Foto: Carnestoltes 1985
L’Ajuntament, al mes d’agost de 1984 acordava demanar al Ministeri d’Educació i Ciència la inclusió de Nonasp al programa de l’Educació d’Adults. Quan va arribar l’aprovació de la sol·licitud, l’Ajuntament va fer una reunió informativa a lo que era lo “Ball” del Sindicat per explicar aquella iniciativa que se volia portar capdavant. A la reunió hi va acudir molta gent jove i la proposta va comptar en l’acceptació i posterior partició dels assistents.
Per fer de professors se va parlar en Gabriel Albiac Mora i en l’home d’una mestressa de les escoles que estava sense feina. Lo primer dia de l’Educació d’Adults, se va fer un examen de cultura general a tots los assistents i en funció del nivell de cada un, se van partir la meitat per cada professor. A la Sessió Ordinària de 6 de desembre de 1984, l’alcalde informava del començament de l’Educació d’Adults.
Dins d’este ambient de participació, va sorgir la iniciativa de recuperar la festa del Carnestoltes, una festa que antigament va ser molt popular al nostre poble i que des dels temps de la República no s’havia pogut celebrar per la seua prohibició.
Lo dia assenyalat per fer lo Carnestoltes va ser lo dissabte 16 de febrer de 1985. A l’hora acordada, tots los “alumnes” en los seus disfrassos van fer una volta per los carrers del poble acabant al Portal. Després van entrar a lo que era lo saló del ball del Sindicat. Allí, en un “tocadiscos” que hi havia se va posar música apropiada per celebrar la festa.
La recuperació del Carnestoltes per part dels alumnes de l’Educació d’Adults, va tindre gran acceptació i a l’any següent ja va ser la Comissió de Festes la que va proposar a l’Ajuntament fer-se càrrec de la seua organització.
A “Lo Portal” nº 25, de febrer de 1986, se feia la crònica de la festa:
“1 Febrero. A las siete de la tarde hubo una sesión de baile por la orquesta Bumerang, gratuita para todos los niños a los cuales se les obsequió con un antifaz. A las diez de la noche se concentraron todos los disfrazados en el Portal, alrededor de la hoguera recién encendida. Acto seguido empezó el pasacalles, amenizado por la orquesta Bumerang, y en el que la gente pudo lucir sus vistosos disfraces. Al finalizar el pasacalles empezó el baile de disfraces en un ambiente distendido y cordial. Al acabar el baile, y al calor de la hoguera, se invitó a chocolate y vino a todos los allí presentes”
A partir de després i de forma ininterrompuda s’ha fet tots los anys. Primer a la pista del ball del Sindicat, després va ser més de carrer i a l’acabar anàvem tots a les discoteques del poble: la Dragons o la Nirvana. Des de fa uns pocs anys se fan al pavelló municipal. Se facin on se facin, lo que importe es que la festa continuo i no se perdo.
