He buscat a diferents p\u00e0gines web que \u00e9s la por per als xiquets, i totes la defineixen com un mecanisme de defensa que ajude a evitar situacions potencialment perilloses. Apareix quan lo xiquet se sent en perill, sigo per una amena\u00e7a real o imagin\u00e0ria. \u00c9s una resposta que prepara lo cos per a reaccionar davant la situaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n
Los xiquets, de ben petits, poden tindre por a l\u2019obscuritat, d\u2019estar sols, d\u2019animals, d\u2019\u00e9ssers imaginaris… D\u2019este darrer cas, a Nonasp, en tenim uns quants exemples, que hi han set recursos dels pares, per fer creure als xiquets.<\/p>\n\n\n\n
L\u2019HOME DEL SAC<\/strong> \u00c9s un personatge que segons la llegenda, als xiquets que no es porten b\u00e9, los pren dins d\u2019un sac. Quan los xiquets fan alguna \u201ctrastada<\/em>\u201d, los pares l\u2019amenacen fent-li por, i li diuen: \u201cSi no t<\/em>\u00e9<\/em> portes b\u00e9, vindr\u00e0 l\u2019home del sac i t<\/em>\u00e9<\/em> prendr\u00e0<\/em>\u201d.<\/p>\n\n\n\n LO COCON<\/strong> \u00c9s un altre ser imaginari, i que quan los pares es veuen en situacions desesperades perqu\u00e8 los fills no volen dormir, menjar, o b\u00e9, ploren per qualsevol \u201cperreria<\/em>\u201d, per fer-los canviar d\u2019actitud, los diuen: \u201cSi no t<\/em>\u00e9<\/em> portes b\u00e9, vindr\u00e0 lo Coco o lo Coc\u00f3n<\/em>\u201d, donant-los a entendre que se\u2019ls emportar\u00e0, menjar\u00e0, o qualsevol cosa dolenta per ells.<\/p>\n\n\n\n LO MUSSOL DE LA POBLA<\/strong> Sense cap dubte, per una mare, una les situacions m\u00e9s desesperades, \u00e9s quan el fill no vol menjar. Un dels recursos m\u00e9s freq\u00fcents al nostre poble, \u00e9s dir-los: \u201cT\u2019ha de passar com al mussol de la Pobla\u201d<\/em> (La Pobla de Massaluca, poble ve\u00ed de Nonasp). I s\u2019afeg\u00eds: \u201cQue no volia menjar, i quan es va acostumar, es va morir\u201d.<\/em><\/p>\n\n\n\n LA XUTA<\/strong> En les diferents entrevistes que he fet, m\u2019han contat una altra frase feta per amena\u00e7ar als xiquets quan no volen menjar, que diu: \u201cSi no menges, vindr\u00e0 la Xuta<\/em>\u201d (moix\u00f3 nocturn paregut al mussol, per\u00f2 m\u00e9s petit). Donant a entendre que la xuta se li menjar\u00e0 lo dinar, berena…<\/p>\n\n\n\n Aprofito per a contar una curiositat que m\u2019explica la meua mare, Alicia Roc (1934) al parlar d\u2019estos moixons. \u201cA Nonasp, a les xutes, les anomenaven com: \u201cUna xuta oliera\u201d. I dient que era perqu\u00e8, tant a l\u2019esgl\u00e9sia com a la Mardedeu (ermita de la Mare de D\u00e9u de les Dos<\/em>a<\/em>ig\u00fces), sempre hi havia una ll\u00e0ntia encesa, i se die que les xutes entraven dins i es bevien l\u2019oli. A m\u00e9s, lo bancal que hi ha al costat de la Mardedeu, a on ara est\u00e0 lo c\u00e0mping municipal, era d\u2019olivers i l\u2019oli que es produ\u00efa sempre es va dir que era pa la ll\u00e0ntia de la Mardedeu.\u201d<\/em><\/p>\n\n\n\n CA\u00c7AR LA SIBECA<\/strong> La Xibeca \u00e9s un altre moix\u00f3 nocturn, en castell\u00e0 conegut per \u201clechuza\u201d. Per\u00f2 l\u2019expressi\u00f3 \u201cAnar a ca\u00e7ar la Sibeca\u201d<\/em>, s\u2019ha d\u2019entendre per anar a ca\u00e7ar coses imagin\u00e0ries. La v\u00edctima de l\u2019engany, solia ser una persona jove, que davant d\u2019incertesa d\u2019all\u00f2 que es podia trobar, es debatia entre el coratge i la por.<\/p>\n\n\n\n Per entendre com \u00e9s feie l\u2019engany, he arroplegat dos testimonis. Lo primer \u00e9s d\u2019Alicia Albiac Albiac (1935): \u201cLo pare me va dir: Venga, que anirem a ca\u00e7ar la Sibeca. I me va donar un sac, i me va fer posar en lo sac obert a la porta d\u2019un mas per si aixie poder-la agarrar. I jo li deia: Pos s<\/em>\u00ed<\/em> este mas no t<\/em>\u00e9<\/em> porta! I ell me die: Tu para lo sac. Ja veus, que hav\u00edem d\u2019agarrar a n\u2019aquell mas, si segur que sols hi havia muriets dins.\u201d<\/em><\/p>\n\n\n\n Lo segon \u00e9s de Demetrio Roc Su\u00f1er (1936), que m\u2019ho explica aix\u00ed: \u201cA ca\u00e7ar la Sibeca s\u2019anave en un sac i al jovenot que enganyaven, lo feien posar a n\u2019alguna aig\u00fcera, i li dient: Tu estaste parant lo sac, que quan baixo la Sibeva, entrar\u00e0 dins i la podr\u00e0s agarrar. I all\u00ed s\u2019estave, hasta que los altres cansats de riure, l\u2019anaven a buscar i li dient: Vinga home, anem, que avui la Sibeca no baixar\u00e0 per l\u2019aig\u00fcera.\u201d<\/em><\/p>\n\n\n\n ORELLES DE RUC<\/strong> Un altre tipo de por que es pot donar en xiquets, \u00e9s a fer lo rid\u00edcul, i aqu\u00ed jo puc donar un bon exemple. Passades les festes de 1966, i en quatre anys acabats de complir, vaig comen\u00e7ar a anar a l\u2019estudi de p\u00e0rvuls en una mestressa que li diem \u201cla se\u00f1orita Visi<\/em>\u201d. Ella portave los dos cursos de p\u00e0rvuls, i si fem cas al llibre de naixements, ser\u00edem uns quaranta entre xiquetes i xiquets. D\u2019aquella mestressa me diuen, que quan arribava a casa, sempre parlava d\u2019ella en admiraci\u00f3, contant tot lo que aquell dia mos havia ensenyat. Per\u00f2 tamb\u00e9 guardo el record, de qu\u00e8 quan algun xiquet en feia alguna de molt grossa, li posava les orelles de ruc, i lo feia passejar per davant de tots en la finalitat d\u2019avergonyir-lo i que lo castic fos un bon escarment. A jo, no me les va posar mai les orelles de ruc, per\u00f2 m\u2019ha quedat lo record de la por al rid\u00edcul que tenia en lo cas que m\u2019hagu\u00e9s tocat.<\/p>\n\n\n\n MOSSEN DOROTEO<\/strong> Del temps d\u2019estudi, una volta acabat p\u00e0rvuls, lo primer curs 1968-69, lo vaig fer en un mestre que li dient D. \u00c0ngel i lo de segon en D. Jes\u00fas Sus\u00edn. D\u2019aquells cursos, recordo que una tarde a la setmana, venia moss\u00e8n Doroteo a ensenyar-mos lo que despr\u00e9s d\u00e8iem lo \u201ccatecismo<\/em>\u201d.<\/p>\n\n\n\n Segurament que l\u2019home tindria les seues coses bones, per\u00f2 jo lo recordo com a molt autoritari i vestit en sotana negra. Quan mos donava lo \u201ccatecismo<\/em>\u201d, es passejava per entremig dels xiquets, de darrere cap davant, vigilant molt atentament lo que feiem, i si algun no es comportave com ell volia, o b\u00e9, no s\u2019havia apr\u00e9s lo que tocava aquell dia, soltava la m\u00e0 i li fotie un bon clatellot.<\/p>\n\n\n\n Este comportament tan autoritari, \u00e9s veie augmentat als xiquets que preparava per a fer la comuni\u00f3, cosa que a mi, me produ\u00efa un sentiment de por que arrib\u00e9s este dia. Per sort per mi, quan vaig fer la Primera Comuni\u00f3, al maig de 1970, ja feia un any que hi estava moss\u00e8n Manuel Almor, que era jove, no vestia sotana, i en lo seu bon car\u00e0cter es va saber guanyar a tots los xiquets.<\/p>\n\n\n\n PILAR LA MANXORETA<\/strong> Pilar Rams Taberner \u201cla Manxoreta<\/em>\u201d (1916-2003) La recordo com una dona ja gran, i que la seua caracter\u00edstica principal era la poca altura que tenia, ja que no tindria molt m\u00e9s d\u2019un metre. Era molt freq\u00fcent veure-la passejant per qualsevol carrer del poble, o b\u00e9, a la Mardedeu buscant pinyons. Als acabats de n\u00e0ixer sempre es parava a con\u00e8ixer-los i als batejos quan es tiraven les peladelles, es barrejava en tots los crios per arreplegar-ne unes quantes.<\/p>\n\n\n\n Lo ser menudeta i el seu car\u00e0cter una mica especial, feien d\u2019ella una persona vulnerable, ja que a voltes era v\u00edctima d\u2019insults i bromes pesades d\u2019algunes criatures ja grandetes, encara que he de puntualitzar que eren una minoria. La seua reacci\u00f3, davant la impot\u00e8ncia que sentia, era tirar-los alguna pedra, al mateix temps que els soltava un llarg repertori de cagaments. La conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019estos episodis, era que los xiquets m\u00e9s petits veiessen a Pilar \u201cla Manxoreta\u201d en por, i que en m\u00e9s d\u2019una ocasi\u00f3, per no creuar-se en ella, anessen a voltar per un altre carrer.<\/p>\n\n\n\n MANOLO LO BO<\/strong> Manolo Cubeles Gil (1962), a set un dels molts xiquets, que jugant per les Costes que donen al riu Matarranya, ha caigut redolant. He recollit lo seu testimoni, per saber com va ser, i les conseq\u00fc\u00e8ncies que va tenir la caiguda.<\/p>\n\n\n\n \u201cEra molt petit, no tindria m\u00e9s de tres o quatre anys. Aquell dia los meus pares estaven a la Vall de Batea plantant vinya i m\u2019havien dixat en la iaia Josefina, que vivie a una casa que donave al carrer Maella i la Raval, a prop del Portal.<\/em><\/p>\n\n\n\n Jo jugava en un xiquet de la meua edat que li dient Paquito, que ere fill d\u2019una gent que treballave al pant\u00e0 de Mequinensa. La iaia Josefina mos va fer com un remolc, en una caixa de fusta i un cordell que li va lligar. Mos vam ficar a jugar remolcant-nos un i altre, pujant per lo carrer Raval amunt i fent cap a la pla\u00e7a de la Costa, a on al costat que donava al riu hi havia un dels punts a on la gent, des de sempre, hi tirave les \u201cbusures\u201d.<\/em><\/p>\n\n\n\n Cosa de crios, hi vam fer cap i jo vaig veure una \u201cbombilla\u201d. A l\u2019anar a agarrar-la, vaig caure redolant costa avall. Al riu hi estave Teresina Zurita Borraz, que ho va veure i enseguida va vindre i me va portar cap a casa. Los pares van avisar al doctor D. Alberto Rup\u00e9rez, i va comprovar que no m\u2019havia xafat res. En Teresina vam quedar molt agra\u00efts, i sempre la vam convidar a les celebracions familiars.<\/em><\/p>\n\n\n\n A conseq\u00fc\u00e8ncia de la caiguda, me va entrar por a les altures per petites que fossen. Una volta que anava en mon pare a cavall del tractor a la Montfalla, quan vam arribar a l\u2019Estret, com lo cam\u00ed queda en alt, en un bon tallat que done al riu, me va entrar la por i no volia passar de cap manera. La mare sempre me die que en lo temps, la por me va anar desapareixent\u201d.<\/em><\/p>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/museudenonasp.com\/wp-content\/uploads\/2026\/09\/lhome-del-sac-JM-Gravat-2022-1024x870.jpg\")
![\"\"](\"https:\/\/museudenonasp.com\/wp-content\/uploads\/2026\/09\/img302-Foto-Gonzalo-Andreu-1024x768.jpg\")
![\"\"](\"https:\/\/museudenonasp.com\/wp-content\/uploads\/2026\/09\/Costa-de-Matarranya-Foto-de-Angel-Albiac-Salvador-1024x768.jpg\")