ho dia fa 2500 anys el fil\u00f2sof grec S\u00f2crates, …Nom\u00e9s s\u00e9 que no s\u00e9 res<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n A dia d\u2019avui l\u2019\u00fanic que sabem d\u2019aquesta rel\u00edquia \u00e9s que l\u2019any 1849 encara estave inventariada a una visita pastoral que se va fer aquest any. Despr\u00e9s, degut a guerres i mes guerres, han fet desapar\u00e8ixer un patrimoni inimaginable que seria admirat per tothom, per\u00f2 com sempre ha passat les persones som com som, err\u00e0tiques i no aprenem. Esperem que els que vinguin en el futur no caigu\u00e9n en aquestos errors.<\/p>\n\n\n\n Vull acabar dient en veu alta, que aquesta historia i d\u2019altres que potser sabrem en el futur sobre el passat nonasp\u00ed, ho hem pogut averiguar gracies al treball d\u2019Hip\u00f2lit, amic i company, que treballave des de l\u2019anonimat, en segon pla, sense donar-se a veure, recuperant d\u2019una p\u00e8rdua gaireb\u00e9 segura, un material impagable.<\/p>\n\n\n\n Hip\u00f2lit quant te troba\u2019m a faltar… i m\u00e9s que trobarem a faltar la teua abs\u00e8ncia en el futur.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" La mare de Constant\u00ed el Gran, Helena va trobar a Jerusalem la Creu en la que havia set crucificat Jes\u00fas Crist. De les restes de aquella creu de fusta, segles despr\u00e8s van fer-se rel\u00edquies<\/p>","protected":false},"author":6,"featured_media":1374,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_et_pb_use_builder":"","_et_pb_old_content":"","_et_gb_content_width":"","footnotes":"","jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[31],"tags":[34,124,123],"class_list":["post-1373","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-blog","tag-nonasp","tag-vera-cruz","tag-veracreu"],"yoast_head":"\n