Enguany fa quaranta anys de la recuperació de la festa de Carnestoltes, una de les més populars que hi ha a Nonasp. De la seua antiguitat no hi ha cap constància documental, però si que trobam dins de les tradicions orals de Nonasp, una cançoneta que parle d’esta festa:
“Carnestoltes dotze voltes,
i Nadal a més a més,
tots los dies sigon festa
i el domenge que plogués”.
També hi ha lo testimoni de Pedro Tena Ferrer “de cal Guillermet”, arreplegat a l’abril de 1985, dins d’unes entrevistes que va fer Marino Jambrina, locutor de Radio Nacional d’Espanya, per lo programa radiofònic “Por los caminos de Aragón”. En totes les entrevistes es van emetre dos programes, los dies cinc i dotze de maig de 1985.
A Pedro Tena Ferrer, se’l va entrevistar perquè en aquells moments ere la persona de més edat de Nonasp, ja que tenie 98 anys. Una de les moltes preguntes que li van fer, ere si recordave antiues festes del poble, a lo que va explicar que son pare, Miguel Tena Mestre, nascut l’any 1858, quan ere jove celebrave el carnestoltes, i los amics lo posaven dins d’un banasto, i en dos barres, posant-se un jove davant i un altre radere, lo pasajaven per tot lo poble, mentre que ell anave dient:
Per la senyal, aquí veo un animal
Por la Santa Cruz, que aquí veo un avestruz
Estos barrancs d’aquí
Que mos baixessen plens de vi
Estos d’aquí baix,
Que baixessen plens de pans
Estos carrers que hi ha ampedregats,
Coca i foradat
Que bien estaríamos hijos, que bien,
I los músicos en la solfa, do, re, mi, fa, sol
Que no fan mes que minjar coca i bunyols.
Por la tarde encontré un municipal
Y le dije ¿como está?
Estoy muy bien de sal
I a Ca lo Guillermet ya no cale gos,
que Tomasa la vieja munte la paella.
La celebració de la festa del carnestoltes va quedar interrompuda en l’inici de la Guerra Civil, i la posterior prohibició durant los anys del franquisme. Va ser en la arribada de la democràcia, quan es va començar a recuperar la festa. A Nonasp, va ser l’any 1985, dins del context de l’Educació d’Adults.
L’Ajuntament, al mes d’agost de 1984 acordave demanar al Ministeri d’Educació i Ciència la inclusió de Nonasp al programa de la Educació d’Adults. Quan va arribar l’aprovació de la sol·licitud, se va fer una reunió informativa a lo que ere lo “Ball” del Sindicat per explicar aquella iniciativa que se volie portar cap davant. A la reunió hi va acudir molta gent jove i la proposta va comptar en l’acceptació i posterior partició dels assistents.
Per fer de professors se va parlar en Gabriel Albiac Mora i en l’home d’una mestressa dels estudis que estave sense faena. Lo primer dia de l’Educació d’Adults, se va fer un examen de cultura general a tots los assistents i en funció del nivell de cada un, se van partir la mitat dels alumnes per cada professor. A la Sessió Ordinària de 6 de desembre de 1984, l’Alcalde informave del començament de la Educació d’Adults.
Dins d’este ambient de participació, va sorgir la iniciativa de recuperar la festa del Carnestoltes. Lo dia senyalat va ser lo dissabte 16 febrer de 1985. A l’hora acordada, tots los “alumnes” en los seus disfrassos van fer una volta per los carrers del poble acabant al Portal. Després van entrar a lo que era lo saló del ball del Sindicat. Allí, en un “tocadiscos” que hi havie se va posar música apropiada per celebrar la festa.
La recuperació del Carnestoltes per part dels alumnes de l’Educació d’Adults, va tindre gran acceptació i a l’any següent ja va ser la Comissió de Festes la que va proposar a l’Ajuntament fer-se càrrec de la seua organització.
A “Lo Portal” nº 25, del febrer de 1986, se fee la crònica de la festa:
“1 Febrero. A las siete de la tarde hubo una sesión de baile por la orquesta Bumerang, gratuita para todos los niños a los cuales se les obsequió con un antifaz. A las diez de la noche se concentraron todos los disfrazados en el Portal, alrededor de la hoguera recién encendida. Acto seguido empezó el pasacalle, amenizado por la orquesta Bumerang, y en el que la gente pudo lucir sus vistosos disfraces. Al finalizar el pasacalle empezó el baile de disfraces en un ambiente distendido y cordial. Al acabar el baile, y al calor de la hoguera, se invitó a chocolate y vino a todos los allí presentes”
A partir de després i de forma ininterrompuda s’ha fet tots los anys. Primer a la pista del ball del Sindicat; després va ser més de carrer i a l’acabar s’anave a les discoteques del poble: la Dragons o la Nirvana; uns anys després es va fer al pavelló municipal i ara es fa al Centro. Se faigo a on es faigo, lo que importe és que la festa continuo i no se perdo.
