UNA RECUPERACIÓ EXTRAORDINÀRIA
Acabam de celebrar los 30 anys d’Amics de Nonasp, i si la vida mos dixe poder tornar a commemorar l’aniversari de la nostra associació d’aquí 10 o 20 anys, o d’aquí a 40 o 50 anys, i fem una exposició com la que ham fet pels trenta anys, el primer que eixirà sirà una recuperació gairebé impossible d’imaginar a un poble petit com lo nostre.
Mirau, moltes voltes diem que los Amics de Nonasp no seríem res sense la gent del nostre poble, i això és un fet que dia a dia, des de fa trenta anys, se va confirmant.
Lo dissabte 22 d’agost, Raimon Ràfales, nonaspí que recentment ha adquirit la casa del carrer la Raval, número 1 (que tots coneixem com la casa de Ribot). va dir-mos que anéssem a mirar la casa, que tenia alguns objectes que podien interessar-nos pel Museu.
De seguida naltres cap allà. Vam anar mirant des de la planta baixa fins al darrer pis. Arribam al solonar i allí hi havie un moble que Raimon no sabie el que realment ere.
Pareixie una guillotina?. Però els francesos revolucionaris del segle XVIII per aquí no van arribar… Què podie ser aquell moble? El vam estar observant del davant, del darrere… Un moble en una base i un bastidor que podia baixar o pujar per ajustar-se. Què podia ser allò?
Comencem a investigar i quedam sorpresos. El moble de ca Ribot, doctor nonaspí durant los anys 30 del passat segle XX, era una de les parts del sistema de Raios X portàtil, inventat al 1913 per l’enginyer elèctric Mónico Sánchez Moreno.
El conjunt era anomenat Radioscòpia o Fluoroscòpia. Lo pacient se posave a la base del moble (2), al davant se disposave l’aparell que generava la raios X (1) i a l’altra banda lo doctor mirave a una placa de vidre fluorescent los òrgans del pacient (3). Tot això en l’habitació a obscures.
Espectacular senyores i senyors!!! A Nonasp fa una centúria hi havie un lloc a on los nonaspins los podien mirar per raios X, i al segle XXI en un món digital, de robots, en IA, i no sé quantes coses més, quan mos han de mirar per raios tenim que anar a l’hospital de Saragossa, al d’Alcanyís, o al de la quinta forca.
Moltes gràcies a Raimon Ràfales Barberán per la cessió d’aquest moble. En quant estigue restaurat l’exposarem a l’espai de la Farmàcia del Museu, a on tothom podrà veure’l. Seguim…
Funcionament del sistema. Font Viquipèdia.
El sistema de raigs X sense placa fotogràfica utilitzat a principis del segle XX es coneix com a radioscòpia o fluoroscòpia. Aquest mètode permetia observar les estructures internes del cos en temps real, en comptes d’obtenir una imatge estàtica en una pel·lícula fotogràfica.
Com funcionava?
Pantalla fluorescent: L’equip utilitzava una pantalla especial coberta de sals químiques, com ara el platinocianur de bari o el tungstat de calci.
• Pas de la radiació: Els raigs X travessaven el cos del pacient abans de copejar la pantalla.
Formació de la imatge: Els teixits tous deixaven passar els raigs i feien brillar la pantalla. Els ossos bloquejaven la radiació i creaven ombres fosques.
• Visualització directa: El metge mirava la pantalla il·luminada amb els seus propis ulls en aquell mateix instant.
Característiques principals:
• Sense revelatge químic: El procés d’impressions no existia en plaques fotogràfiques ni líquids reveladors.
• Ús clínic: Els metges feien servir la radioscòpia per guiar cirurgies, observar batecs del cor o localitzar fractures i objectes estranys de forma immediata.
Riscos del sistema:
• Treball a les fosques: Els especialistes necessitaven adaptar els ulls a la foscor total de l’habitació per distingir la brillantor tènue de la pantalla.
• Exposició perillosa: Les màquines emetien radiació sense control ni mesures de seguretat modernes.
• Lesions greus: Els metges i operadors patien cremades severes, pèrdua de cabell i danys físics irreversibles pel contacte constant amb els raigs.
*Adjuntam enllaços a on poder conèixer el sistema i l’inventor:
http://www.tecnicosradiologia.com/2013/06/primer-aparato-rayos-x-construido-en.html#google_vignette
http://www.tecnicosradiologia.com/2013/02/un-espanol-invento-el-primer-equipo-de.html
