Foto: Casa Ribot al carrer Raval
Si fem una passejada pels carrers del nostre poble, mos podem trobar en plaques que indiquen noms de carrers o de famílies que habiten o han habitat alguna casa, i que guarden històries que desconeixem perquè són anteriors a naltres. Un exemple d’això es trobe al carrer del Raval, a on hi ha una casa en una placa a on es llegeix “Antiga casa Ribot”.
A principis del segle XVIII, lo poble de Nonasp encara estave tancat per quatre portes, això mos ho confirme la defunció de Josepha Grandes, lo 17 d’octubre de 1711, a on es diu que no se li va poder donar l’extremunció, per què “habiendo guarnición en el lugar, el comandante no quiso abrir las puertas”.
De la partida de defunció també es pot deduir que fora del recinte murallat de la vila, ja hi havia cases habitades. I si fem cas al topònim de Raval, arabisme que indica un grup de cases a extramurs, este serie un dels primers carrers que es formen.
La necessitat de créixer, fa que a n’este carrer es construeixen les cases d’algunes de les famílies més importants del segle XVIII i XIX. A la part alta estava la casa familiar de “Cal Santo”, que ocupave les actuals cases de Santiago Orta i Mari Carmen Zurita; i a la part baixa la casa de la família Franc, situada a lo que era lo forn i despatx de pa de “Panaderías Reunidas”. A les dos cases les portes d’accés estaven al carrer Raval, cosa que mos dona la importància que en lo seu moment va tindre este carrer.
Dels orígens de la família Franc, Gabriel Albiac, a Lo Portal nº 146, diu: “Esta familia llego a Nonaspe en el siglo XVII procedente de Francia, probablemente escapando de las persecuciones dirigidas por el Cardenal Richelieu, con ejecuciones en la nobleza gala. Llegó esta familia siendo fuerte económicamente, adquiriendo fincas y una casa en la calle del Raval...”
Si fem un repàs de les diferents generacions d’esta família, podem veure que la seua economia estava basada en l’agricultura i en indústries locals, com molins d’oli. A més, ocupen càrrecs d’alcaldes i jutges. També hi trobem alguns mossens i membres que es casen en rics propietaris dels pobles del voltant.
Un exemple és lo de Enrique Franc Vallespí, que l’any 1857 es va casar en Concepción Sasot Callén, de Ballobar (Osca). L’abril de 1858, va nàixer a Nonasp lo primer fill del matrimoni i que es va morir al cap de vuit mesos. Esta circumstància, potser va influir, perquè Concepción Sasot anés a tindre lo segon fill a la casa dels seus pares.
L’any 1859, va nàixer i va ser batejada a Ballobar, Pilar Franc Sasot. Ella va créixer a la casa familiar dels seus pares al carrer del Raval. Es case lo 18 de març de 1882, en 22 anys, en Juan Mullerat Brufau, de 34 anys, comerciant, i natural de Santa Coloma de Queralt (Tarragona).
La casa que coneixem per Ribot, possiblement es construeix per Pilar Franc i Juan Mullerat, ja que al cap de nou mesos (15-12-1882), naix la primera filla del matrimoni, Elisa Mullerat Franc, i al registre es diu que los seus pares estan domiciliats al carrer del Raval.
És Elisa Mullerat Franc, la que es case en Antonio Ribot Sudor, lo 04 d’abril de 1907, a l’església de Sant Portomeu de Nonasp. Ell, és natural de Sant Martí de Provençals (Barcelona) i veí de Fraga, de 24 anys. Lo matrimoni, almenys los primers anys viuen entre Fraga i Nonasp, i és aquí a on naixen los seus fills: Carmen (1908-1908); Emilio (1909-1974); Antonio (1911- ); Dolores (1913-1913); Juan Manuel (1915-1918); Pilar (1916- ); i José (1921- ).
Durant el temps que viuen a Nonasp, ell actue de secretari accidental de l’ajuntament del 07 de gener de 1912 al 04 de febrer de 1912, en què és nomenat secretari Miquel Simó Solé; a Fraga treballe per l’ajuntament com a Oficial d’Estadística, del 07 de desembre de 1913 al 18 de gener de 1916; i a Nonasp ocupe la plaça de nova creació d’Auxiliar de la Secretaria de l’ajuntament de 01 de gener de 1918 a 14 de desembre de 1919. Acabat este període de temps, Antonio Ribot i Elisa Mullerat, es traslladen a viure a Saragossa, a on los seus fills podran cursar estudis.
Lo 12 de setembre de 1935, hi va haver a Nonasp una gran tronada, i d’un llamp caigut al carrer Eres Baixes va morir Joaquina Altés Suñer i un animal que hi havia a l’estable, quedant la casa molt afectada. L’ajuntament decideix instal·lar “pararraios” i es demanen pressupostos a diferents cases, sent aprovat finalment lo de D. Antonio Ribot Sudor, que per 2.425 pessetes, es compromet a instal·lar-ne cinc: A les Escoles municipals; Centro Republicà; Sindicat Agrícola; Ajuntament; i a una casa de la Muela.
Antonio Ribot Sudor, es mor a Nonasp lo 10 de desembre de 1938 i Elisa Mullerat Franc, a Reus, lo 17 de desembre de 1949.
EMILIO RIBOT MULLERAT estudia medecina, i en el temps lliure juga al futbol, i en les seues estances a Nonasp, formarà part d’aquells primers equips. Lo primer partit de futbol que he documentat, és per una crònica de El Noticiero, de 22 de setembre de 1923:
“En Fayón – El Sporting Club de Nonaspe ha devuelto la visita que el domingo próximo pasado le hizo el equipo local “Unión Deportiva Fayonense” (…) es el primer encuentro con equipos de fuera (…) recoge el balón el medio centro Paco Albiac quien lo manda a sus delanteros y estos en una preciosa combinación en la cual sortearon a medios y defensas, chuta Ribot, aprovechando una falsa salida del portero local Cervelló entrando el balón en la red y logrando el empate a un gol…”
Emilio Ribot, curse los estudis de medecina a la Universitat de Saragossa, i lo servei militar lo farà a Saragossa. Al Diario Oficial del Ministerio de la Guerra, d’11 de novembre de 1932, se diu que és Alférez de complemento, del Regiment d’Infanteria núm. 22.
Acabada la carrera de medecina ve a Nonasp, a on començe a fer de doctor particular de tots los veïns que així li demanen, ja que la plaça de doctor titular pertany a José Macipe Indurain. A finals de 1934, a l’Arxiu Municipal, hi ha constància documental que ja exerceix de doctor a Nonasp i així ho farà hasta mitjans de 1937, que s’incorporà a les files del exèrcit de la República. Al “Diario Oficial del Ministerio de Defensa Nacional” de 21 de gener de 1938, és nomenat tinent mèdic provisional del “XI Cuerpo de Ejército”.
Acabada la guerra, lo 16 de juny de 1940, l’Ajuntament acorda proposar-li que se faigo càrrec de la plaça de doctor del poble, ja que lo titular ha hagut de marxar. A la Sessió de 08 d’octubre de 1940, l’Ajuntament acorda fer-li un contracte per un any per la quantitat de 12.000 pessetes, prorrogant-se al cap de l’any si les dos parts continuen estant d’acord en les condicions.
Emilio Ribot es case cap a l’any 1940 en Victòria Aran Cases, de la població d’Almatret (Tarragona). Durant la seua estada de doctor a Nonasp, lo 14 d’octubre de 1941, naix Victòria Ribot Aran, única filla del matrimoni. És batejada per mossèn Alejandro Burillo lo 25 d’octubre de 1941.
Lo 10 de juliol de 1942, lo BOE, publica adjudicació de places per a doctors titulars. Emilio Ribot, se li adjudica la població de Marçà (Tarragona) y la de Nonasp, per Alberto Rupérez Ochoa. A Marçà a més de ser lo doctor titular de la població, és doctor dels ferroviaris d’esta població i altres pròximes a esta població.
En una entrevista a Gabriel Albiac Sebastian, l’agost de 2017, me va dir: “A Marçà hi va estar uns quants anys, potser hasta que la seua filla va començar a fer-se gran, traslladant-se després a Terol, ciutat en què va continuar exercint de doctor hasta lo dia en què mort, lo 25 de gener de 1974, a l’edat de 64 anys”.
ANTONIO RIBOT MULLERAT Les primeres notícies documentades les he trobat a la premsa dels anys trenta. La primera és a El Diluvio, de 08 maig 1931, a on hi ha una extensa crònica des de Flix, de l’homenatge que se li va fer a Paco Albiac Franc, per la seua participació en la insurrecció de Jaca, a on va anar acompanyat de familiars, lo doctor de Nonasp José Macipe i d’Antonio Ribot, del que se diu:
“El estudiante Antonio Ribot hizo una historia detallada de los acontecimientos acaecidos desde el año 23 hasta la fecha, y con una energía impropia de sus años, ya que es muy joven, atacó a los culpables de tantas humillaciones y enalteció la obra que en pocos días han realizado los actuales gobernantes.”
A La República de 31 maig 1931, hi ha una crònica de la inauguració del Centro Republicà de Favara, firmada per Narciso Castañer, en la que detalla les intervencions dels diferents oradors:
“Mitin en Fabara – Grandioso fue el recibimiento hecho por el pueblo en masa a los propagandistas zaragozanos señores Goñi, Esqué y Ribot (…) D. Antonio Ribot, de la F. U. E. habla con elocuencia y seguridad impropia de sus años, atacando duramente a la dictadura y a la monarquía, que intentaba arruinar a España, haciendo una reseña de los males y atropellos que una y otra han acarreado a España.”
Al diari La Voz de Aragón, de 07 de juliol de 1932, hi ha un interessant article d’opinió titulat “Labor Aragonesista”, i que firmen Santiago Vilella, president del Sindicat Agrícola; Antonio Ribot, advocat; Gabriel Albiac, teixits; Luis Cañardo, tractant; Angel Sarasa, practicant; Germán Mestre, barber; Ramón Mompel, electricista.
Per “Expediente de Procedimiento Sumarísimo” instruït a Antonio Ribot Mullerat, sabem que a l’inici de la Guerra Civil, ocupa la plaça de Secretari de l’Ajuntament de Fraga, de la que és destituït lo 21 de juliol de 1936. Després és obligat a construir refugis i quan intenten enrolar-lo a les Milícies confederals, s’escapa a Barcelona.
A l’abril de 1937 s’incorpora a la 3º Divisió de l’exèrcit com a Oficial de Complement; a primers d’agost passa al 18º Cos d’Exercit; al novembre al 6º Cos d’Exercit, estant sempre encarregat del registre d’entrada i eixida dels cossos; al juny de 1938 és destinat al 3º Cos d’Exercit, a on pateix un accident de cotxe i és donat de baixa del servei per lesions.
Acabada la guerra és detingut, empresonat, i jutjat per lo delicte de “Auxilio a la rebelión”. A l’expedient hi ha diferents testimonis a favor d’Antonio Ribot, entre los que hi estan algunes de les autoritats locals que hi havia a Nonasp a finals de 1939. Lo judici acabe en lo sobreseïment de la causa i Antonio Ribot quede en llibertat.
Recuperada la llibertat torne a Nonasp, i ocupe la plaça de secretari de l’ajuntament del 28 de gener de 1940 al 26 de desembre de 1942 en què presente la dimissió; a més, fa de secretari del Sindicat Agrícola del 19 de gener de 1940 al 31 de desembre de 1940 en què renuncie al càrrec.
Durant este període de temps, es case en Mercedes Sánchez Muñoz, natural de Lleida, i lo 20 de setembre de 1941, naix a Nonasp, lo primer fill del matrimoni, Antonio Ribot Sánchez.
Treballae de secretari de l’Ajuntament de Vinaròs entre los anys 1946-1961, i de secretari de l’Ajuntament de Tortosa de 1962 a 1972 en què se jubile.
Dels germans petits Pilar i José Ribot Mullerat, no he trobat res d’interès, encara que per testimonis me diuen que venien a Nonasp de tant en tant. La casa Ribot del carrer del Rabal, va passar a ser propietat del doctor Emilio Ribot i mai va deixar de vindre a Nonasp. La seua viuda, Victòria Aran Cases, passave llargues temporades a Nonasp hasta ben entrats los anys vuitanta, i va morir a Terol lo 18 d’octubre de 1990. L’única filla del matrimoni, Victòria, mor a Terol, lo 15 de març de 2004.
