Lo passat mes d’agost, los Amics de Nonasp, vam dedicar la Nit d’Estiu a parlar dels ferrers de Nonasp. Un ofici que tenie dos objectius: lo de fer tots los treballs propis de l’ofici, com fabricació y reparació de ferraments, reixes, balcons, etc; i lo de ferrar los animals.
Per saber dels ferrers de Nonasp, ho he fet revisant los Quinque Libris de l’arxiu parroquial, i he pogut documentar los següents:
– Domingo Taverner, ho és el 1647; Joseph Ferrer, al 1710; Francisco Viñas entre 1738-1742; Manuel Bello al 1768; Antonio Montolí al 1802; Manuel Sancho al 1806; Bautista Canalda al 1815. Al llibre de morts he trobat una dona, al 1838 hi està Rita Ferrer, d’ofici ferrera, i casada en Jaime Reyes, ferrer; Alberto Jordan, ho es lo 1845; Ventura Huguet lo 1861; i Salvador Pallarès Montañés, natural de Ráfales, i que se casa en Mariana Giner Auba, ho serà de 1878 a 1894 en què és mort.
A continuació parlaré dels ferrers, que a més de la constància documental, es conserva lo seu record entre la gent de Nonasp. Per començar, ho farem en Reyes, Giner, Jala i Albiac, unes famílies de ferrers en molta tradició al nostre poble.
REYES
Tots los que teniu uns quants anys, segur que heu sentit parlar d’Agustín Reyes Comas “l’oncle Quico”, un ferrer de Nonasp que es va fer famós per la fabricació de rateres de conill. Ell ere la quarta generació d’una família de ferrers.
Lo seu revis-iaio, Francisco Reyes Rufí, ere de Batea i es va casar l’any 1834 en la nonaspina Josefa Albiac Llop, i va ser lo primer ferrer d’aquesta família. Va passar l’ofici de ferrer al seu fill Agustín Reyes Albiac, lo iaio de l’oncle Quico; i després al net Agustín Reyes Aliaga, que és lo pare d’Agustín Reyes Comas, conegut com “l’oncle Quico”. Per saber d’ell ho farem per mig una biografia que Daniel Maza va publicar a la revista Lo Portal núm. 119, l’any 1996:
“Fill d’Agustín Reyes i de Josefa Comas, va nàixer a Nonasp lo 17 de maig de 1891. Als 12 anys va deixar d’anar a estudi i va començar a treballar a la ferreria que lo seu pare tenie al número 18 del carrer de la Mardedeu. Quinto de 1912, va fer la mili a Tetuan, que en aquells dies formave part del Protectorat Espanyol al nord d’Àfrica. En ser llicenciat va tornar a Nonasp on va continuar treballant a la ferreria del seu pare… L’any 1918, es va casar en María Barberán Borraz, en la que va tindre tres fills…
A les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931, forma part de la candidatura presentada pel Centro Republicà Radical, sent elegit primer tinent d’Alcalde al constituir-se lo nou ajuntament. Degut a les prolongades absències de l’alcalde Mariano Llop Tomás, a partir de 1933, ocupe lo càrrec d’alcalde, hasta que en los primers dies de la Guerra Civil, un Comitè Revolucionari es fa càrrec del municipi.
Home inquiet i innovador va voler eixir de la rutina que representave el treball tradicional de ferrer d’un poble, i per això a principis dels anys vint, es va passar alguns mesos experimentant la millor manera de temperar l’acer, de manera que la molla, peça essencial de les rateres de conill que havie decidit fabricar, tingues la flexibilitat idònia, pel fet que del seu encert en el tremp (temple) depenie que aquestes isqueren fluixes o que ho feren rígides i es trencaren en el moment de parar la ratera per la caça.
Aquestes rateres de conill dels quals fabricave dos diaris i costaven sis pessetes, en lo temps van arribar a distribuir-se per Barcelona, Saragossa, Sòria i Guadalajara, ciutats a on l’oncle Quico tenia representants. Va morir lo 18 de setembre de 1960, i el seu fill Daniel va continuar en la fabricació de rateres, hasta l’any 1964, en què es va traslladar a Saragossa, en la idea de continuar fent-les allí, no obstant això, una volta instal·lat va optar per dedicar-se a altres negocis”.
Si fem un repàs als anuncis del programa de festes, veiem que la ferreria de l’oncle Quico, estava a l’avinguda Millán nº4 i l’any 1944 s’anunciave en “Treballs de ferreria, serralleria” i en la “especialitat en ratares de conill”. Mos han contat com anècdota, que si al ferrer Jala algun foraster li encarregave rateres de conill, (los del poble ja sabien qui les feie) este li passave l’encàrrec a l’oncle Quico. I com l’oncle Quico i lo seu fill Daniel, es pot dir que no feien altra cosa més que rateres, alguns treballs de ferreria, ells los hi passaven a Jala.
L’any 1959, ja trobem l’anunci del programa de festes a nom del seu fill Daniel Reyes Barberán, i a l’anunci diu “Ferreria i maquinària agrícola” i “Casa especialitzada en rateres de conill”. Però és al programa de 1962 a on veiem que dóne una nova orientació al negoci familiar, ja que a més d’anunciar la ferreria i les rateres de conill, i diu: “Instal·lacions d’aigua i Fontaneria en general”.
Hem de recordar que segons los llibres d’actes de l’ajuntament lo servei d’aigua potable a les cases entre en funcionament a partir de l’un de desembre de 1961. Al programa de festes de 1962, se diu que lo nou servei és utilitzat per 450 usuaris.
Daniel Reyes és lo primer fontaner de Nonasp, i és lo que fa les instal·lacions a totes les cases de Nonasp, aidat per un noi que començe a treballar en ell als 16 anys. Es tracte de Santiago Roc Ráfales “lo fontaner”, que l’any 1964, quan Daniel Reyes se’n va a viure i treballar a Saragossa, se queda en tots los materials de fontaneria i passe a ser ell el fontaner del nostre poble.
GINER
D’aquesta saga de ferrers, el primer que he pogut documentar és Manuel Giner Auba, que l’any 1861, es va casar en la nonaspina Maria Teresa Alfonso Campanales. Al registre de la boda, és diu que es solter, natural de Gandesa, de vint-i-quatre anys, i d’ofici ferrer. Manuel és mort a Nonasp lo 28 d’agost de 1911.
Continua en la ferreria, lo seu fill, Jose Giner Alfonso, nascut lo 14 d’octubre de 1872. Este se casa en María Ràfales Llop, lo 14 de setembre de 1895, i és mort lo 10 de febrer de 1948.
Lo tercer d’aquesta saga de ferrers és Jose Giner Ráfales “lo ferrer”, nascut lo 3 de març de 1904. Se casa lo 20 d’agost de 1938, en Rosa Llop Salvador, de Faió. La ferreria la té als baixos de casa seua al Portal Nou. L’any 1938 naix Victoria i l’any 1948 Blanca, les dos filles del matrimoni. José Giner, mort lo set de gener de 1989.
Blanca Giner, festeja en Manolo Ráfales, i este, l’any 1969, comença a treballar a la ferreria del Portal Nou. L’any 1970 es casen, i decideixen engrandir la ferreria fent un taller nou al carrer Extensió Agrària. Este taller en lo temps serà el més important que hi ha hagut a Nonasp, a n’ell arriben a treballar dotze operaris, i es fan treballs metàl·lics, però potser l’activitat principal és la fabricació de tot tipus de remolcs. Lo taller es tanca cap a l’any 2010, en qué se jubile Manolo Ráfales.
JALA
L’any 1997, JM “Gravat”, Hipòlit Solé i Daniel Maza, feien la TV de Nonasp, i van entrevistar a Santiago Jala, membre d’una saga de ferrers. Durant l’entrevista explicave que lo seu iaio Antolino Jala, era d’una família de ferrers de Maella, i que com es va casar en la favarola María Llop Bielsa, se’n va anar a viure a Favara a on se va instal·lar com a ferrer.
Lo matrimoni va tindre dos fills: Emilio Jala Llop, que va continuar en la ferreria de son pare a Favara, i Vicente Jala Llop, que l’any 1916, va decidir vindre a Nonasp, obrin una ferreria pròpia al carrer Nou i després passant-la a un corral del carrer Maella.
Al poc temps d’arribar a Nonasp, es pose a festejar en María Salvador Gracia, de ca “Pim pom”, en la que es case lo 28 de desembre 1918. Una volta casats, los pares de María, los van donar un corral al carrer Maella, a on se van fer la casa i la ferreria que tots recordem.
L’any 1919, va nàixer Vicenta Jala Salvador, l’única filla del matrimoni. Esta, una volta es va fer gran, es va posar a festejar en son cosí germà, Santiago Jala Aranda, nascut l’any 1918 i fill del ferrer que s’havie quedat a Favara. Estos se van casar 28 d’abril de 1945, a la basílica del Pilar a Saragossa. L’any 1945 va nàixer Maria, única filla del matrimoni.
Santiago va treballar a la ferreria junt en son sogre Vicente Jala Llop, hasta que es va morir lo 27 de novembre de 1976. Després va continuar treballant sol, hasta que es va jubilar. Santiago Jala Aranda, es va morir lo dos de maig de 2009.
LUIS ALBIAC SALVADOR
Los pares son Romaldos Albiac i Maria Cinta Salvador, i tenen cafè o taverna als baixos de casa seua, al carrer de la Mardedeu. A més, Romaldos es molt aficionat a la música, i es director de la Banda Municipal de música i de la Rondalla.
Lo matrimoni te set fills, dels que sobreviuen: Joaquín (1884), que serà llaurador; Miguel (1886) comerciant en fabrica de gasoses; Angel, en fàbrica de mobles; Carmen (1894), i Luis que naix lo 1895 i serà lo ferrer.
En aquells anys de finals del segle XIX i principis dels XX, l’assistència als estudis era molt baixa, i per tant, la tassa d’analfabetisme era al menys del 50% o superior. Però los germans son dels pocs xiquets que van als estudis, que en aquells temps estant situats a la plaça del Portal. Luis al complir los sis anys, inicia l’etapa escolar i ho farà en lo mestre D. Enrique Soria, anant a estudi hasta que compleix los catorze anys.
Los quintos de 1916, lo formen un grup de vint-i-dos joves i Luis es un d’ells. Segurament que serà quant torna de la mili quan s’estableix com a ferrer al carrer del Tello, al costat de la premsa de vi de l’oncle Marquet. Lo pare de JM, Agustí “lo Gravat”, contava que encara anave a estudi i per les tardes anave d’aprenent, i que en dos o tres ocasions es va agarrar los dits a la màquina de foradar.
Lo 13 de novembre de 1920 Luis Albiac se casae en Maria Andreu Vilella i lo 1922 naix l’única filla del matrimoni Pilar Albiac Andreu. Maria, la dona de Luis, mort lo 24 d’abril de 1929 i com Luis no es pot fer càrrec de cuidar a la filla que en aquells moments te set anys, esta se’n anirà a viure a Casp en lo germà de son pare Miguel Albiac i Josefa Ráfales, a on es quedarà a viure en ells per sempre.
Lo 13 de setembre de 1930, Luis es torne a casar, ara en Francisca Catalán Roc, en la que te dos fills: Liria que naix lo 1931 i Luis lo 1933 i que es mort a finals de 1935.
Si consultam lo cens electoral, veiem que Luis als anys 30 esta domiciliat a la plaça Pi Margall nº 2, es dir, a la plaça de l’Església, i que l’ofici es lo de ferrer. Treballarà mentre te salut, ja que es mort lo set d’agost de 1943 a la edat de quaranta i cinc anys.
