Dins del recorregut que fem en les visites guiades al Museu de Nonasp, hi ha un espai a on parlam dels treballs i de la import\u00e0ncia de la dona dins de l\u2019economia familiar al segle XX. Elles treballaven de sol a sol als treballs del camp: birbar, veremar, plegar sarments, plegar aulives i armelles, regar i collir hortalissa, etc. A casa havien de fer lo minjar, pastar lo pa, llavar la roba al riu, anar a buscar aigua en c\u00e0ntirs a riu, cuidar i donar minjar al gorrino, gallines, conills… Tamb\u00e9 de criar los fills, cuidar malalts i vells.<\/p>\n\n\n\n
Les noies joves tamb\u00e9 havien d\u2019aportar a l\u2019economia familiar, i segur que tots coneixem o ham sentit parlar de noies que ja a principis del segle XX se\u2019n van anar a \u00abservir\u00bb, \u00e9s a dir, a fer de mosses a n\u2019alguna bona casa de Barcelona. A mitat del segle XX van ser moltes les noies que van treballar en faenes temporals al camp, tant a Nonasp, com a altres poblacions, i dins d\u2019este context, he roplegat lo testimoni de la meua mare, Alicia Roc Tom\u00e1s (1934), que recorde algunes viv\u00e8ncies en los diferents treballs que va fer:<\/p>\n\n\n\n AVELLANES A VILALLONGA<\/strong><\/p>\n\n\n\n \u00abQuan jo era jove, algunes noies, per guanyar diners, se posaven a servir a cases de Mora, Reus i Tarragona. I altres, anaven als masos d\u2019Artemio o de Mensiana, a on hi havia vinyes, a fer les feines de birbar i veremar. Tamb\u00e9 anaven als pobles que estaven prop de Reus a plegar avellanes i garrofes.<\/em><\/p>\n\n\n\n La primera volta que jo vaig anar a l\u2019avellana, va ser per mig de Rosa \u00abla Santa\u00bb, que havia anat altres anys a l\u2019avellana a Vilallonga, i se coneix que li van dir si podia trobar cinc o sis dones, per una altra finca.<\/em><\/p>\n\n\n\n Hi vam anar Pilarin \u00abla Vendrella\u00bb i sa mare Francisca, Lola \u00abla Maneta\u00bb, Pepita \u00abla Topeta\u00bb, Conchita \u00abla Poqueta\u00bb, i jo que tenia setze anys, i era la m\u00e9s jove.<\/em><\/p>\n\n\n\n L\u2019un dem\u00e0 de Sant Portomeu, en lo tren vam arribar a Morell, que ere la primera estaci\u00f3 despr\u00e9s de passar Reus. All\u00ed vam baixar del tren i caminant vam passar per Vilallonga, i un tros m\u00e9s avant vam arribar a la finca que \u00e9s di\u00e8 \u00abLa Montolica\u00bb.<\/em><\/p>\n\n\n\n La finca, encara que estave m\u00e9s prop de Vilallonga, estave al terme de la Selva del Camp i dien que tenie tants jornals com dies t\u00e9 l\u2019any. Los propietaris eren los barons de la Selva del Camp, i a la masia que hi havia dins de la finca, hi vivien la baronessa, que era una dona gran, l\u2019hereu i fam\u00edlia. Una volta mos van fer pujar a la casa i recordo que el sal\u00f3 ere molt gran, hi havia grans quadros.<\/em><\/p>\n\n\n\n A la finca tenien animals per treballar la terra i per consum: gallines, gorrinos, vaques… A naltros mos van posar a una casa petita que hi havie al costat de la dels amos. A dalt dorm\u00edem i a baix hi estave la cuina i menjador. Mos cuin\u00e0vem naltros, i ells mos donaven la verdura i patates, i naltros mos compr\u00e0vem lo tall i lo pa a Vilallonga.<\/em><\/p>\n\n\n\n La roba per treballar a la terra, en aquells temps, eren unes faldetes llargues, que en tenien totes les dones, i sol eren per anar a l\u2019auliva, l\u2019armella, verema, o en este cas, per roplegar avellanes; una brusa vella i al cap lo mocador, que protegia del sol, la terra i pols.<\/em><\/p>\n\n\n\n Plegar avellanes ere una faena de dones, i se plegaven totes d\u2019en terra, ho feem aponades o agenollades, i com diem a Nonasp, a ungleta, \u00e9s dir, en lo dit gros i \u00edndex. Ho feem en les dos mans alhora, i les anaven posant dins la m\u00e0, i quan ja no en cabien m\u00e9s les posaven al cab\u00e0s de palma que cada una de naltros portave.<\/em><\/p>\n\n\n\n Treball\u00e0vem los set dies de la setmana, ja que les avellanes s\u2019havien de mirar de plegar en tot lo mes de setembre. Jo anava el Lola \u00abla Maneta\u00bb, perqu\u00e8 pleg\u00e0vem dos per arbre i anaven una per cada costat. En naltros venia un noi que fee d\u2019encarregat, i mos buidava los cabassos d\u2019avellanes, les ensacava i cada dia les prenia en lo carro. A este noi li dien Modesto, i a voltes quan lo crid\u00e0vem pel nom, i ell mos contestave: \u00abModesto no moc del puesto\u00bb.<\/em><\/p>\n\n\n\n Per roplegar totes les avellanes, hi vam fer dos o tres passades als arbres, i la darrera, com encara en quedava alguna als arbres, Modesto los espolsava movent-lo en les mans. I si en quedava alguna era perqu\u00e8 estava fallada. Despr\u00e9s d\u2019acabar l\u2019avellana, com tenien vinya tamb\u00e9 los vam veremar. Me penso que mos van pagar vint pessetes per dia, quant a Nonasp, al mas d\u2019Artemio, en pagaven 12 a les dones.\u00bb<\/em><\/p>\n\n\n\n AVELLANES ALS PALLARESOS<\/strong><\/p>\n\n\n\n \u00abA l\u2019any seg\u00fcent vaig anar a plegar avellanes als Pallaresos en Rosa la de l\u2019Almatret. En lo tren vam anar a Morell, i all\u00ed mos esperava un home en un carro, que mos va carregar les maletes que port\u00e0vem.<\/em><\/p>\n\n\n\n Naltros vam anar caminant als Pallaresos i mos van portar a una casa de pagesos que hi vivia un matrimoni que los dien Josep i Pepita, i tenien una filla que li dien Anna Maria. A m\u00e9s, a n\u2019esta casa i treballava un noi de Nonasp, que li dient Pepito \u00ablo Cagonet\u00bb.<\/em><\/p>\n\n\n\n La finca a on estaven los avellaners la treballaven, i per entrar hi havia una reixa, i a dins hi havia una masia molt gran. A m\u00e9s, hi havia una altra casa per los que treballaven la finca. Dins la finca hi havia un aq\u00fceducte. <\/em>(L\u2019aq\u00fceducte de Les Ferreres o Pont del Diable, \u00e9s una construcci\u00f3 romana del segle I a. C. per portar l\u2019aigua a l\u2019antiga Tarraco).<\/p>\n\n\n\n A n\u2019esta casa mos feen lo gasto. Al migdia din\u00e0vem al tros, i a la nit minj\u00e0vem i dorm\u00edem als Pallaresos. Quan vam acabar de plegar les avellanes, com tenien vinya, mos vam quedar a veremar.<\/em><\/p>\n\n\n\n Durant lo temps que hi vaig estar, vaig fer molta amistat en la filla, Anna Maria, que tindria uns nou anys, i encara que no recordo com va ser, a manera de joc, cada nit, despr\u00e9s de cenar, cant\u00e0vem i ball\u00e0vem los can\u00e7ons de moda. Uns anys m\u00e9s tard, lo senyor Josep, es va comprar una moto, i en dos o tres ocasions va vindre de visita al poble, acompanyat de la filla. Ell es quedava a dormir a ca Pepito \u00ablo Cagonet\u00bb i la filla venia a dormir a casa en jo.\u00bb<\/em><\/p>\n\n\n\n AVELLANES A LA SELVA DEL CAMP<\/strong><\/p>\n\n\n\n \u00abA l\u2019any seg\u00fcent, degut a la bona amistat que m\u2019havia quedat en los pares de l\u2019Anna Maria, ells ja confiaven que jo hi tornaria, i jo tamb\u00e9 ho pensava, per\u00f2 en aquesta confian\u00e7a que ho don\u00e0vem per fet, ning\u00fa vam dir res, i jo em vaig decidir per anar a una altra casa, produint-se un malent\u00e8s que el vam aclarir temps m\u00e9s tard.<\/em><\/p>\n\n\n\n Aquesta volta vaig anar a l\u2019avellana a la Selva del Camp, en Montserrat la del Savel i Am\u00e0lia la Flora. En lo tren vam anar a Reus, i all\u00ed en vam agarrar un altre que anave a Lleida, encara que naltros vam baixar a la primera estaci\u00f3, que era la de la Selva del Camp.<\/em><\/p>\n\n\n\n Vam plegar avellanes per dos cases, tot i que ho portaven tot junt. A una casa hi vivia una dona gran i la seua filla soltera que ere la pubilla. A l\u2019altra casa hi vivia una germana de la pubilla, que estava casada en un pag\u00e8s que era el que treballava los avellaners.<\/em><\/p>\n\n\n\n A les finques m\u00e9s petites anaven a dormir al poble, per\u00f2 en vam collir una que era bastant gran i all\u00ed mos quedaven a dormir, ja que hi havia una masia molt gran i ben arreglada. Lo gasto molt feen ells, i los domenges pleg\u00e0vem a mitja tarde i mos portaven al poble. Montserrat i jo que \u00e9rem mes joves, an\u00e0vem a ballar a un local que hi havia una pista d\u2019estiu i tocava una orquestra.\u00bb<\/em><\/p>\n\n\n\n AULIVES ARBEQUINES A MAIALS<\/strong><\/p>\n\n\n\n \u00abTindria uns denou o vint anys quan vaig anar a collir aulives a Maials. Va ser perqu\u00e8 Cantidiano, l\u2019home de la Sole, treballave a una mina que estave prop de Maials i en ell treballava gent d\u2019este poble. Resulta que parlant, un company de la mina que tamb\u00e9 era miner, li va dir que tenia un tros d\u2019olivers i que si trobava dos o tres dones, junt en la seua que li deien Madalena, les anirien a collir.<\/em><\/p>\n\n\n\n Hi vam anar la Sole, Araceli i jo. En lo tren vam anar a Riba-roja, i all\u00ed en un cami\u00f3 que anava a la mina (me penso que era la Margarita), mos va portar als miners de Nonasp, de Riba-roja, i naltros, que mos van fer pujar a la cabina.<\/em><\/p>\n\n\n\n Lo tros de terra a on estaven los aulivers tocava a la mina. Tenien un mas bastant gran i mentre les vam collir, Cantidiano i l\u2019home de Madalena, cada nit venien a dormir al mas perqu\u00e8 no estesem soles. Los aulivers eren arbequins i los coll\u00edem en un rascador de pues de ferro, com si fos un pinte, en lo que f\u00e8iem com si pentin\u00e9ssem los brots de l\u2019oliver, fent caure les olives a les borrasses.<\/em><\/p>\n\n\n\n Quan vam acabar esta finca, vam anar a collir per un germ\u00e0 del miner, que era camioner. A m\u00e9s de naltros, estaven collint lo pare i la dona del camioner, i a les nits, ells es quedaven a dormir al mas en naltres, ja que mai mos van deixar soles.<\/em><\/p>\n\n\n\n Durant tres o quatre dies que va ploure, vam anar a triar armelles per guanyar-mos lo jornal, perqu\u00e8 lo camioner tenia en uns socis una xafadora d\u2019armelles i se coneix que ja ho tenia parlat, que si un dia no pod\u00edem collir hav\u00edem d\u2019anar a triar armelles.<\/em><\/p>\n\n\n\n Hi vam estar tot lo mes de gener i febrer, i treballant los set dies de la setmana. Sol vam fer festa lo dia de Sant Sebasti\u00e0, que ere festa major a Maials, i Araceli i jo vam anar a ballar. I per Santa \u00c0gueda, que Araceli i jo, igual que los miners vam vindre a Nonasp en dissabte i en dilluns vam tornar a Maials.\u00bb<\/em><\/p>\n\n\n\n BIRBAR I BREREMAR AL DE MENSIANA<\/strong><\/p>\n\n\n\n \u00abLa fam\u00edlia Mensiana tenia a la Vall de Batea una finca molt gran tota plantada de vinya. La part de dalt ere de Mercedes Alt\u00e9s Latorre \u00abMensiana\u00bb, que estava casada en \u00c0ngel Gimeno Comella \u00abCatalino\u00bb, i la part de baix era la de Manuel Alt\u00e9s Latorre \u00abMensiana\u00bb.<\/em><\/p>\n\n\n\n La primera volta que hi vaig anar tindria uns 17 anys. La mare ja hi anava, i va ser perqu\u00e8 li vaig dir a la mare que no hi an\u00e9s m\u00e9s, que ja hi aniria jo. La mare era molt treballadora, a m\u00e9s d\u2019haver anat a birbar i veremar pa \u00abMensiana\u00bb, tamb\u00e9 anava per ell a xafar armelles. Compraven armelles i llogaven unes quantes dones per xafar-les al corral que tenien al carrer la Burra. Cada una s\u2019havia de portar lo pil\u00f3 i martell de casa i pagaven a tant lo doble armella xafada.<\/em><\/p>\n\n\n\n Les faenes que feem eren les de birbar, esperonar i veremar, unes buit o deu noies. Lo \u00abCatalino\u00bb o \u00abMensiana\u00bb, sempre un u altre estaven al tanto de la faena. En aquells anys estaven les finques del mas d\u2019Artemio i \u00abMensiana\u00bb. Al de \u00abMensiana\u00bb tenien totes les noies que volien, ja que pagaven a 15 pessetes i al d\u2019Artemio a 12 pessetes. Encara que ton pare die que al d\u2019Artemio, no vigilava ning\u00fa als que treballaven, i clar, pagaven m\u00e9s poc. Als homes a les dos finques pagaven dos o tres pessetes m\u00e9s.<\/em><\/p>\n\n\n\n Hi vaig anar cinc o sis anys, hasta que la mare es va posar malalta, quan tenia 22 anys. Hi an\u00e0vem pa tota la setmana, lo dilluns, a punta de sol, caminant puj\u00e0vem per la senda de la Punta Alta, ja que \u00e9s m\u00e9s dret (los carros anaven pel cam\u00ed del barranc de Vilalba). Torn\u00e0vem caminant cap a casa lo dissabte per la tarde, arribant quan encara era de dia.<\/em><\/p>\n\n\n\n Mos pren\u00edem dos mantes per dormir a la pallissa. Los amos tenien al pis de dalt dos habitacions en llits per dormir ells. Tamb\u00e9 mos pren\u00edem l\u2019estella (la fic\u00e0vem al carro) en lo minjar per tota la setmana i l\u2019aigua per beure la traiem d\u2019una cisterna molt gran que hi havia a la finca. Lo foc per cuinar lo feen defora del mas, perqu\u00e8 per fer-lo a dins ja fee massa calor, a m\u00e9s, s\u2019havia de fer una bona foguera per calentar lo menjar per totes les noies, los jornalers que feen altres faenes i los amos.\u00bb<\/em><\/p>\n\n\n\n ANAR A PLEGAR PEDRES AL RIU<\/strong><\/p>\n\n\n\n \u00abA cal \u00abSarier\u00bb, ere un parell de cases damunt lo \u00abCentro\u00bb, i all\u00ed hi vivie la tia Remunda \u00abla Sariera\u00bb i lo seu home. Van tindre tres fills, i lo m\u00e9s gran: Sebasti\u00e0 Cervera Ferrer se va casar en Pilar Bov\u00e9, que era d\u2019Alcover (Tarragona), i se van posar a viure a Nonasp, a on lo 16 de setembre de 1948 van tindre un fill a qui li van posar Alberto.<\/em><\/p>\n\n\n\n Segons Joan Maria Llorens i Moln\u00e9, a l\u2019article \u00abLa pirot\u00e8cnia a Alcover\u00bb, diu que Mariano Bov\u00e9, cap a l\u2019any 1947 o 48 empren lo negoci de fer coets i aur\u00eds una f\u00e0brica a una finca de la seua propietat en 4 o 5 treballadors.<\/em><\/p>\n\n\n\n A l\u2019aurir la f\u00e0brica, los pares de Pilar los van donar faena a la f\u00e0brica i se\u2019n van anar a viure a Alcover. Uns dels petards que feen ere en pedres de riu, que es tiraven en for\u00e7a a terra i explotaven. I pot ser que tindria uns 20 anys, i al ser ve\u00efns, va vindre Sebasti\u00e0 a casa a dir-me si voldria anar a plegar pedres al riu, i que busquesa alguna noia m\u00e9s. Com que li vaig dir a Nora i Rosita (germanes), Carmeta la Delgaeta i Paquita la Seroleta, que ja anava en elles al de Mensiana.<\/em><\/p>\n\n\n\n Les pedres havien de ser rodones, de la mida d\u2019un ou de colomina. Les vam plegar al riu Matarranya, comen\u00e7ant al mol\u00ed i acabant al pont de Matarranya. Les fic\u00e0vem a uns saquets que mos van donar, i despr\u00e9s les dix\u00e0vem a munts a la vora del riu, prop dels camins, per poder-les carregar. En vam roplegar 4 o 5 dies.\u00bb<\/em><\/p>\n\n\n\n <\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Les noies joves tamb\u00e9 havien d\u2019aportar a l\u2019economia familiar. A mitat del segle XX van ser moltes les que van treballar de jornaleres en faenes temporals al camp.<\/p>","protected":false},"author":3,"featured_media":1860,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_et_pb_use_builder":"","_et_pb_old_content":"","_et_gb_content_width":"","footnotes":"","jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[33],"tags":[188,187,186],"class_list":["post-1859","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-amics","tag-mario-rius","tag-plegar-avellanes","tag-treballs-de-noies"],"yoast_head":"\n![\"\"](\"https:\/\/museudenonasp.com\/wp-content\/uploads\/2026\/09\/02-Noies-al-Portal-1950-aproximadament-1024x741.jpg\")
![\"\"](\"https:\/\/museudenonasp.com\/wp-content\/uploads\/2026\/09\/03-1953-08-25-foto-de-Maria-Jose-Rafales-Puertolas-1024x690.jpg\")
![\"\"](\"https:\/\/museudenonasp.com\/wp-content\/uploads\/2026\/09\/04-Mas-de-Mensiana-a-la-Vall-de-Batea-1024x680.jpg\")