Blog | Temes nonaspins

La casella del Llentic

by | 12 de desembre de 2023

Fa uns dies lo nostre amic Ignacio Gracia, mos feia saber que estava prevista per Adif la demolició de la casella del ferrocarril del Llentic. La notícia mos va agarrar per sorpresa, ja que no sabíem que havia motivat aquesta decisió tan radical.

Lo diumenge passat, en JM lo Gravat la vam anar a veure, i mos vam trobar que la part davantera de l’edifici s’havia anat tota a terra, caient part de la runa molt prop de les vies del tren, cosa que mos va fer entendre la discissió presa per Adif.

Al terme de Nonasp, hi estan les caselles de Bernola, Llentic, Cap de l’Horta, Sol de l’Horta, Vall de Batea i Tasconeres. Es van construir al mateix temps que totes les infraestructures ferroviàries (1891-1893), i estaven habitades per famílies de treballadors que es dedicaven a la conservació de línia ferroviària.

A la casella del Llentic, sabem per lo cens electoral de 1934, que en aquell moment hi vivien dos famílies: La formada per Manuel Turón Aguilar i Carmen Sanz Ferrer; i José Vicente Sabaté i Agustina Cervera Altés.

Entre 1944 i 1947, es va fer la remodelació dels ponts de la Montfalla i Llentic, en què va ser substituïda l’estructura metàl·lica dels ponts, doblant les pilastres i fent-los de formigó tal com es poden veure avui en dia.

S’estima que en estos anys, entre los dos ponts i van poder treballar més de mil homes. I durant este període, a la casella del Llentic i va haver-hi un destacament de la Guàrdia Civil; al costat de la casella, en direcció al pont de Llentic, es van edificar dos o tres barracons en lliteres per los treballadors dels dos ponts; i enfront de la casella, al l’altre costat de la via es va fer la “ranxería” per donar menjar als treballadors.

Lo pas del temps és inexorable i aquestes infraestructures que han format part del paisatge ferroviari durant molts anys, aniran desapareixent a poc a poc. Ja ho han fet lo moll de l’estació i ara li toca a la casella del Llentic. Per tots los que ho hem conegut mos quedarà lo record, i a més, les fotografies perquè les generacions venidores puguen conèixer lo nostre passat.