Lo 18 de gener de 1937, es publica al Bolet\u00edn Oficial del Consejo de Arag\u00f3n<\/em>, un decret de dissoluci\u00f3 de tots los Comit\u00e8s, i s\u2019ordena la constituci\u00f3 dels ajuntaments, que ara s\u2019anomenen Consells Municipals, a on estaran representades les diferents organitzacions antifeixistes locals.<\/p>\n\n\n\n Per les Mem\u00f2ries de Benito Bern\u00fas<\/em>, sabem que a Nonasp es constitueix lo Consell Municipal lo 7 de mar\u00e7 de 1937, i que de manera un\u00e0nime es decideix que lo presideixo Eugenio Su\u00f1er, \u00e9s a dir, lo mateix que havia presidit lo Comit\u00e8. De tots los membres del Comit\u00e8, Eugenio, \u00e9s l\u2019\u00fanic que passa a formar part del Consell Municipal. La composici\u00f3, la trobem publicada al diari Nuevo Arag\u00f3n<\/em>, de 26 de mar\u00e7 de 1937:<\/p>\n\n\n\n – President: Eugenio Su\u00f1er Llop \u2013 CNT<\/p>\n\n\n\n – Vicepresident: Agust\u00edn Andreu Navarro – UGT<\/p>\n\n\n\n – Francisco Pallisa Laporta – CNT<\/p>\n\n\n\n – Benito Bern\u00fas Roc – IR (Izquierda Republicana)<\/p>\n\n\n\n – Manuel Giner R\u00e0fales – IR<\/p>\n\n\n\n – Jos\u00e9 Mora R\u00e1fales – IR<\/p>\n\n\n\n – Francisco Hip\u00f3lito Dom\u00e8nec – CNT<\/p>\n\n\n\n – Andr\u00e9s Alfonso Soler – IR<\/p>\n\n\n\n – Miguel Muner Su\u00f1er – CNT<\/p>\n\n\n\n – Secretari: Gregorio Mompel Andreu<\/p>\n\n\n\n En una entrevista feta per Daniel Maza a Eugenio Su\u00f1er a finals dels anys noranta, diu que al mes de maig de 1937, va marxar voluntari al front. Per tant, a partir d\u2019este moment passa a ocupar la presid\u00e8ncia del Consell Municipal l\u2019ugetista Agust\u00edn Andreu Navarro \u201cObreret\u201d. Segons lo diari Nuevo Arag\u00f3n<\/em>, d\u201911 de juliol de 1937, a Eugenio lo substitueix Daniel R\u00e0fales Roc, tamb\u00e9 militant de la CNT.<\/p>\n\n\n\n Lo temps d\u2019actuaci\u00f3 del Consell Municipal, ja comen\u00e7a condicionat per lo sofriment de la gent a causa de les v\u00edctimes produ\u00efdes per les conseq\u00fc\u00e8ncies de la guerra. Cal recordar que estes es produeixen des del primer moment: al juliol moss\u00e8n Luciano; a l\u2019agost dos nonaspins que es troben prop de Saragossa s\u00f3n v\u00edctimes de la repressi\u00f3 de l\u2019ex\u00e8rcit franquista; al setembre comen\u00e7a lo goteig de soldats morts al front; al febrer de 1937 tretze nonaspins s\u00f3n afusellats pels anarquistes…<\/p>\n\n\n\n Coincidint en la formaci\u00f3 de Consell Municipal, la major part dels joves se n\u2019han anat a la guerra. Segons lo llibre de Quintes que hi ha a l\u2019arxiu municipal, de les quintes de 1937, 1938 i 1939, van marxar voluntaris vint-i-set joves. Altres ho fan obligats al ser mobilitzades les seues quintes, i a poc a poc, es van incorporant a diferents batallons.<\/p>\n\n\n\n Un bon exemple lo trobem a la Causa General 1426, exp. 45<\/em>, a on hi ha un document datat al mar\u00e7 de 1937, que diu: \u201cEn esta Ciudad de Caspe, organizado por la Comisi\u00f3n de Reclutamiento del Frente Popular de Arag\u00f3n, se encuentra el Batall\u00f3n \u201cKonsomol<\/em>\u201d\u2026\u201d<\/em> Continua el document en la relaci\u00f3 de soldats que l\u2019integren, i entre ells hi trobem trenta-tres joves nonaspins, que van des de la quinta de 1927 a la de 1937.<\/p>\n\n\n\n De los joves que van anar al front, he pogut documentar a trenta-dos v\u00edctimes, que van des de la quinta de 1921 a la quinta de 1940. Per tant, despr\u00e9s de fer una revisi\u00f3 del llibre de Quintes, he pogut comprovar que en estes vint quintes hi havia uns 360 joves, dels que la major part van haver d\u2019anar a lluitar, afegint m\u00e9s sofriment a les fam\u00edlies que es quedaven al poble, davant la incertesa de la sort que podien c\u00f3rrer.<\/p>\n\n\n\n Pel que fa a la gesti\u00f3 del Consell Municipal, en les primeres setmanes, es va haver de fer c\u00e0rrec de la construcci\u00f3 de refugis antiaeris. La nit del 23 de febrer de 1937, l\u2019aviaci\u00f3 franquista bombardeja a Flix l\u2019Electro-Qu\u00edmica, per considerar-la objectiu militar, ja que es fabriquen explosius de cloratita. Despr\u00e9s, estos mateixos avions, seguint la via del tren, arriben a Nonasp i deixen caure quatre bombes a les cases de l\u2019estaci\u00f3 del ferrocarril, no produint-se cap desgr\u00e0cia personal.<\/p>\n\n\n\n Es construeixen quatre refugis: un a la costa de Matarranya, dins del que s\u00f3n los actuals terrenys de \u201cVilla Pepita\u201d; un altre dins de l\u2019assecador d\u2019herbes d\u2019Hilario; un altre a la costa de Matarranya, prop de la casa de Miguel Rams \u201cCollet\u201d (e.p.d.); un refugi a on est\u00e0 avui lo \u201cmatadero\u201d<\/em> municipal, pensat per refugiar los xiquets d\u2019estudi; i a m\u00e9s, es va comen\u00e7ar a construir un refugi davall l\u2019era d\u2019Alt\u00e9s, que dona a la Plana, per\u00f2 no lo van acabar; tamb\u00e9 a la costa de Matarranya, baixant per un cam\u00ed que es deia \u201cla costa Espanyola\u201d, aprofitant una gran roca es va excavar una petita cova.<\/p>\n\n\n\n Un altre exemple de les activitats del Consell Municipal la trobem al diari Nuevo Arag\u00f3n<\/em>, de 3 d\u2019abril de 1937, a on podem llegir: \u201cRelaci\u00f3n de los v\u00edveres que el Consejo Municipal de Nonaspe ha mandado a los heroicos defensores de Madrid, el d\u00eda 30 del pasado marzo: Harina, 2 sacos, con un peso de 200 kilos; patatas, 45 sacos, que pesan 2.823 kilos; cebollas, 3 sacos, 171 kilos; jud\u00edas, 2 sacos, 115 kilos; garbanzos, 1 saco, 15 kilos; tocino salado, 3 cajas, 253 kilos; ajos, 1 kilo; huevos, 232 y media docenas; aceite, tres garrafas, 140 litros; conservas<\/em> y leche, 2 cajas, 83 botes; chocolate, 12 pastillas.\u201d<\/em><\/p>\n\n\n\n Un dels molts problemes que es troba lo Consell Municipal \u00e9s la falta de monedes per fer la gent les compres di\u00e0ries. Al juliol de 1936, les monedes fraccion\u00e0ries encunyades en plata eren de 5 pessetes, 2 pessetes, 1 pesseta i 50 c\u00e8ntims; de n\u00edquel eren les monedes de 25 c\u00e8ntims; i en coure les de 10 i 5 c\u00e8ntims.<\/p>\n\n\n\n Una de les conseq\u00fc\u00e8ncies de la guerra, va ser la desaparici\u00f3 de la moneda division\u00e0ria per diversos motius. Un d\u2019ells va ser l\u2019atresorament per la gent de les monedes de plata, motivada per la incertesa del conflicte, i preveient que la plata era un valor segur, pass\u00e9s el que pass\u00e9s. Tamb\u00e9 el govern de la Rep\u00fablica, per diverses raons, per mig d\u2019un decret de 13 d\u2019octubre de 1936, va retirar les monedes de plata, substituint-les per certificats en paper.<\/p>\n\n\n\n De les emissions de bitllets que fa el Consell Municipal per solucionar el problema, no disposem d\u2019una informaci\u00f3 completa. Possiblement, un dels primers bitllets a posar-se en circulaci\u00f3, \u00e9s un que vaig localitzar a la web Todocolecci\u00f3n<\/em>. L\u2019exemplar est\u00e0 fet en cartolina marr\u00f3, impr\u00e8s a una sola cara, sense numeraci\u00f3, valor de 25 c\u00e8ntims, al mig en un arbre envoltat per una esp\u00e8cie d\u2019orla, en el lema Consejo Municipal \u2013 Nonaspe (Zaragoza)<\/em>.<\/p>\n\n\n\n La que podem considerar com una segona emissi\u00f3, es tracta d\u2019un bitllet d\u2019una pesseta, fet en paper blanc i impr\u00e8s en blau. Posa com a data el 13 de maig de 1937, que fa refer\u00e8ncia a l\u2019acord del Consell Municipal per la seua emissi\u00f3. Est\u00e0 signat a m\u00e0 pel president, Agust\u00edn Andreu; depositari, Benito Bern\u00fas; i secretari, Gregorio Mompel. Segons diu Antoni Turr\u00f3, al seu llibre \u201cEl paper moneda catal\u00e0 a la Franja de Ponent 1936-1939\u201d<\/em>, es va fer una tirada de 5.000 bitllets.<\/p>\n\n\n\n En la tercera i darrera emissi\u00f3, los bitllets s\u00f3n impresos per Gr\u00e0fiques Launes de M\u00f3ra d\u2019Ebre. Segons Antoni Turr\u00f3, d\u20191 pesseta, es fa un tiratge de 6.000 bitllets; de 50 c\u00e8ntims, 4.000 bitllets; i de 25 c\u00e8ntims, 4.000 bitllets. Aquestos bitllets estan avalats per les mateixes autoritats, per\u00f2 ara les signatures estan impreses.<\/p>\n\n\n\n Un dels fets que influir\u00e0 en la vida dels nonaspins \u00e9s la dissoluci\u00f3 del Consell d\u2019Arag\u00f3 i, per tant, de les estructures de poder anarquistes, per mig d\u2019un decret publicat a la Gaceta de la Rep\u00fablica<\/em>, l\u201911 d\u2019agost de 1937. Per fer-ho possible i evitar reaccions contr\u00e0ries \u00e9s traslladada a Casp, la 11\u00aa Divisi\u00f3, manada pel comunista Enrique Lister.<\/p>\n\n\n\n Per saber la repercussi\u00f3 que va tindre este fet a Nonasp, ho farem per mig d\u2019un testimoni arreplegat l\u2019any 1995 a Montserrat R\u00e0fales Vi\u00f1as \u201cSinyoreta<\/em>\u201d (1916-2004):<\/p>\n\n\n\n \u201cAl tard va arribar un home i va convocar a tot lo poble al Portal. Ell se va posar al balc\u00f3 de la tia Alfreda, i va dir que vendrien uns Gu\u00e0rdies de Asalto i es tornarien totes les propietats requisades.<\/em><\/p>\n\n\n\n L\u2019un dem\u00e0, 15 d\u2019agost de 1937, van arribar los Gu\u00e0rdies d\u2019Asalto. Lo president del Consell Municipal, Agust\u00edn Andreu, va preguntar a la meua mare, Francisca Vi\u00f1as, que quants gu\u00e0rdies podia tindre a casa, contestant que cinc. Van estar al poble durant sis o set dies, lo temps necessari per fer tornar les propietats requisades. Lo meu pare, Mariano R\u00e0fales, que despr\u00e9s dels fets de l\u201911 de febrer, vivia a Sitges en un nebot, ja va tornar al poble\u201d.<\/em><\/p>\n\n\n\n Un altre document que mos aporta llum d\u2019aquells dies, est\u00e0 tret de l\u2019Arxiu de la Guerra Civil de Salamanca, i es diu \u201cInforme del Secretario de organizaci\u00f3n del partido Comunista de Espa\u00f1a en su viaje a Nonaspe\u201d.<\/em> En ell apareixen queixes i den\u00fancies d\u2019alguns ve\u00efns per los fets de l\u201911 de febrer i altres episodis protagonitzats per alguns membres del Comit\u00e8 i la Col\u00b7lectivitat. L\u2019informe que porta data d\u2019haver-se redactat a Casp, lo 21 d\u2019agost, segurament uns dies despr\u00e9s d\u2019haver-se efectuat la visita del dirigent comunista, acaba dient:<\/p>\n\n\n\n \u201cLo denunciado por los vecinos de dicho pueblo de Nonaspe, es suficiente para darles satisfacci\u00f3n a su demanda de que a la mayor urgencia posible se trasladen a dicha localidad fuerzas del orden p\u00fablico que hagan prevalecer la justicia y sancionen a los culpables de los delitos a la vez que le liberen del terror en que est\u00e1 sumido esperando la llegada de las dichas fuerzas para denunciar nuevos hechos que no denuncian ahora, ante el temor de verse perseguidos.\u201d<\/em><\/p>\n\n\n\n Un altre document molt important lo trobem a l\u2019Arxiu Hist\u00f2ric Nacional, carpeta de la \u201cCausa General 1429, expedient 2\u201d<\/em> a on es troba l\u2019acta de dissoluci\u00f3 de la Col\u00b7lectivitat:<\/p>\n\n\n\n \u201cActa de la reuni\u00f3n celebrada el d\u00eda 28 de septiembre de 1937 en el pueblo de Nonaspe, en la casa Consistorial, para proceder a la liquidaci\u00f3n de las existencias habidas en dicha fecha en la Colectividad.<\/em><\/p>\n\n\n\n Asisten, por una parte, en representaci\u00f3n del Consejo Municipal, Agust\u00edn Andreu Navarro, Benito Bern\u00fas Roc, Jos\u00e9 Mora R\u00e1fales, Francisco Hip\u00f3lito Dom\u00e9nec, Manuel Giner R\u00e1fales, Andr\u00e9s Alfonso Soler i Manuel Muner Su\u00f1er; en representaci\u00f3n de Izquierda Republicana, C\u00e1ndido Tena Soler y Antonio Taberner Andr\u00e9s; en representaci\u00f3n de la CNT Rosendo Llop Ferrer, Manuel R\u00e1fales Albiac y Enrique Roca. Por la Junta Calificadora Pablo Llop Mora y Manuel Giner Orero; en representaci\u00f3n del Partido Comunista, Isidro Su\u00f1er Andr\u00e9s; Agust\u00edn R\u00e1fales Vidal en representaci\u00f3n de la UGT; Jos\u00e9 Franc Turl\u00e1n y Romualdo Albiac Barber\u00e1n en representaci\u00f3n de Izquierda Republicana; y el delegado del Instituto de Reforma Agraria, Alberto P\u00e9rez Marquina, de la delegaci\u00f3n provincial del Zaragoza…\u201d.<\/em><\/p>\n\n\n\n Una de les conseq\u00fc\u00e8ncies de la destrucci\u00f3 del sistema col\u00b7lectivista, \u00e9s la detenci\u00f3 d\u2019alguns membres que la integren a tots los pobles d\u2019Arag\u00f3. Julian Casanova, al seu llibre \u201cAnarquismo y revoluci\u00f3n en la Sociedad rural aragonesa 1936-1938<\/em>\u201d, diu que al setembre de 1937, a la pres\u00f3 de Casp s\u2019havien tancat a 130 cenetistes, el 90% de les detencions s\u2019havien fet entre el 12 i 30 d\u2019agost. Benito Bern\u00fas, a les seues mem\u00f2ries, tamb\u00e9 mos hi parla:<\/p>\n\n\n\n \u201cSe personaron en el pueblo de Nonaspe, varios n\u00fameros de Guardias de Asalto, con una disciplina ac\u00e9rrima, hicieron algunas represalias a algunos socios de CNT y fueron detenidos y encarcelados en Caspe, los socios de CNT Daniel R\u00e1fales Roc y Mariano R\u00e1fales Albiac.\u201d<\/em><\/p>\n\n\n\n Continuant en les Mem\u00f2ries de Benito Bern\u00fas<\/em>, diu que despr\u00e9s dels fets anteriorment relatats, el vocal cenetista del Consell Municipal, F. Pallisa, se\u2019n va a viure a la poblaci\u00f3 catalana de Vilanova.<\/p>\n\n\n\n De finals d\u2019any cal destacar, que a la Gaceta de la Rep\u00fablica<\/em>, del 2 de desembre de 1937, es publica el nomenament de jutge municipal a Agust\u00edn R\u00e1fales Vidal; suplent de jutge municipal a Miguel Taberner Llop; fiscal municipal a Isidro Su\u00f1er Andr\u00e9s; suplent de fiscal municipal a Miguel Vidal Llop.<\/p>\n\n\n\n Ja entrats a l\u2019any 1938, al Bolet\u00edn Oficial de Arag\u00f3n<\/em>, de 23 de febrer, es publica el nomenament de secretari inter\u00ed del Consell Municipal a D. Abundio Carlos N\u00fa\u00f1ez, substituint a Gregorio Mompel Andreu, que des de la formaci\u00f3 del Consell Municipal ocupava el c\u00e0rrec provisionalment.<\/p>\n\n\n\n Tornant a les Mem\u00f2ries de Benito Bern\u00fas, diu que en una reuni\u00f3 del Consell Municipal, el president, Agust\u00edn Andreu, presenta la dimissi\u00f3, passant a ocupar lo c\u00e0rrec d\u2019alcalde-president Benito Bern\u00fas. Aix\u00f2 ho hem de situar a finals de febrer, ja que en una acta d\u2019arqueig de l\u2019ajuntament de 28 de febrer de 1938, ja consta com a alcalde B. Bern\u00fas.<\/p>\n\n\n\n Seguint en les Mem\u00f2ries, podem saber que al mes de mar\u00e7, los primers refugiats van arribar en camions del poble d\u2019Aguilar, se\u2019n distribu\u00efts entre Nonasp i Fai\u00f3, i en els pr\u00f2xims dies en van continuar arribant m\u00e9s d\u2019altres poblacions; de Vinaroz arriba la 222 Brigada mixta, i fa nit repartida entre Nonasp i Favara; o que quan ja estant les tropes nacionals a prop de Casp, s\u2019obren les portes de la pres\u00f3, quedant en llibertat los cenetistes Daniel R\u00e1fales i Mariano R\u00e1fales, que aquell mateix dia tornen a Nonasp.<\/p>\n\n\n\n En vista de la proximitat de les forces nacionals, Benito Bern\u00fas, com a president del Consell Municipal, decideix traure de la caixa municipal los diners i documents que hi ha depositats, ja que pensa que en l\u2019entrada dels soldats, la caixa pot ser sabotejada, i despr\u00e9s fer-lo a ell responsable d\u2019haver-se\u2019ls quedat.<\/p>\n\n\n\n Lo dia 29 de mar\u00e7, Benito i la seua fam\u00edlia, aix\u00ed com molta gent comencen a evacuar lo poble. En los carros carregats en tot lo m\u00e9s necessari, agarren lo cam\u00ed que los porta a la Pobla de Massaluca, Vilalba dels Arcs, Gandesa, Mora… per refugiar-se en terres catalanes, ja que continuen estant baix l\u2019autoritat de la Rep\u00fablica.<\/p>\n\n\n\n Trobant-se refugiat a Reus, li fan saber que el Governador General d\u2019Arag\u00f3, ha convocat a tots los presidents dels Consells Municipals al Centro Aragon\u00e9s de Barcelona, en la finalitat d\u2019informar-los que si guarden diners municipals, los ingresson a la sucursal del Banc d\u2019Espanya a Barcelona. Enseguida s\u2019hi despla\u00e7a en tren, i lo 18 d\u2019abril de 1938, deposita al Banc d\u2019Espanya, la quantitat de 24.356,50 pessetes.<\/p>\n\n\n\n Estan refugiats a Barcelona, diu que lo 26 de mar\u00e7 de 1939, les tropes de Franco entren per la carretera de Sants. A la vista dels esdeveniments, es decideixen ell i la dona per tornar al poble. Ho faran lo 2 de mar\u00e7 de 1938, i diu que al pont de Matarranya \u00e9s detingut i portat a l\u2019ajuntament, a on a m\u00e9s de ser interrogat, far\u00e0 entrega al nou alcalde dels documents que guardava del Consell Municipal i lo rebut dels diners depositats al Banc d\u2019Espanya, donant a n\u2019este dia per acabades les responsabilitats de president del Consell Municipal.<\/p>\n\n\n\n <\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Lo 18 de gener de 1937, es publica lo decret de dissoluci\u00f3 de tots los Comit\u00e8s, i s\u2019ordena la constituci\u00f3 dels Consells Municipals, a on estaran representades les diferents organitzacions antifeixistes locals.<\/p>","protected":false},"author":3,"featured_media":2149,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_et_pb_use_builder":"","_et_pb_old_content":"","_et_gb_content_width":"","footnotes":"","jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[31],"tags":[234,188],"class_list":["post-2148","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-blog","tag-consell-municipal","tag-mario-rius"],"yoast_head":"\n![\"\"](\"https:\/\/museudenonasp.com\/wp-content\/uploads\/2026\/09\/0222-1024x560.jpg\")
![\"\"](\"https:\/\/museudenonasp.com\/wp-content\/uploads\/2026\/09\/0333-1024x560.jpg\")
![\"\"](\"https:\/\/museudenonasp.com\/wp-content\/uploads\/2026\/09\/Billet-1a-edicio.jpg\")
![\"\"](\"https:\/\/museudenonasp.com\/wp-content\/uploads\/2026\/09\/Billet-2a-edicio-1024x400.jpg\")
![\"\"](\"https:\/\/museudenonasp.com\/wp-content\/uploads\/2026\/09\/Billet-3a-edicio-3-1024x321.jpg\")
![\"\"](\"https:\/\/museudenonasp.com\/wp-content\/uploads\/2026\/09\/Billet-3a-edicio-2-1024x321.jpg\")
![\"\"](\"https:\/\/museudenonasp.com\/wp-content\/uploads\/2026\/09\/Billet-3a-edicio-1-1024x321.jpg\")