Dibuix: Estela Rius Ferrer
Lo darrer dia de l’any, segons la tradició, és lo dia que se pot veure a un home que té tants nassos com dies té l’any. Almenys això és lo que se diu als xiquets, que creguts de què si van pel Portal podran veure a un home en 365 nassos, no s’adonen que només queda un dia i que, per tant, el personatge pot ser qualsevol que tingo nas.
A continuació, us dono la visió de la meua mare, Alicia, de com ella recorda en la seua infància la història de l’home dels nassos:
“A la plaça de la Costa vivien los meus reví i iaios. Allí va nàixer la meua iaia Leonor Moreno, que al casar-se en lo iaio Tomàs se’n va anar a viure al carrer de la Mardedeu. Quan jo era petita (principis dels 40) hi vivie lo germà de la meua iaia que li dient Joaquin i a la seua dona Filomena. Com resulte que a aquella casa hi havie nascut la meua iaia, hi anava a veure als oncles moltes voltes.
En aquella casa hi havie un canyo i tant los oncles com les seues filles Maria, Joaquina i Leonor sempre mos dient que hi havie un home amagat i que tenie tant nassos com dies té l’any i sol eixie lo dia de Cap d’Any. I sempre mos dient: Ja vindreu a veure’l.
Recordo que més d’un any, cap allà al tard hi vaig anar en lo meu germà Benicio i los cosins Nuria, Remundo i Maria. Quan arribàvem mos dient: Ara veniu? Ara mateix s’ha amagat, haver si l’any que ve veniu més prompte. Com que mai lo vam veure, sempre vam arribar tard.”
