{"id":1825,"date":"2023-03-26T20:24:00","date_gmt":"2023-03-26T20:24:00","guid":{"rendered":"https:\/\/museudenonasp.com\/?p=1825"},"modified":"2026-09-10T21:03:54","modified_gmt":"2026-09-10T21:03:54","slug":"perruqueres-a-nonasp-al-segle-xx","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/museudenonasp.com\/es\/perruqueres-a-nonasp-al-segle-xx\/","title":{"rendered":"Perruqueres a Nonasp al segle XX"},"content":{"rendered":"

Foto: Perruqueria de Angelita Giner<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Que les coses canvien no \u00e9s una ximpleria, i quan ja es comen\u00e7e a tindre una certa edat, i miram enrere, de seguida mos posam a comparar com s\u00f3n les coses d\u2019ara i com eren a la nostra joventut.<\/p>\n\n\n\n

Un dels canvis importants que hi va haver al segle XX, van ser les perruqueres, perqu\u00e8 des de principis dels anys 40, en qu\u00e8 es va establir la primera, se van propiciar canvis importants en los pentinats de les dones.<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 per saber com s\u2019ho feen les dones sense perruqueres, li pregunto a la meua mare, Al\u00edcia (1934), que me diu que antigament, les dones, lo monyo no se\u2019l tallaven i se l\u2019arreplegaven fent-se un \u201ccocotero\u201d.<\/p>\n\n\n\n

Aqu\u00ed, ja se m\u2019aur\u00eds la finestra de la mem\u00f2ria, i veig a la meua iaia Encarnaci\u00f3n (1906-1998) de molt velleta, com la meua mare li feia lo \u201ccocotero\u201d. Lo primer era lligar-li una veta arran de cap per fer la coga, despr\u00e9s l\u2019enroscava, i a continuaci\u00f3 la voltava fent un redot, al mateix temps que la pitjava en \u00abhorquilles\u00bb, quedant fet lo \u00abcocotero\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Maria Rius Mestre i Encarnaci\u00f3n Llop Latorre<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Durant la nostra conversa, recorde una an\u00e8cdota familiar, que en la seua opini\u00f3 situa el temps i circumst\u00e0ncies que propicien el canvi, i algunes noies joves, influenciades per les modes de les ciutats comencen a tallar-se el p\u00e8l: \u201cSeria als anys 20 del segle passat, quan la meua mare, Joaquina (1907) i sa germana Maria (1903), estaven servint, de mosses, a Barcelona, i les dos portaven \u201ccocotero\u201d. Un bon dia, Maria se va presentar a la casa que la mare estava servint, per ensenyar-li lo monyo com li havia quedat despr\u00e9s de tallar-se\u2019l. La mare a quant la va veure del disgust que va tindre li va tancar la porta, al mateix temps que li deia: Qu\u00e8 has fet de tallar-te lo monyo? I despr\u00e9s, al cap de quinze dies, tamb\u00e9 se\u2019l va tallar ella.\u201d<\/em><\/p>\n\n\n\n

Continuant en la conversa dels monyos, me diu que quan ella era petita, quasi totes les xiquetes portaven trenes, i m\u2019explica com les hi feia la seua mare: \u201cLo primer que feia la mare, era llavar-me lo monyo, i per fer-ho me cabussava lo cap dins d\u2019un balde, me l\u2019ensabonava en sab\u00f3 moll i despr\u00e9s com al costat tenia una \u201cgalleta\u201d en aigua calenta me l\u2019esbandia. A la darrera esbandida al pot de l\u2019aigua li barrejava una mica de vinagre, que feia que lo monyo qued\u00e9s m\u00e9s fi.<\/em><\/p>\n\n\n\n

De trenes la mare sempre me\u2019n feia, ja que aix\u00ed anava m\u00e9s ben pentinada. A voltes me\u2019n feia dos; altres voltes en feia quatre, dos de baixes i unes altres dos que les comen\u00e7ava a fer ven altes i les anava baixant, hasta que les ajuntava en les de baix, com si sol foren una sola trena. Tamb\u00e9 a quant me\u2019n feia quatre, a voltes les de dalt les crusave en les de baix. Foren com foren les trenes, al partir lo monyo per fer les trenes, al mig del cap havia de quedar la ratlla del p\u00e8l ben recta.\u201d<\/em><\/p>\n\n\n\n

Conclou dient-me que antiguament, una volta ja es feien grans les xiquetes, sa roplegaven lo monyo fent-se un \u201ccocotero\u201d. I me recorda que quan jo era petit, i viv\u00edem al carrer Soldevila, en portaven la tia Rosario \u201cla Corterola\u201d, la tia Agustina \u201cla Calistra\u201d, la tia Vicenta \u201cla Petra\u201d, la tia Rosa \u201cde Borr\u00e0s\u201d, la tia Ramona i la meua iaia Encarnaci\u00f3n.<\/p>\n\n\n\n

Si als anys 20 del segle passat, algunes noies joves es tallen el monyo influenciades per les modes de les ciutats, als anys 30, si miram fotografies, ja en podem veure a moltes m\u00e9s. Aix\u00f2 far\u00e0 que se tingo la necessitat de perruqueres, i \u00e9s a partir dels anys 40 quan s\u2019inicia este ofici al nostre poble.<\/p>\n\n\n\n

MANUELA GINER TURLAN<\/strong> (1917) \u00c9s filla de Manuel Giner Orero, i germana d\u2019\u00c1ngel Giner Turl\u00e1n, pare i fill, barbers en establiment al carrer de la Mardedeu. Cap all\u00e0 l\u2019any 1942-43, se\u2019n va a Madrid a la casa d\u2019uns familiars, a on est\u00e0 quatre mesos per aprendre l\u2019ofici de perruquera.<\/p>\n\n\n\n

Quan torna al poble, aur\u00eds la primera perruqueria de Nonasp al carrer Eres Baixes, a on viu. La seu a filla Angelines, diu que lo mobiliari de la perruqueria era una palangana per llavar el p\u00e8l, espill, tauleta i \u201csilla\u201d. Los primers pentinats s\u00f3n monyos a la Marcel, que ere la ratlla i tot d\u2019ones. M\u00e9s tard arriba la permanent, que \u00e9s tota una odissea, ja que costa molt d\u2019eixugar lo p\u00e8l, motiu pel qual les dones se la fan m\u00e9s a l\u2019estiu.<\/p>\n\n\n\n

Quan los pares d\u2019ella es fan grans, es traslladen a viure al carrer de la Mardedeu, a on continuar\u00e0 fent de perruquera hasta l\u2019any 1954-55 en qu\u00e8 lo seu home, Elias Garc\u00eda, se\u2019n va a treballar a la mina.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Germans \u00c0ngel i Manuela Giner Turl\u00e1n <\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

PACA ROC ESTANY<\/strong> (1924) Es posa despr\u00e9s de Manuela Giner i t\u00e9 la perruqueria al carrer Minyons, fen de perruquera hasta el setembre de 1952, en qu\u00e8 se casa en Juan Manuel Vall\u00e9s Labanda, de La Canyada de Verich, i deixa el poble.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Paca Roc Estany<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

MARIA TERESA LLOP NAVARRO<\/strong> (1933) Entrevista feta a l\u2019estiu del 2016:<\/p>\n\n\n\n

\u201cJo anava al \u201ccorte\u201d i la verdat ere que per tallar la roba me feia por, perqu\u00e8 pensava que si m\u2019errava ja no hi havia remei, en canvi, en lo monyo no me feia res, perqu\u00e8 devia pensar que si lo tallava mal, pos ja torn\u00e0ria a cr\u00e9ixer. I com m\u2019agradava molt, all\u00ed al \u201ccorte\u201d, a totes les que hi an\u00e0vem ja los tallava lo monyo. A la mare li dient, en ve d\u2019ensenyar-li lo \u201ccorte\u201d, hauria d\u2019aprendre de perruquera.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Per mig d\u2019unes amistats, va ser que vaig anar a aprendre a Fai\u00f3. All\u00ed hi havia una noia que li dient Carmeta i en sabia molt, tenia la perruqueria a una fonda que era dels seus pares, per los perxis, cap dalt al barranc. A Fai\u00f3 i vaig anar a \u201cratos\u201d, i me va ensenyar a fer \u201cpermanents\u201d. En canvi, lo de tallar lo monyo no me\u2019n va ensenyar ning\u00fa, vaig ser jo, que me vaig donar la manya per tallar-lo.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Quan vaig comen\u00e7ar a fer de perruquera tindria uns 18 anys, seria l\u2019any 1950 aproximadament. La perruqueria la vaig posar a casa meua, \u00e9s dir, la casa dels meus pares, al carrer del Fossar. S\u2019entrava a la casa, travessaves l\u2019entrada, pujaves unes tres escales i all\u00ed estava lo habitaci\u00f3 a on feia de perruquera.<\/em><\/p>\n\n\n\n

En aquells anys, encara no hi havia aigua correnta per les cases i l\u2019aigua per llavar lo cap la tenia a una tenalla que hi havia darrere de la porta del carrer. I com no ere lo cas de traure l\u2019aigua de la cisterna per llavar los caps, all\u00e0 vora migdia, que ere quan tenia m\u00e9s poca feina, anava en un c\u00e0ntir al riu, baixant per la costa vella de Matarranya, l\u2019omplia, me\u2019l posava al cap i despresa cap a casa, lo buidava a la tenalla i aix\u00ed hasta que l\u2019omplia. No me costava ni cinc minuts d\u2019anar-hi.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Sempre tenia una olla al foc en aigua calenta, i la mare estava al \u201ctanto\u201d. Al moment de llavar lo cap, anava a buscar l\u2019aigua calenta, la templava i a llavar lo cap.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Lo que feia m\u00e9s era llavar, tallar, marcar i permanents. Aix\u00f2 de les permanents de primer eren de saquets, que tenien dins una esp\u00e8cie de carburo que bullia, per eixugar lo l\u00edquid que s\u2019havia posat al monyo per fer la permanent. Per los saquets, tenia una palangana en aigua i se banyaven. Despr\u00e9s en una grapa s\u2019agarraven, ja que tra\u00efen foc. S\u2019havia d\u2019anar molt en compte, perqu\u00e8 si tocava a la pell cremava i eixia una b\u00f2fia. M\u00e9s avant ja van eixir uns altres l\u00edquids o productes que no eren tan forts.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Se feien tamb\u00e9 bastants monyos, arreplegats, etc. A les Comunions tenia molta feina, a quasi totes se les feien tirabuixons. La major part de les xiquetes portaven trenes i les podia fer tirabuixons.<\/em><\/p>\n\n\n\n

A les bodes la major part de les novies se feien la permanent. Me dient: \u201cFes-me la permanent i aix\u00ed ja portar\u00e9 lo p\u00e8l arreglat uns quants dies\u201d. Per Sant Portomeu, lo ball no el veia cap any, per qu\u00e8 me passava tot lo dia treballant.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Quan me vaig casar vaig continuar fent de perruquera uns pocs mesos, per\u00f2 m\u2019ho vaig deixar a principis de 1962, estant embarassada del meu fill.\u201d<\/em><\/p>\n\n\n\n

\"\"
Maria Teresa Llop Navarro<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

CONCHITA LLOP CATALAN<\/strong> (1934) Comen\u00e7a de jove treballant a la perruqueria de sa tia Paca Roc a on apr\u00e8n l\u2019ofici. Quan es casa Paca, al setembre de 1952, aur\u00eds la perruqueria a casa seua, al carrer Eres Baixes, a on fa de perruquera hasta el setembre de 1956, en qu\u00e8 se casa en C\u00e8sar Llop Vallesp\u00ed.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Conchita Llop Catal\u00e1n<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

MARGARITA RAFALES GIMENO<\/strong> (1937) Per aprendre l\u2019ofici de perruquera, l\u2019any 1956 se\u2019n va a Mora la Nova, a on treballar\u00e0 durant un any a la perruqueria de Vicenta Grau. Despr\u00e9s torne a Nonasp, i auris la perruqueria a la casa familiar del carrer del Tello.<\/p>\n\n\n\n

A l\u2019any seg\u00fcent, lo 2 d\u2019agost de 1958, es case en Francisco Ayll\u00f3n Gil. Ella continue treballant de perruquera i Paco treballe de Maquinista de trens de vapor a Fai\u00f3. A n\u2019esta poblaci\u00f3 als trens de mercaderies, se\u2019ls ha de ficar una altra m\u00e0quina, que li diuen \u201cla doble\u201d. Per culpa del perfil i tra\u00e7at de la via costa amunt, \u00e9s necessari donar doble tracci\u00f3, sent uns dels punts m\u00e9s cr\u00edtics la Costa de Bernola. A l\u2019arribar a l\u2019Estaci\u00f3 de Favara aquestes m\u00e0quines s\u00f3n desenganxades i se\u2019n tornen de recules cap a Fai\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Margarita fa de perruquera hasta l\u2019any 1964, ja que per raons de treball de Paco, tota la fam\u00edlia se\u2019n va a viure a Mora la Nova. Diu que totes les coses de treball i mobiliari de la perruqueria, se les va quedar Blanca Giner Llop.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Margarita R\u00e0fales Gimeno<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

ROSA VIDAL ANDREU<\/strong> (1942) Als tretze anys, quan encara va a estudi, ja llave caps a la perruqueria de Margarita R\u00e0fales. En lo temps va ficar rul\u00b7los i lo que li dixaven fer, perqu\u00e8 com diu, la perruquera no ere ella. Als disset anys se\u2019n va a Barcelona, a l\u2019acad\u00e8mia de Henry Colomer, al Passeig de Gr\u00e0cia, on est\u00e0 tres mesos, lo temps que necessita per traure\u2019s lo t\u00edtol. Al tornar al poble, es fica de perruquera a la casa dels seus pares, al carrer de la Mardedeu. Ho fa hasta los 21 anys en qu\u00e8 se case i se\u2019n va a viure a Saragossa.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Rosita Vidal Andreu<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

BLANCA GINER LLOP<\/strong> (1948) Com son pare t\u00e9 la ferreria a la part de davant de la casa, i aquesta tamb\u00e9 dona al carrer San Jos\u00e9, li posen la perruqueria a n\u2019este carrer. Treballa poc temps de perruquera, ja que despr\u00e9s es dedica a fer jerseis en m\u00e0quines de tricotar. La feina li porten de Tortosa i ella \u00e9s l\u2019encarregada de fer les mostres i repartir la feina entre les dones del poble que treballen a casa.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Blanca Giner Llop<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

ANGELITA GINER TABERNER<\/strong> (1949) Angelita forma part d\u2019una fam\u00edlia de barbers i perruqueres. Lo seu iaio, Manuel Giner Orero \u201clo Sevil\u201d, va ser barber durant tota la seua vida. Los seus fills van continuar en l\u2019ofici: Manuela Giner, que era la padrina d\u2019Angelita, va ser la primera perruquera a Nonasp, i son germ\u00e0 \u00c0ngel, pare d\u2019Angelita, va fer de barber mentre va tindre salut.<\/p>\n\n\n\n

Angelita, ja de joveneta, als estius, li aide a son pare i tamb\u00e9 un estiu li aide a la perruquera Rosita Vidal, de la que diu que n\u2019apr\u00e8n un mica. Quan eix\u00eds d\u2019estudi en 14 anys, se\u2019n va a Madrid, a casa d\u2019uns parents de la part de son pare, per dependre l\u2019ofici de perruquera. All\u00ed hi va estar dos o tres mesos, i diu que la tenien a \u201cpan y cuchillo\u201d. Va aprendre a una perruqueria que hi havia al carrer que vivia en la seua tia, al barri de Rosales, i dos carrers m\u00e9s amunt tenia l\u2019acad\u00e8mia.<\/p>\n\n\n\n

De l\u2019acad\u00e8mia recorde que estave molt massificada, en canvi, a la perruqueria ere un tracte m\u00e9s personalitzat, ja que estaven m\u00e9s per ella. Me diu: \u201cSi me necessitaven a l\u2019acad\u00e8mia, estava a l\u2019acad\u00e8mia, si me necessitaven a la perruqueria, estava a la perruqueria. Vaig aprendre los pentinats d\u2019aquella \u00e8poca, lo cardat, i sobretot los rul\u00b7los, que servien per ficar lo pel buit. I despr\u00e9s los \u201csecadors\u201d i lo tallat. Quan vaig acabar, mon pare me va vindre a buscar a Madrid i vaig agarrar les coses que necessitaria m\u00e9s: Aigua oxigen\u00e0, tints i laca, que \u00e9s all\u00f2 que \u00e9s portave\u201d.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Quan torne a Nonasp, a primers de 1964, encara no havia fet los 15 anys, i se posa de primer a casa seua, ja que sa mare li havie dit al paleta Vicente Tom\u00e1s que li fes lo quartet, per\u00f2 esperant que s\u2019acabessen les obres de la perruqueria a la pla\u00e7a de Santa Ll\u00facia, se va tindre que ficar al menjador de casa seua. All\u00ed va improvisar la perruqueria, en un espill, una tauleta i un \u201csecador\u201d que va portar de Madrid. Quan Vicente acabe les obres, trasllade la perruqueria a la pla\u00e7a de Santa Ll\u00facia. Aix\u00ed m\u2019explica los seus records:<\/p>\n\n\n\n

\u201c<\/em>De mobiliari, de primer, tenia un banc de la barberia de mon pare, que ere estret i tapissat en escai. Despr\u00e9s vaig traure aix\u00f2 i vaig ficar silles. De secadors de peu en tenia tres i anaven en silla i los llava-caps tamb\u00e9. Tenia un altre quarto en un tocador vell, per preparar los tints, calentar l\u2019aigua en un fogonet de butano, les tovalloles… era com una mica de magatzem.<\/em><\/p>\n\n\n\n

A la perruqueria m\u2019aidave ma mare, que preparave los tints i los ficave al cap de les dones. Tamb\u00e9 quan tenia molta faena hi estave Clarisa, que l\u2019anava a cridar, baixave i m\u2019aidave.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Per entretindre a la gent tenia la revista Hola, novel\u00b7les de Corin Tellado i una Tv Elve, perqu\u00e8 les dones, si no, no venien a la perruqueria hasta que s\u2019havie acabat la novel\u00b7la… I a jo me feien fer m\u00e9s tard, la vaig comprar per guanyar temps. Tamb\u00e9 tenia un Petromax, per si marxave la llum, perqu\u00e8 com la gent no marxave, jo anava llavant i marcant, i quan tornave la llum anava ficant les dones al secador i despr\u00e9s les pentinava.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Quan vaig comen\u00e7ar treballava los domenges hasta les cinc de la tarde. Per\u00f2 lo dia que m\u00e9s treballava de l\u2019any ere la vespra de les festes de Sant Portomeu, hi anava a la perruqueria a les cinc del mat\u00ed i eren les dos de la nit quan plegava. Jo no vaig veure mai cap presentaci\u00f3, ni res, sempre treballant, com m\u00e9s festa, m\u00e9s faena.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Un any, quan faltaven dos o tres dies per les festes, vaig contar que vaig fer tretze permanents. Cada una costava almenys una hora, entre enrotllar-les i despr\u00e9s estar en la gorra de pl\u00e0stic. Hi havia dones que los pujava m\u00e9s de pressa i n\u2019havia que los costave m\u00e9s, despr\u00e9s llavar i marcar. La permanent era lo pentinat m\u00e9s habitual als p\u00e8ls tiesos… Tamb\u00e9 hi havia dones que sol volien llavar, marcar en los rul\u00b7los i tenyir.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Del temps de perruquera tinc moltes an\u00e8cdotes, una va ser en Miguela \u201cla Curra\u201d, que \u00e9rem molt amigues, i una tarde de les que no hi havia molta faena, no mos se va passar pel cap altra cosa m\u00e9s que apartar tots los trastos als costats, tirar \u201cpolvos talcos\u201d enterra, i esllissar-mos com si patin\u00e0ssem a la neu.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Una altra que recordo, va ser pa festes i tenia la perruqueria plena de gent. Aquell dia portaven vaquilles, i Adela la del practicant es va posar a defora de la porta… I jo li dic: \u201cMira que si m\u2019entre la vaquilla a qui dins, jo us tancar\u00e9 la porta i te quedar\u00e0s al carrer\u201d I ella va continuar a la seua… La tia Sofia, sa iaia de Pachero, se va ficar a la barancana de Santa Ll\u00facia, all\u00ed en lo davantal, com si an\u00e9s torejant a la vaquilla…<\/em><\/p>\n\n\n\n

Vaig tindre la perruqueria oberta hasta que la meua filla va fer los 17 anys (1990 aprox.) perqu\u00e8 me vaig esperar per si volia agarrar lo meu ofici. Com aix\u00f2 no va passar, vam prendre la decisi\u00f3 de tancar-la, perqu\u00e8 Luis en lo negoci familiar d\u2019elaboraci\u00f3 i venda d\u2019olis i vins tenie molta feina.\u201d<\/em><\/p>\n\n\n\n

\"\"
Angelita Giner Taberner<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

PILAR MARTELL SU\u00d1E<\/strong> (1950) Anant a estudi, ja va a la perruqueria de Margarita R\u00e0fales, i all\u00ed llave caps o lo que li manen. Recorde que passa molt temps pujant aigua freda al primer pis, a on la tia de Margarita, en uns quants topins calente l\u2019aigua al foc, que despr\u00e9s ella baixa per llavar los caps.<\/p>\n\n\n\n

Lo darrer curs d\u2019estudi, no l\u2019acabe, ja que per Pasqua, ve a Nonasp la seua tieta Magdalena, que viu al Vendrell, i li diu que a una perruqueria fa falta una noia, i sense pensar-ho se\u2019n va a treballar-hi. M\u2019aclareix, que en aquells temps, s\u00f3n molts los que deixen l\u2019estudi sense acabar lo darrer curs, per\u00f2 a l\u2019estiu, durant un mes i mig va al rep\u00e0s que fa lo mestre D. Alfredo Llop Bielsa, i quan s\u2019acaba, l\u2019examina i aprova, donant-li lo Graduat Escolar.<\/p>\n\n\n\n

Dos anys despr\u00e9s de treballar a la perruqueria del Vendrell, se\u2019n va a l\u2019acad\u00e8mia de perruqueria de Henry Colomer que hi ha a Tarragona, per\u00f2 com all\u00ed no queden places, la passen a una altra que hi ha a Reus, a on est\u00e0 un any i mig.<\/p>\n\n\n\n

En disset anys torna al poble, i posa la perruqueria als baixos de casa seua al carrer de la Mardedeu. Quan l\u2019obris, a m\u00e9s d\u2019ella, fan de perruqueres Margarita R\u00e0fales, Rosa Vidal, Blanca Giner i Angelita Giner. Fa de perruquera un parell d\u2019anys, ja que ha de plegar per una al\u00b7l\u00e8rgia que li eix\u00eds.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Pilar Martell Su\u00f1\u00e9 – la xiqueta es Angelines Su\u00f1er Marches<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

LAURA TABERNER RAFALES<\/strong> (1950) Ja de ben petita, als estius, anava a Barcelona a passar uns dies a ca la germana de sa mare, Rosa R\u00e0fales Adriola, que treballava de portera al carrer Floridablanca n\u00fam. 8.<\/p>\n\n\n\n

Als catorze anys, una volta acabada l\u2019etapa escolar, se\u2019n va a Barcelona, a ca la tia Rosa, per aprendre un ofici. Al mateix immoble de la porteria, hi ha un perruquer que li diuen Miquel Gri\u00f1\u00f3, i despr\u00e9s de parlar sa tia en ell, l\u2019agarren d\u2019aprenenta. Comen\u00e7a llavant caps i all\u00f2 que li manen, i als quinze anys ja l\u2019asseguren, cobrant la primera quinzena que li paguen 150 pessetes. A aquesta perruqueria \u00e9s a on apr\u00e8n l\u2019ofici i treballa durant cinc anys, de dilluns al mat\u00ed a dissabte a la nit.<\/p>\n\n\n\n

A la perruqueria del carrer Floridablanca hi passa molts bons moments. Entre les clientes hi est\u00e0 la mare de Miquel Navarro, lo baix del grup musical Los Mustang, i tamb\u00e9 la novia de Santi Carulla, la veu de Los Mustang. Per aquesta relaci\u00f3 en lo grup musical, tenen passes gratu\u00efts, per anar al Palau de Deports de Montju\u00efc, a on Miquel lo perruquer, sa germana Rosa, que tamb\u00e9 treballa a la perruqueria i Laura, poden veure tots los grups musicals que despr\u00e9s estan de moda: Los Mustang, Los Sirex, Guardiola, el D\u00fao Din\u00e1mico i m\u00e9s.<\/p>\n\n\n\n

La segona a on treballa \u00e9s la perruqueria \u201cRom\u00e1n\u201d<\/em>, situada a la Via Augusta, propietat d\u2019un perruquer i en una clientela de gent adinerada. Los tres mesos d\u2019estiu lo perruquer la tanca i trasllada als treballadors a la perruqueria dels seus pares a Cadaqu\u00e9s. Aqu\u00ed Laura fa la manicura i monyos a la fam\u00edlia Ferrari (dels cotxes), a austr\u00edacs, alemanys i italians, alguns d\u2019ells de la noblesa, que estan estiuejant a les seues mansions i embarcacions de luxe. Entre les clientes destaca a la senyora de Carles Bu\u00efgas i Sans, arquitecte que va dissenyar la Font de Montju\u00efc l\u2019any 1929.<\/p>\n\n\n\n

Despr\u00e9s de dos anys, passa a treballar a la perruqueria \u201cPepe\u201d<\/em>, al carrer Girona, a on es troba en un ambient m\u00e9s familiar i agradable. A conseq\u00fc\u00e8ncia de la mort del seu pare l\u2019agost de 1971, es decideix per tornar al poble, ja que sa germana Ana sol t\u00e9 nou anys i la seua mare, a m\u00e9s de tenir poca salut es queda molt afectada. A Nonasp, obr\u00eds una perruqueria al carrer Eres, als baixos de ca los seus padrins, Trini R\u00e0fales Adriola i Miguel Tom\u00e1s Moreno, tenint-la oberta hasta l\u2019agost de 1973, poc antes de casar-se, en qu\u00e8 decideix posar punt final a l\u2019etapa de perruquera.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Laura Taberner R\u00e0fales a la perruqueria \u00abPepe\u00bb<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

ESMERALDA EJARQUE MUR<\/strong> (1960) Durant un any apr\u00e8n l\u2019ofici de perruquera a l\u2019acad\u00e8mia \u201cSandy\u201d del carrer Del\u00edcies de Saragossa. En disset anys obr\u00eds la perruqueria al carrer Vell, en mobiliari i aparells que havia comprat de segona m\u00e0 a Laura Taberner i a una perruqueria que s\u2019havia tancat a Saragossa. Fa de perruquera hasta l\u2019estiu de 1984, en qu\u00e9 decideix plegar al n\u00e0ixer lo seu fill Dorian.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Esmeralda Ejarque Mur<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

GEMA LLOPIS VIDAL<\/strong> (1966) Apr\u00e8n l\u2019ofici de perruquera a Saragossa per mig de la formaci\u00f3 professional. A Nonasp, obre la perruqueria a l\u2019avinguda D. Mill\u00e1n, fent de perruquera de 1985 a 1992, en qu\u00e9 es casa i se\u2019n va a viure a Barcelona. Com a Gema li aida sa mare, Rosa Vidal, despr\u00e9s continua ella de perruquera hasta lo 2007 qu\u00e8 se jubila.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Gema Llopis Vidal<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

CAROL BARCELO SU\u00d1ER<\/strong> (1974) Va estar quasi dos anys aprenen l\u2019ofici de perruquera a l\u2019acad\u00e8mia Arte-Miss de Saragossa. Obre la perruqueria a Nonasp l\u2019any 1991, al carrer de la Pres\u00f3, i la tindr\u00e0 en actiu hasta l\u2019any 1999, en qu\u00e8 despr\u00e9s de casar-se en Santi Franc, decideix canviar d\u2019ofici i fer de carnissera.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Carol Barcel\u00f3 Su\u00f1er<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

VERO ROC ANDREU<\/strong> (1975) Va anar a aprendre l\u2019ofici de perruquera a Saragossa junt en Carol Barcel\u00f3. Les dos van anar a la mateixa acad\u00e8mia, i durant lo per\u00edode de formaci\u00f3 van viure juntes a un col\u00b7legi de monges. Mentrestant, los pares, li van anar arreglant lo local per fer de perruquera.<\/p>\n\n\n\n

Acabada la formaci\u00f3 de perruquera i est\u00e8tica, comen\u00e7a a pentinar a l\u2019estiu de 1991, quan li faltave poc per complir los setze anys. De l\u2019ofici de perruquera, diu que sempre est\u00e0 en constant evoluci\u00f3, ja que si b\u00e9 l\u2019acad\u00e8mia \u00e9s la base de la formaci\u00f3, despr\u00e9s t\u2019has d\u2019anar actualitzant en cursos, perqu\u00e8 les modes de pentinats canvien molt de pressa.<\/p>\n\n\n\n

Quan va comen\u00e7ar l\u2019any 1991 tenia dos \u201csecadors\u201d<\/em> de peu sempre en funcionament, perqu\u00e8 hi havie moltes dones \u201cd\u2019una edat\u201d que anaven sovint a fer-se la permanent. Ara en t\u00e9 un de \u201csecador\u201d<\/em> de peu, i lo fica en funcionament dos o tres voltes a la setmana, ja que cada volta es busca m\u00e9s la naturalitat al p\u00e8l.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019ofici de perruquera va ser per vocaci\u00f3 i ara, des de principis de mar\u00e7 de 2023, la seua filla \u00c1frica, s\u2019ha incorporat a treballar a la perruqueria, despr\u00e9s d\u2019haver-se format a Lleida i haver treballat durant un temps a una perruqueria d\u2019aquesta ciutat.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Vero Roc Andreu<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

<\/a> RODRIGO PARICIO BELVEDERE<\/strong> (1977) Una volta acabats los estudis de batxillerat, inicia la formaci\u00f3 de perruquer a l\u2019acad\u00e8mia \u201cResol\u201d<\/em>, al carrer Alfonso de Saragossa. Hi est\u00e0 quatre anys i apr\u00e8n a tallar lo pel tant a homes com a dones, est\u00e8tica, maquillatge… i tot lo referent a la bellesa d\u2019un sal\u00f3. A cada curs fa l\u2019examen corresponent i acaba la formaci\u00f3 en un t\u00edtol avalat per lo que despr\u00e9s \u00e9s lo Ministeri d\u2019Educaci\u00f3 i Ci\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n

De primer treballa a la perruqueria \u201cRomero\u201d<\/em> al carrer Alfonso, propietat del perruquer m\u00e9s fam\u00f3s que en aquells moments hi ha a Saragossa. Al cap de sis mesos, decideix que la ciutat no \u00e9s per ell i torna al poble. Aix\u00f2 es cap a l\u2019any 1997, ja que al programa de festes hi trobam lo primer anunci de \u201cPeluquer\u00eda Rodrigo\u201d. De primer lloga al carrer del Tello l\u2019antiga barberia de Pl\u00e0cido Juncar \u201clo Bay\u00f3n<\/em>\u201d, darrer barber d\u2019homes, que s\u2019havia jubilat l\u2019any 1995. Despr\u00e9s es trasllada al Portal a on continua de lloguer, hasta que s\u2019instal\u00b7la a un local de la seua propietat al carrer San Jos\u00e9.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Rodrigo Paricio Belvedere <\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Un dels canvis importants que hi va haver al segle XX, van ser les perruqueres, perqu\u00e8 des de principis dels anys 40, en qu\u00e8 es va establir la primera, se van propiciar canvis importants en los pentinats de les dones.<\/p>","protected":false},"author":3,"featured_media":1803,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_et_pb_use_builder":"","_et_pb_old_content":"","_et_gb_content_width":"","footnotes":"","jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[33],"tags":[183,184],"class_list":["post-1825","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-amics","tag-perruqueres-a-nonasp","tag-perruqueries-a-nonasp"],"yoast_head":"\nPerruqueres a Nonasp al segle XX - Museu Etnol\u00f2gic de Nonasp<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/museudenonasp.com\/es\/perruqueres-a-nonasp-al-segle-xx\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"es_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Perruqueres a Nonasp al segle XX - Museu Etnol\u00f2gic de Nonasp\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Un dels canvis importants que hi va haver al segle XX, van ser les perruqueres, perqu\u00e8 des de principis dels anys 40, en qu\u00e8 es va establir la primera, se van propiciar canvis importants en los pentinats de les dones.\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/museudenonasp.com\/es\/perruqueres-a-nonasp-al-segle-xx\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Museu Etnol\u00f2gic de Nonasp\" \/>\n<meta property=\"article:publisher\" content=\"https:\/\/www.facebook.com\/groups\/amicsdenonasp\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2023-03-26T20:24:00+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2026-09-10T21:03:54+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/museudenonasp.com\/wp-content\/uploads\/2026\/09\/00-Angelita-Giner.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"1280\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"997\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Mario Rius\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrito por\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Mario Rius\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Tiempo de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"26 minutos\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\\\/\\\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"Article\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/museudenonasp.com\\\/perruqueres-a-nonasp-al-segle-xx\\\/#article\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/museudenonasp.com\\\/perruqueres-a-nonasp-al-segle-xx\\\/\"},\"author\":{\"name\":\"Mario Rius\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/museudenonasp.com\\\/#\\\/schema\\\/person\\\/7d328e8f72ceadc1e31453b942e55322\"},\"headline\":\"Perruqueres a Nonasp al segle XX\",\"datePublished\":\"2023-03-26T20:24:00+00:00\",\"dateModified\":\"2026-09-10T21:03:54+00:00\",\"mainEntityOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/museudenonasp.com\\\/perruqueres-a-nonasp-al-segle-xx\\\/\"},\"wordCount\":4312,\"publisher\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/museudenonasp.com\\\/#organization\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/museudenonasp.com\\\/perruqueres-a-nonasp-al-segle-xx\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/museudenonasp.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2026\\\/09\\\/00-Angelita-Giner.jpg\",\"keywords\":[\"Perruqueres a Nonasp\",\"Perruqueries a Nonasp\"],\"articleSection\":[\"Amics\"],\"inLanguage\":\"es\"},{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/museudenonasp.com\\\/perruqueres-a-nonasp-al-segle-xx\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/museudenonasp.com\\\/perruqueres-a-nonasp-al-segle-xx\\\/\",\"name\":\"Perruqueres a Nonasp al segle XX - Museu Etnol\u00f2gic de Nonasp\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/museudenonasp.com\\\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/museudenonasp.com\\\/perruqueres-a-nonasp-al-segle-xx\\\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/museudenonasp.com\\\/perruqueres-a-nonasp-al-segle-xx\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/museudenonasp.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2026\\\/09\\\/00-Angelita-Giner.jpg\",\"datePublished\":\"2023-03-26T20:24:00+00:00\",\"dateModified\":\"2026-09-10T21:03:54+00:00\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/museudenonasp.com\\\/perruqueres-a-nonasp-al-segle-xx\\\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"es\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/museudenonasp.com\\\/perruqueres-a-nonasp-al-segle-xx\\\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"es\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/museudenonasp.com\\\/perruqueres-a-nonasp-al-segle-xx\\\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\\\/\\\/museudenonasp.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2026\\\/09\\\/00-Angelita-Giner.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/museudenonasp.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2026\\\/09\\\/00-Angelita-Giner.jpg\",\"width\":1280,\"height\":997,\"caption\":\"Angelita Giner\"},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/museudenonasp.com\\\/perruqueres-a-nonasp-al-segle-xx\\\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"https:\\\/\\\/museudenonasp.com\\\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Perruqueres a Nonasp al segle XX\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/museudenonasp.com\\\/#website\",\"url\":\"https:\\\/\\\/museudenonasp.com\\\/\",\"name\":\"Museu Etnol\u00f2gic de Nonasp\",\"description\":\"Molt m\u00e9s del que imagines\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/museudenonasp.com\\\/#organization\"},\"alternateName\":\"Museu de Nonasp\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\\\/\\\/museudenonasp.com\\\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"es\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/museudenonasp.com\\\/#organization\",\"name\":\"Museu Etnol\u00f2gic Nonasp\",\"alternateName\":\"Amics de Nonasp\",\"url\":\"https:\\\/\\\/museudenonasp.com\\\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"es\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/museudenonasp.com\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/museudenonasp.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2024\\\/01\\\/favicon-512.png\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/museudenonasp.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2024\\\/01\\\/favicon-512.png\",\"width\":512,\"height\":512,\"caption\":\"Museu Etnol\u00f2gic Nonasp\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/museudenonasp.com\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\"},\"sameAs\":[\"https:\\\/\\\/www.facebook.com\\\/groups\\\/amicsdenonasp\",\"https:\\\/\\\/www.instagram.com\\\/amicsdenonasp\\\/\"]},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/museudenonasp.com\\\/#\\\/schema\\\/person\\\/7d328e8f72ceadc1e31453b942e55322\",\"name\":\"Mario Rius\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"es\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/secure.gravatar.com\\\/avatar\\\/1aac2ffc9d22c6d9f8aaf7e61001c1d8df2660bcb5d1923224030a13a0f2d3c9?s=96&d=mm&r=g\",\"url\":\"https:\\\/\\\/secure.gravatar.com\\\/avatar\\\/1aac2ffc9d22c6d9f8aaf7e61001c1d8df2660bcb5d1923224030a13a0f2d3c9?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/secure.gravatar.com\\\/avatar\\\/1aac2ffc9d22c6d9f8aaf7e61001c1d8df2660bcb5d1923224030a13a0f2d3c9?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"Mario Rius\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Perruqueres a Nonasp al segle XX - Museu Etnol\u00f2gic de Nonasp","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/museudenonasp.com\/es\/perruqueres-a-nonasp-al-segle-xx\/","og_locale":"es_ES","og_type":"article","og_title":"Perruqueres a Nonasp al segle XX - Museu Etnol\u00f2gic de Nonasp","og_description":"Un dels canvis importants que hi va haver al segle XX, van ser les perruqueres, perqu\u00e8 des de principis dels anys 40, en qu\u00e8 es va establir la primera, se van propiciar canvis importants en los pentinats de les dones.","og_url":"https:\/\/museudenonasp.com\/es\/perruqueres-a-nonasp-al-segle-xx\/","og_site_name":"Museu Etnol\u00f2gic de Nonasp","article_publisher":"https:\/\/www.facebook.com\/groups\/amicsdenonasp","article_published_time":"2023-03-26T20:24:00+00:00","article_modified_time":"2026-09-10T21:03:54+00:00","og_image":[{"width":1280,"height":997,"url":"https:\/\/museudenonasp.com\/wp-content\/uploads\/2026\/09\/00-Angelita-Giner.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"Mario Rius","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrito por":"Mario Rius","Tiempo de lectura":"26 minutos"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"Article","@id":"https:\/\/museudenonasp.com\/perruqueres-a-nonasp-al-segle-xx\/#article","isPartOf":{"@id":"https:\/\/museudenonasp.com\/perruqueres-a-nonasp-al-segle-xx\/"},"author":{"name":"Mario Rius","@id":"https:\/\/museudenonasp.com\/#\/schema\/person\/7d328e8f72ceadc1e31453b942e55322"},"headline":"Perruqueres a Nonasp al segle XX","datePublished":"2023-03-26T20:24:00+00:00","dateModified":"2026-09-10T21:03:54+00:00","mainEntityOfPage":{"@id":"https:\/\/museudenonasp.com\/perruqueres-a-nonasp-al-segle-xx\/"},"wordCount":4312,"publisher":{"@id":"https:\/\/museudenonasp.com\/#organization"},"image":{"@id":"https:\/\/museudenonasp.com\/perruqueres-a-nonasp-al-segle-xx\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/museudenonasp.com\/wp-content\/uploads\/2026\/09\/00-Angelita-Giner.jpg","keywords":["Perruqueres a Nonasp","Perruqueries a Nonasp"],"articleSection":["Amics"],"inLanguage":"es"},{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/museudenonasp.com\/perruqueres-a-nonasp-al-segle-xx\/","url":"https:\/\/museudenonasp.com\/perruqueres-a-nonasp-al-segle-xx\/","name":"Perruqueres a Nonasp al segle XX - Museu Etnol\u00f2gic de Nonasp","isPartOf":{"@id":"https:\/\/museudenonasp.com\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/museudenonasp.com\/perruqueres-a-nonasp-al-segle-xx\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/museudenonasp.com\/perruqueres-a-nonasp-al-segle-xx\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/museudenonasp.com\/wp-content\/uploads\/2026\/09\/00-Angelita-Giner.jpg","datePublished":"2023-03-26T20:24:00+00:00","dateModified":"2026-09-10T21:03:54+00:00","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/museudenonasp.com\/perruqueres-a-nonasp-al-segle-xx\/#breadcrumb"},"inLanguage":"es","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/museudenonasp.com\/perruqueres-a-nonasp-al-segle-xx\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"es","@id":"https:\/\/museudenonasp.com\/perruqueres-a-nonasp-al-segle-xx\/#primaryimage","url":"https:\/\/museudenonasp.com\/wp-content\/uploads\/2026\/09\/00-Angelita-Giner.jpg","contentUrl":"https:\/\/museudenonasp.com\/wp-content\/uploads\/2026\/09\/00-Angelita-Giner.jpg","width":1280,"height":997,"caption":"Angelita Giner"},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/museudenonasp.com\/perruqueres-a-nonasp-al-segle-xx\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"https:\/\/museudenonasp.com\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Perruqueres a Nonasp al segle XX"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/museudenonasp.com\/#website","url":"https:\/\/museudenonasp.com\/","name":"Museo Etnol\u00f3gico\u00a0de Nonaspe","description":"Mucho m\u00e1s de lo que te imaginas","publisher":{"@id":"https:\/\/museudenonasp.com\/#organization"},"alternateName":"Museu de Nonasp","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/museudenonasp.com\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"es"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/museudenonasp.com\/#organization","name":"Museo Etnol\u00f3gico\u00a0de Nonaspe","alternateName":"Amics de Nonasp","url":"https:\/\/museudenonasp.com\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"es","@id":"https:\/\/museudenonasp.com\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/museudenonasp.com\/wp-content\/uploads\/2024\/01\/favicon-512.png","contentUrl":"https:\/\/museudenonasp.com\/wp-content\/uploads\/2024\/01\/favicon-512.png","width":512,"height":512,"caption":"Museu Etnol\u00f2gic Nonasp"},"image":{"@id":"https:\/\/museudenonasp.com\/#\/schema\/logo\/image\/"},"sameAs":["https:\/\/www.facebook.com\/groups\/amicsdenonasp","https:\/\/www.instagram.com\/amicsdenonasp\/"]},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/museudenonasp.com\/#\/schema\/person\/7d328e8f72ceadc1e31453b942e55322","name":"Mario Rius","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"es","@id":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/1aac2ffc9d22c6d9f8aaf7e61001c1d8df2660bcb5d1923224030a13a0f2d3c9?s=96&d=mm&r=g","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/1aac2ffc9d22c6d9f8aaf7e61001c1d8df2660bcb5d1923224030a13a0f2d3c9?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/1aac2ffc9d22c6d9f8aaf7e61001c1d8df2660bcb5d1923224030a13a0f2d3c9?s=96&d=mm&r=g","caption":"Mario Rius"}}]}},"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/museudenonasp.com\/wp-content\/uploads\/2026\/09\/00-Angelita-Giner.jpg","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/museudenonasp.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1825","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/museudenonasp.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/museudenonasp.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/museudenonasp.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/museudenonasp.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1825"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/museudenonasp.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1825\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1845,"href":"https:\/\/museudenonasp.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1825\/revisions\/1845"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/museudenonasp.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1803"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/museudenonasp.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1825"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/museudenonasp.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1825"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/museudenonasp.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1825"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}