Acabada la Guerra Civil i degut als escassos productes b\u00e0sics de menjar, sobretot a les ciutats, lo govern de Franco va ficar les Cartilles de Racionament, que afectava als productes b\u00e0sics de menjar i de primera necessitat. Lo racionament va portar l\u2019aparici\u00f3 d\u2019un mercat negre de tot all\u00f2 que estava intervingut per l\u2019Estat i que se va con\u00e8ixer com \u201cestraperlo\u201d. Per vigilar, l\u2019any 1940, es crea la Fiscalia Superior de Tasses, que s\u2019encarrega de vigilar el compliment del r\u00e8gim de tasses establert, persegueix la venda clandestina, proposa i imposa sancions.<\/p>\n\n\n\n
En una revisi\u00f3 que he fet de premsa aragonesa, que es troba digitalitzada a l\u2019Hemeroteca Municipal de Saragossa, he trobat diferents sancions imposades a industrials de Nonasp per no complir en les normes establertes.<\/p>\n\n\n\n
La primera d\u2019elles \u00e9s publicada a El Noticiero i Heraldo de Arag\u00f3n, de 21 de gener de 1939, i diu que la Junta Provincial d\u2019Abastos, imposa una multa de 250 pessetes, a Miguel Zurita, per vendre pa en falta de pes. Del \u201ccupo\u201d de farina per elaborar lo pa, a la sessi\u00f3 de l\u2019ajuntament de 2 de juliol de 1939, se diu que s\u2019han concedit 60 sacs de farina al mes. Per\u00f2 molt devia escassejar la farina, ja que lo 30 de juliol de 1939, se diu que un comissionat viatjo a Saragossa per comprar farina, perqu\u00e8 les farineres de Favara i Casp no la poden servir.<\/p>\n\n\n\n
Los mateixos diaris, El Noticiero i Heraldo de Arag\u00f3n, de 3 de setembre de 1939, diuen que se multa en 150 pessetes, a Josefa Melic, per comprar ous a un preu superior a la tassa establerta. Un altre cas que trobam a n\u2019estos diaris, \u00e9s lo 30 de desembre de 1939, en una multa de 100 pessetes, a Rosenda Andreu, per venda de carn en condicions dolentes per lo seu consum.<\/p>\n\n\n\n Los molins d\u2019oli i la venda d\u2019este producte \u00e9s vigilada del molt prop per la Fiscalia de Tasses. Lo 10 de desembre de 1940, a El Noticiero i Heraldo de Arag\u00f3n, se diu que es multa a Agust\u00edn Borraz Andreu, en 1.500 pessetes, per venda d\u2019oli a preus abusius. Los mateixos diaris, lo 24 de gener de 1941, diuen que a Francisco Freixa Roc, se\u2019l multa en 3.000 pessetes, i a la viuda de Miguel Vilella, 1.500 pessetes, los dos per amagar oli. A les edicions de 02 de febrer de 1941, se multa a Casildo Alt\u00e9s Vall\u00e9s, en 5.000 pessetes, per amagar oli. Lo 5 de juliol de 1941, a Jos\u00e9 Barber\u00e1n, en 1.000 pessetes, per amagar oli.<\/p>\n\n\n\n Aquestes not\u00edcies, sempre acaben dient, que a m\u00e9s de la sanci\u00f3 econ\u00f2mica, \u00e9s decomissat l\u2019oli per la seua immediata distribuci\u00f3 al ve\u00efnat, i lo tancament dels establiments per tres mesos. En relaci\u00f3 a l\u2019oli decomissat, a la sessi\u00f3 de l\u2019ajuntament de 2 d\u2019agost de 1941, es diu:<\/p>\n\n\n\n \u201cSe acuerda que el dep\u00f3sito, de doscientos quince kilogramos de aceite decomisado, ordenado que se venda por la superioridad, se efect\u00fae la venta del mismo en los domicilios en que se haya decomisado, y entre los vecinos que figuran en la lista del \u00faltimo racionamiento de dicho producto, siendo suministrado por partes iguales entre todos ellos.\u201d<\/em><\/p>\n\n\n\n El Noticiero i Heraldo de Arag\u00f3n, de 13 de novembre de 1941, publiquen la relaci\u00f3 d\u2019establiments que durant lo mes d\u2019octubre s\u2019han tancat per la Fiscalia de Tasses: Exp. 366, mol\u00ed d\u2019oli de la viuda de Miguel Vilella; Exp. 367, mol\u00ed d\u2019oli de Casildo Alt\u00e9s Vall\u00e9s; i Exp. 370, mol\u00ed d\u2019oli de Francisco Freixa. L\u2019ajuntament, a la sessi\u00f3 de 8 de novembre de 1941, informa de les gestions fetes a Saragossa, a on s\u2019han entrevistat en lo Fiscal provincial de Tasses, que ha dit los requisits que s\u2019han de complir per obrir los molins d\u2019oli.<\/p>\n\n\n\n El Noticiero, lo 14 d\u2019agost de 1942, publica la relaci\u00f3 de multes del mes de juliol, impostes per la Fiscalia de Tasses, i entre elles trobam una a Gabriel Albiac Franc, de 5.000 pessetes. A m\u00e9s, es diu que la Fiscalia ha decretat a l\u2019expedient n\u00ba 4.754,clausura de Tejidos de Gabriel Albiac Franc.<\/p>\n\n\n\n La darrera not\u00edcia de sancions l\u2019he trobat a El Noticiero, de 10 de desembre de 1946, a on se publica la relaci\u00f3 de sancionats per la infracci\u00f3 del r\u00e8gim de Tasses, en multes que oscil\u00b7len de 1.000 a 10.000 pessetes, figurant a la llista Rosenda Andreu Soler.<\/p>\n\n\n\n Si los industrials feien estraperlo, la gent tampoc es quedava enrere. Des de fa uns anys, he roplegat testimonis de gent del nostre poble, i lo primer que vull aportar \u00e9s lo de Mar\u00eda Jos\u00e9 R\u00e0fales Pu\u00e9rtolas (1935), ropletat a l\u2019hivern de 2018-19, i que va formar part de l\u2019article \u201cLo forn de Rogeta i pastar a casa\u201d. Aix\u00ed relatava les dificultats de moldre lo blat per obtenir la farina per elaborar lo pa:<\/p>\n\n\n\n \u201cA quan jo era petita, lo pare sembrava blat, perqu\u00e8 del gra se feia la farina per elaborar lo pa. A l\u2019hora de moldre com hi estava lo racionament, lo pare en lo carro anava a Favara, perque hi havia un mol\u00ed a on mos podien donar la farina de racionament que mos tocava. Per\u00f2 si en eixie m\u00e9s de la que tenien assignada al racionament, se la quedava l\u2019Estat i mos la pagaven al preu establert, per lo que sols port\u00e0vem lo blat just a moldre. A n\u2019este mol\u00ed mos donaven per separat la farina i lo seg\u00f3, que era la pell del gra de blat.<\/em><\/p>\n\n\n\n Lo blat que mos sobrava l\u2019an\u00e0vem a moldre d\u2019estraperlo a Riba-roja, a on hi havia un mol\u00ed que lo portava lo pare de l\u2019alcalde d\u2019este poble, que era un home gran. All\u00ed hi anava jo en 12 anys. Marxava en lo tren de les 12 del migdia, i si tenia sort i era la primera de moldre, al correu de les 5 de la tarde ja tornava en la farina. Si no havia de deixar lo blat i l\u2019un dem\u00e0 havia d\u2019anar a buscar la farina.<\/em><\/p>\n\n\n\n A Nonasp, tamb\u00e9 se podia moldre d\u2019estraperlo que se deia, al mol\u00ed de farina del Cap de l\u2019Horta i a la F\u00e0brica de farina de Roc. S\u2019havia de moldre a la nit al ser d\u2019estraperlo. Lo perill no era la gent del poble, ja que tots ho sabien. Eren los de la Fiscalia de Tasses, que a voltes venien. Als molins del poble te donaven la farina del blat barrejada en lo seg\u00f3.\u201d<\/em><\/p>\n\n\n\n Lo segon testimoni \u00e9s de la meua mare Al\u00edcia Roc (1934), que me contava lo cas de Mariano Andreu Buz\u00f3n \u201clo Coixo<\/em>\u201d, que eren ve\u00efns, i se dedicava a l\u2019estraperlo, anant a vendre principalment per pobles catalans, com la Pobla de Massaluca, Vilalba dels Arcs, La Fatarella… D\u2019ell me die:<\/p>\n\n\n\n \u201cL\u2019oncle Mariano \u201clo Coixo\u201d s\u2019arriscava i va tindre sort perqu\u00e8 mai li van dir res. Ell venia productes de primera necessitat com fesols, cigrons, saques de farina, etc. La mare a quant necessitava farina li comprava una saca i ell sempre li deixava a bon preu.<\/em><\/p>\n\n\n\n L\u2019oncle Mariano a casa seua tenia los productes que despr\u00e9s anava a vendre. Per\u00f2 havia d\u2019estar sempre alerta i si se \u201centeraba\u201d que podia haver-hi algun registre dels de la Fiscalia de Tasses, anava a parlar en la mare per demanar-li amagar a casa nostra les saques de la farina.<\/em><\/p>\n\n\n\n Despr\u00e9s de donar-li lo consentiment la mare, passava les saques de farina, que a lo millor en podia tindre tres o quatre. Si les tenia a l\u2019entrada de casa seua, les passava a casa i les posava davall de les escales. Tamb\u00e9 recordo que en alguna ocasi\u00f3 les va passar per les galeries que hi havia darrere de les cases. Sol passava les saques de la farina, los altres productes com fesols o cigrons, los hagu\u00e9s pogut justificar per lo seu autoconsum.\u201d<\/em><\/p>\n\n\n\n Lo seg\u00fcent testimoni \u00e9s lo del meu pare, Agust\u00edn Rius Llop (1932-2015), a on explica la import\u00e0ncia dels olivers, los molins d\u2019oli que hi havia i com ell recorda que los seus pares feien oli d\u2019estraperlo al mas de la Cova:<\/p>\n\n\n\n \u201cAls anys 40 tota l\u2019horta d\u2019Algars i Matarranya estava plantada d\u2019olivers i va ser aix\u00ed hasta los anys 50 en qu\u00e8 va haver una gran gelada i la gent va haver d\u2019arrencar los olivers, ja que se van gelar les soques. Durant molts anys l\u2019oliva va ser considerada la millor collita a una casa de llauradors. La gent sempre deia:<\/em><\/p>\n\n\n\n – Mentre dura l\u2019oliva, dura la renta.<\/em><\/p>\n\n\n\n Al poble hi havia tres molins d\u2019oli, lo de Roc, lo de Freixa i lo dels hereus de Dionisio Mill\u00e1n. Este darrer lo tenia Casildo Alt\u00e9s \u201cMensiana\u201d i era lo mol\u00ed que la gent portava m\u00e9s olives, perqu\u00e8 dient que era lo que feia l\u2019oli millor. Tenien un motor i pujaven aigua de la s\u00e8quia i llavaven les olives a unes piles molt grans que tenien.<\/em><\/p>\n\n\n\n Los dels molins anaven a buscar les olives en un carro als masos i all\u00ed per saber les olives que compraven les havien de medi en un doble i lo preu era a tant lo doble. Un doble s\u00f3n uns dotze quilos, per\u00f2 varia el pes de les olives del novembre a les del mes de gener, quan l\u2019oliva ja ha perdut aigua i est\u00e0 arrugada i, per tant, al doble i entren m\u00e9s olives, per aix\u00f2 pesa m\u00e9s lo doble i tamb\u00e9 dona m\u00e9s rendiment. A l\u2019hora de moldre l\u2019oncle Casildo sempre deia:<\/em><\/p>\n\n\n\n – Per menys de 1.000 duros no perdo la nit al mol\u00ed.<\/em><\/p>\n\n\n\n Per\u00f2 com l\u2019oli era un producte intervingut per l\u2019Estat, als molins te\u2019l donaven racionat i tenint olives no tenies oli. Aix\u00f2 va portar que a les cases la gent compressen o se fessen petites premses per obtenir oli d\u2019amagot.<\/em><\/p>\n\n\n\n Naltros quan coll\u00edem les olives al mas de la Cova, cada dia f\u00e8iem una mica d\u2019oli d\u2019estraperlo. Al tard mos pos\u00e0vem un remig d\u2019olives al coll i lo portaven a una roca plana que hi havia prop del mas, just a on als anys setanta vam fer lo carregador de la verema, all\u00ed hav\u00edem portat lo roll de l\u2019era i an\u00e0vem posant les olives damunt la roca i entre lo pare i jo les rotll\u00e0vem, a continuaci\u00f3 arrepleg\u00e0vem la pasta i la posaven dins d\u2019una galleda de zinc i la port\u00e0vem cap al mas.<\/em><\/p>\n\n\n\n A quant arrib\u00e0vem al mas, la mare ja havia fet foc. La galleda de zinc en la pasta de les olives la pos\u00e0vem a la vora del foc (sense que lo foc hi toqu\u00e9s) perqu\u00e8 la pasta se calentes i de tant en tant, la mare en la m\u00e0 l\u2019anava remenant perqu\u00e8 tota la pasta se calentes de forma uniforme.<\/em><\/p>\n\n\n\n Si la pasta se calentava entre 40 a 70 graus, l\u2019oli comen\u00e7ava a surar i la mare decantava la galleda a la tenalla de l\u2019oli per traure\u2019l. Despr\u00e9s sense deixar refredar la pasta la pos\u00e0vem a la premsa de cofins que ten\u00edem per acabar de traure l\u2019oli a la pasta i que sol qued\u00e9s la sansa. Aix\u00f2 ho an\u00e0vem fent cada dia, ja que los cofins de la premsa nostra eren del di\u00e0metre d\u2019una boina\u201d.<\/em><\/p>\n\n\n\n Tamb\u00e9 vull aportar lo testimoni de la meua mare Al\u00edcia (1935), que a m\u00e9s d\u2019explicar com feien l\u2019oli a casa, conta com la seua mare, Joaquina Tom\u00e1s Moreno (1907-1957), feia estraperlo enviant oli al Prat de Llobregat, un cas que en moltes ocasions expliquam al Museu, quan estam davant del roll i premses per obtenir oli:<\/p>\n\n\n\n \u201cLa mare li va dir al iaio Tom\u00e1s, que era paleta, que li fes un pil\u00f3 d\u2019obra a una \u201cbodega\u201d que ten\u00edem a casa. Lo pil\u00f3 era la base per instal\u00b7lar lo rudimentari mecanisme per l\u2019extracci\u00f3 d\u2019oli. Este pil\u00f3 tenia un sequiolet per arreplegar oli i conduir-lo a una galleda de zinc.<\/em><\/p>\n\n\n\n Per fer los cofins va comprar sogueta de trena, que era plana, i la va enrotllar, cosint-la al mateix temps, perqu\u00e8 no si li des-fes lo cof\u00ed. Pot-ser que lo cofins tingueren un pam i mig, \u00e9s a dir, uns trenta cent\u00edmetres. De confins en tenia cinc o sis.<\/em><\/p>\n\n\n\n La mare se va fer portar lo roll de l\u2019era a l\u2019entrada de casa i com estava en cimentada podia rotllar les olives. S\u2019havia de tirar-les a poc a poc perqu\u00e8 com lo roll ja pesava molt, era m\u00e9s f\u00e0cil rotllar-les.<\/em><\/p>\n\n\n\n Per extraure l\u2019oli, anava posant damunt lo pil\u00f3 los confins i la pasta de les olives al mig. Damunt i posava una fusta dobla d\u2019uns tres dits que servia de base per a pressionar-ho en una barra de fusta, que un extrem se posava dins d\u2019un forat fet a la paret pel iaio Coco i a l\u2019altra punta hi posava un saquet d\u2019arena lligat, que en lo seu pes apretave la pasta.<\/em><\/p>\n\n\n\n La mare tamb\u00e9 comprava oli per la tia Remunda Muner, germana del iaio de Vicent Muner Roc. Ella vivia al Prat i estava casada en l\u2019oncle Mariano Giner, que era parent de la tia Floquensia \u201cla Paqueta\u201d i treballava a l\u2019estaci\u00f3 del Prat de guardaagulles.<\/em><\/p>\n\n\n\n La mare comprava l\u2019oli al mol\u00ed de Mensiana i a particulars, que com ja ho sabien, anaven a la mare i li dient:<\/em><\/p>\n\n\n\n – Joaquina que mos compraries l\u2019oli que mos sobre?<\/em><\/p>\n\n\n\n La mare per enviar l\u2019oli lo posava en uns bots petits que venien, que no serien de m\u00e9s de deu o quinze litres. Los omplia i despr\u00e9s los lligava vent b\u00e9, traient pr\u00e8viament l\u2019aire perqu\u00e8 no glopejo l\u2019oli durant lo transport i delates lo contingut.<\/em><\/p>\n\n\n\n Una volta lo bot ja estava preparat, lo posava dins d\u2019una canastra i la tapava en un drap que cosia per damunt. A este drap i posava un paper cosit en l\u2019adre\u00e7a escrita. Despr\u00e9s anava a l\u2019Estaci\u00f3 a facturar la canastra i l\u2019encarregat li preguntava qui enviava lo paquet i la mare sempre deia \u201cPepita Flores\u201d i tamb\u00e9 li preguntaven qui l\u2019havia de rebre i tamb\u00e9 die \u201cPepita Flores\u201d. Los bots los enviava d\u2019un en un, anca que hagu\u00e9s de facturar dols voltes a la setmana.<\/em><\/p>\n\n\n\n Aqu\u00ed no hi havia cap problema, per\u00f2 al Prat s\u2019havia d\u2019anar en conta, perqu\u00e8 hi havia voltes que los de la Fiscalia de Tasses regiraven tots los paquets que arribaven facturats. L\u2019oncle Mariano, al treballar a l\u2019Estaci\u00f3, ja vigilava i quan arribava la canastra de la mare, la posava de part, perqu\u00e8 los de la Fiscalia no la trobessen i quan anava cap a casa, que ja havien marxat tots, la prenia.<\/em><\/p>\n\n\n\n All\u00ed la tia Remunda s\u2019encarregava de vendre l\u2019oli. La mare feia la faena aqu\u00ed i la tia Remunda al Prat. Aix\u00f2 va durar uns anys, perqu\u00e8 jo era gran i tamb\u00e9 vaig anar a facturar a l\u2019Estaci\u00f3\u201d.<\/em><\/p>\n\n\n\n L\u2019abril de 1952, se suprimeixen les cartilles de racionament, posant fi al racionament d\u2019aliments i, per tant, a poc a poc, desapareixent los mercats clandestins de productes de primera necessitat anomenats \u201cestraperlo\u201d. La Fiscalia Superior de Taxes encara tardaria uns anys a desapar\u00e8ixer, i ho faria per decret de 26 de desembre de 1963.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Lo racionament va portar l\u2019aparici\u00f3 d\u2019un mercat negre de tot all\u00f2 que estava intervingut per l\u2019Estat i que se va con\u00e8ixer com \u201cestraperlo\u201d. <\/p>","protected":false},"author":3,"featured_media":1767,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_et_pb_use_builder":"","_et_pb_old_content":"","_et_gb_content_width":"","footnotes":"","jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[33],"tags":[179],"class_list":["post-1766","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-amics","tag-estraperlo-nonasp"],"yoast_head":"\n![\"\"](\"https:\/\/museudenonasp.com\/wp-content\/uploads\/2026\/09\/02-1024x659.jpg\")
![\"\"](\"https:\/\/museudenonasp.com\/wp-content\/uploads\/2026\/09\/03-1024x660.jpg\")
![\"\"](\"https:\/\/museudenonasp.com\/wp-content\/uploads\/2026\/09\/04-Maria-Jose-i-Felipe-Rafales-Rafales-759x1024.jpg\")
![\"\"](\"https:\/\/museudenonasp.com\/wp-content\/uploads\/2026\/09\/05-706x1024.jpg\")
![\"\"](\"https:\/\/museudenonasp.com\/wp-content\/uploads\/2026\/09\/premses.jpg\")