Mestresses de xiquetes a Nonasp 1850-1950

24 \24\+00:00 maig \24\+00:00 2025 | Amics

Foto: 1921-22 Dominica Gracia Sanz

La primera notícia que he trobat de l’escola de xiquetes a Nonasp, és al Diccionario Geográfico Estadístico Histórico 1845-1850 MADOZ, a on diu que a Nonasp hi ha una: “escuela de niños dotada con 1.600 reales, otra de niñas con 800 de dotación, ambas poco concurridas”.

Va ser la Ley de Instrucción Pública, de 9 desetembre de 1857, coneguda per la llei Moyano, la que per primera volta recollie lo dret de les xiquetes a l’educació, i establie l’obligatorietat de l’ensenyança primària per a xiquets i xiquetes. Les matèries per les xiquetes eren religió i moral, lectura, escriptura, aritmètica, gramàtica, i feines de cosir o brodar.

1850-1856 ANA MARIA SERRANO VALLES Es la primera mestra de xiquetes a Nonasp. Així ho afirma Gabriel Albiac Sebastián a la revista “Lo Portal” nº 130, a l’article “Maestros o Profesores de Nonaspe”. Ana María Serrano Vallés, és natural de la Cañada de Veric, i possiblement és exercint de mestra a Nonasp quan es pose a festejar en Tomás Franc Vallespí, en lo qui es case a l’església de Nonasp, lo 29 de desembre de 1852. Ana Maria és mort lo 19 de març de 1868, i deixe sis fills: Salustiano de dotze anys, Balbina d’onze, Teodoro de sis, Miguel de quatre, María Concepción de dos anys i Càndida de quatre dies.

Possiblement durant l’any 1856 deixe d’exercir de mestra, ja que al BOP de Saragossa, de 17 de gener de 1857, s’anuncie la vacant en una dotació de 1.500 rals de velló; lo 24 de desembre de 1857, se torna anunciar la plaça, ara en una dotació de 2.200 rals de velló; lo 31 de juliol de 1858, s’anuncia la vacant en una dotació de 2.310 rals de velló; l’any 1860 s’anuncia la vacant al gener i octubre; després al gener de 1861; octubre de 1862; i juliol de 1863.

1864-1867 EUSEBIA GASPAR ROY És natural de Arándiga i possiblement arribe a Nonasp l’any 1864. Per los llibres de l’església sabem que es case a Nonasp lo 31 de gener de 1865, en Manuel Villuendas, de Calatorao, d’ofici sastre. Lo 4 de gener de 1866, se bateje a Genoveva, primera filla del matrimoni. Lo 12 de juny de 1867, se bateje a Juana, segona filla.

1870-1874 JOAQUINA VICENTE GARGALLO Casada en Pablo Gros, d’ofici confiter, los dos naturals de Gelsa. A Nonasp, lo 24 de juny de 1870, naix i es bateje a Jesús María, quint fill del matrimoni; i lo 7 de febrer de 1874, los sisè fill, al que li posen de nom Cándido. Lo BOP de Saragossa, de 15 de desembre de 1874, anuncie la vacant de l’escola de xiquetes.

1875 VICTORIA ANDRES Lo Diario de Avisos, de 18 de març de 1875, diu que Victoria Andrés, a set nomenada mestressa per l’escola de xiquetes de Nonasp. No he trobat cap altra referencia d’esta mestressa, però possiblement marxa de Nonasp entre finals de 1878 o principis de 1879, ja que lo BOP de Saragossa, de 28 de maig de 1879, anuncia la vacant a l’escola de xiquetes, en una retribució anual de 577,50 pessetes. Lo BOP torna a anunciar la vacant al setembre i al desembre del mateix any.

1880-1884 BENIGNA SALVADOR Arribe possiblement l’any 1880. La primera notícia documentada és del BOP de Saragossa, de 05 d’abril de 1882, a on diu que se concedeix un més de llicència a dona Benigna Salvador, mestressa de xiquetes de Nonasp. Lo BOP de Saragossa, de 20 de febrer de 1883, publica la vacant de la plaça de mestra i a l’agost es torne a publicar. Encara que ja no està a Nonasp, lo 17 de novembre de 1884, fa de padrina a Maria Asunción Buisán Millán.

1884-1894 GENARA FERRER VILLANOVA La revista El Magisterio Español, de 25 d’abril de 1884, publica lo nomenament de Genara Ferrer, natural d’Escatró, com a mestra de xiquetes de Nonasp. Al maig de 1893 la premsa regional es fa ressò de què no ocupe la plaça de mestra de Nonasp i es desconeix a on pot estar, per lo que l’alcalde demana la jubilació de la mestra; al juliol es publica la desestimació de la permuta de les mestres d’Escatró i Nonasp. Lo BOP de Saragossa d’11 de juliol de 1894, diu que Genara Ferrer continua sent la mestra de Nonasp.

1897-1901 PURIFICACION CALVET RAIS És natural de Casp. La Gaceta de Instrucción Pública, de 7 d’octubre de 1897, diu que Maria Purificación Calvet Rais, té lo títol Superior, en un sou de 825 pessetes, i és la mestra de xiquetes de Nonasp. Lo Diario de Huesca, de 12 de gener de 1901, diu que està vacant l’escola de xiquetes de Nonasp perquè a la mestra Purificación Calvet, l’han traslladat a Tarazona de la Mancha (Albacete). Al mes d’agost de 1901, encara continua vacant la plaça de mestra.

1902-1908 AGUSTINA SALAFRANCA BARLUENDA És natural de Villanueva de Gállego. Lo diari Heraldo de Aragón, de 30 d’abril de 1902, porta la notícia de l’adjudicació a Agustina Salafranca, de la plaça de mestra de Nonasp, dotada en un sou de 825 pessetes. Lo 16 de març de 1905, se casa en lo nonaspí Agustín Altés Pallás, i dels fills que tenen, naixen a Nonasp, Juan Antonio (1905-1905), i Juan Antonio Valerio (1907). L’any 1908 Agustina i Agustín Altés, se traslladen a Sos del Rey Católico, a on Agustín es fa càrrec del Jutjat de primera instància.

1910-1915 ELISA FELISA ABAD SALCEDO Durant l’any 1909, es nomenen diferents mestresses interines, però la plaça en propietat ja sirà ocupada a l’any següent. La revista El Magisterio Español, de 17 de març de 1910, informa de la presa de possessió de Elisa Abad, com mestra de xiquetes de Nonasp. Al diari La Correspondencia de España, de 10 d’abril de 1913, es fa ressò de la campanya iniciada per El Magisterio Español, donant suport a la protecció de l’ensenyança religiosa a les escoles públiques, i entre los mestresses que firmen a favor i està Elisa Abad. La revista La Escuela Moderna, de 3 de febrer de 1915, informa del trasllat d’Elisa Abad a Fraga, quedant vacant l’escola Nonasp. Lo BOP de Saragossa, de 20 de setembre de 1915, s’anuncia la vacant de Nonasp.

1916-1918 BENIGNA EMILIA CANO VICENTE La revista La Escuela Moderna, de 15 de desembre de 1915, informa de l’adjudicació a Benigna Cano, la plaça de mestra de Nonasp. La revista El Magisterio Español, de 28 de setembre de 1918, informa de la permuta de Benigna Cano, de Nonasp, i Dominica Grácia, de Morés.

1918-1922 DOMINICA GRACIA SANZ La revista El Magisterio Español, de 28 de setembre de 1918, informa de la permuta de Benigna Cano, de Nonasp, i Dominica Grácia, de Morés. Lo diari El Imparcial, de 31 d’octubre de 1922, informa de la jubilació de Dominica Gracia Sanz, mestra de Nonasp.

1923-1926 MARIA TERESA SERRANO TAGÜEÑA La revista La Escuela Moderna, d’un de setembre de 1923, informa que Maria Teresa Serrano a set destinada a l’escola de xiquetes de Nonasp. La revista El Magisterio Español, de 13 de desembre de 1926, diu que Maria Teresa Serrano encara és la mestra de Nonasp.

1927-1934 RESURRECCION MARTINEZ SANCHEZ Natural de Casalarreina (La Rioja).La Gaceta de Madrid, de 18 de març de 1927, publica lo trasllat de Resurrección Martínez Sánchez, de San Clemente (Cuenca), a l’escola de xiquetes de Nonasp. La Gaceta de Madrid, de 2 de novembre de 1934, publica lo trasllat de “doña Resu”, nom en què era coneguda popularment, a l’escola d’Hernani (Guipúscoa).

1934-1951 NATIVIDAD MOLES MIRAVETE Natural de Maella.Lo diari La Voz de Aragón, de 13 de novembre de 1934, publica l’elecció de places de mestres i mestresses pels llicenciats del 33, i a Natividad Moles Miravete li toca l’escola núm. 2 de Nonasp, de recent creació, i que lo primer any s’instal·la provisionalment al saló de ball del Sindicat Agrícola. Se casa en lo mestre Vicente Juste, que arriba a Nonasp l’any 1936. L’any 1951, son traslladats los dos a les escoles de Maella.

1952-1957 JOSEFINA ANDRES PINA La revista Escuela Española, suplement de 1952, publica que la mestra Josefina Andrés Pina, es trasllada d’Alloza (Terol), a l’escola unitària núm. 2 de Nonasp. La mateixa revista l’any 1957 es diu que Josefina Andrés, encara és la mestra de Nonasp. Era natural de Saragossa, i durant l’estada a Nonasp, va estar a dispesa a la casa de Emilio Ráfales “Sinyoreta” i Josepa Miró, a l’avinguda Millán.

1934-1946 PILAR PEREZ HERNANDO Lo diari La Voz de Aragón, de 13 de novembre de 1934, publica l’elecció de places de mestres i mestresses pels llicenciats del 33. A Pilar Pérez Hernando li toca l’escola núm. 1 de Nonasp, en la que substitueix a “doña Resu”.

1946-1948 ENRIQUETA USON OSETE La revista Escuela Española, de 8 d’agost de 1946, publica que Enriqueta Usón Osete, es trasllada de Aguarón (Saragossa), a l’escola unitària núm. 1 de Nonasp. La mateixa revista, de 4 d’agost de 1948, diu que es trasllada de Nonasp a l’escola unitària núm. 1 de Mallen (Saragossa).

1948-1949 MARIA VICENTE GUILLEN És mestra interina lo curs escolar 1948-49.

1949-1964 MARIA FACUNDA CUBELES ZAPORTA Testimonis orals me diuen:Era natural de Casp, i durant la seua estada a Nonasp, de primer va estar a dispesa a ca la tia Carmen de Blaset, al carrer Major, i després a ca la tia Remedios, també al carrer Major. Venia lo dilluns al matí en lo tren a Nonasp, i lo divendres marxava a Casp. Va deixar la plaça de Nonasp, quan la van traslladar a Casp, a on tenia los pares i família.