Foto: 1914 D. Román García Garate
A finals del segle XIX, a Nonasp, un dels problemes més importants per l’ensenyament, ere lo local a on estaven les escoles. En les desamortitzacions del segle XIX, lo Castell que durant segles hi havie set de l’ordre hospitalària de Sant Joan de Jerusalem, passe a mans de l’ajuntament, i també a albergar les escoles locals.
Això canvie a finals del segle XIX, en què l’alcalde D. Joaquín Albiac Roc 1891-1895, decideix canviar-les i passen a ocupar un local a la plaça del Portal. La discissió no està exempta de polèmica, ja que lo nou local està ruïnós, i les escoles s’han de tornar a traslladar al Castell provisionalment, mentre duren les obres de remodelació.
Un altre problema, que ere comú a tots los pobles, ere la baixa escolarització, però que tal com avançe el segle XX, va augmentant, i per tant s’han de construir unes escoles noves al carrer Maella, entre los anys 1917-1919.
A la sessió de l’ajuntament de 07 de setembre de 1924, s’aprove lo Cens escolar, i es diu que 144 xiquets i xiquetes saben llegir i escriure i 314 no en saben, sumant un total de 458; l’any 1928, en sessió de 22 de juliol, es diu que d’un Cens escolar de 172 nois, l’assistència mitjana ere de 65; i l’any 1933, d’un Cens escolar de 187 nois, hi ha matriculats 113 i l’assistència mitjana és de 73.
Les escoles de 1917, són insuficients per albergar a tota la població escolar, i l’any 1935, l’ajuntament les reforme per passar d’un mestre i una mestressa, a dos mestres i dos mestresses.
Estos mestres de xiquets, a més d’ocupar-se de l’ensenyança, s’impliquen en la vida local, influint en los nonaspins per mig de la seua participació en deports, reivindicacions d’obres públiques, participació en la política local, etc.
1897-1910 ENRIQUE SORIA HERNAN Al Boletín Oficial de la Provincia de Saragossa, del 12 d’octubre 1897, s’anuncie la permuta del mestre de Nonasp, D. Bernardo Ezquer i el de Villarroya de la Sierra, D. Enrique Soria.
Lo mestre D. Enrique Soria, és natural de Teruel, i està casat en Lamberta Latorre Pascual, natural de Maluenda. Durant la seua estada a Nonasp, naixen los fills: Herminia (1899), Herminia (1901), Higinia (1902) i Fuensanta (1904). Totes quatre es moren pocs mesos després de nàixer.
Durant los anys que ocupe la plaça de mestre a Nonasp, també s’implica en la formació del comitè local de Unión Republicana. Segons la Wikipedia, este partit se va fundar l’any 1903 per Nicolás Salmerón i Alejandro Lerroux, i es va dissoldre l’any 1910.
Lo mestre D. Enrique Soria, col·labore en lo diari republicà de Saragossa “El Progreso”, publicant durant los anys 1904 i 1905 articles defensant l’ideari republicà. A les cròniques parla del primer acte de la Unión Republicana, que va ser una festa l’11 de febrer de 1904, per commemorar l’aniversari de la proclamació de la Repùblica de 1873; pocs dies després la constitució del primer comitè local de Unión Republicana; al març de 1904 D. Enrique Soria, assisteix a un míting a Maella, i parla en nom dels republicans de Nonasp; al maig de 1904, lo mestre D. Enrique Soria i Joaquín Gimeno, assisteixen a la “Asamblea Provincial de Unión Republicana”, que es celebre a Saragossa; i al febrer de 1905, publica una altra crònica de la festa de l’11 de febrer, de la que diu:
“Grandiosa ha sido la fiesta que los republicanos de esta villa han organizado para conmemorar la fecha del 11 de febrero (…) para asistir a la modesta cena preparada, sentáronse a la mesa 50 comensales (…) la banda de música que dirige D. Romualdo Albiac, nos hizo oír las más escogidas piezas de su repertorio, cosechando infinidad de aplausos, pero el entusiasmo se desbordó (…) al escucharse las valientes notas de La Marsellesa…”
1910-1914 ROMAN GARCIA GARATE La revista El Magisterio Español, de 3 de setembre de 1910, anuncie lo nomenament del mestre D. Román García Garate per l’escola de Nonasp. Està casat en Luisa Alegre Colera, i los dos són naturals de Albalate del Arzobispo. Durant l’estada a Nonasp, naixen los fills José María (1911) i Antonio Luis (1913).
Lo 20 de febrer de 1913, el Diario de Avisos publica una interessant crònica: “La fiesta de árbol (…) el vecindario acudió en masa a la explanada de la ermita, lugar elegido para la plantación; que los Sres. Castañer y García, alcalde i maestro respectivamente pronunciaron elocuentes discursos (…) Después de plantados cerca de 200 árboles, se obsequió a cada niño con espléndida merienda por cuenta del Ayuntamiento y con una pastilla de chocolate, lapiceros y hermosas postales, regalo del fabricante zaragozano Sr. Orús…”
Al diari La Correspondencia de España, de 10 d’abril de 1913, es fa ressò de la campanya iniciada per El Magisterio Español, donant suport a la protecció de l’ensenyança religiosa a les escoles públiques, i entre los metres que firmen a favor i està D. Román García Garate.
1914-1917 ANTONIO GALVEZ La revista El Magisterio Español, de 19 de desembre de 1914, anuncie la permuta entre los mestres de Nonasp i Urrea de Gaén, D. Román García i D. Antonio Gálvez respectivament.
Durant la seua estança a Nonasp, compagine el treball de docent, en lo de corresponsal al Diario de Avisos i Heraldo de Aragón. A les cròniques parle de la festa de l’arbre; de les obres al pont de Matarranya; de les festes de Sant Portomeu; de la mort de Joaquín Franc, del que diu que és un heroi de la campanya d’Àfrica de 1860; de les campanyes d’oliva, cereals i vi; etc.
Una de les cròniques més interessants de D. Antonio Gálvez, se publica al Diario de Avisos, de 28 d’agost de 1915, a on, a més de parlar de les festes, parla de Dionisio Millán, lo seu fill, i d’algunes donacions fetes per la Mardedeu:
“De un hecho extraordinario que ha llamado la atención de propios y extraños, he de dar cuenta en esta crónica. Se trata de la inauguración del púlpito de la ermita. Es una verdadera obra de arte, digna de una catedral, que por sí sola constituye una gloria de la industria nacional: ha sido construido en los talleres mecánicos de los Sres. Cucurulla Hermanos, de Barcelona. Esa obra constituye una pequeña muestra de la piedad y esplendidez de un hijo de este pueblo, de D. Dionisio Millán, almacenista de carbones minerales de Barcelona. No es el púlpito el único obsequio que ha hecho a la ermita, pues a él se debe la magnífica corona de la Virgen y parte de la pavimentación del piso. También los pobres de Nonaspe conocen su caridad ardiente.
Su hijo D. Enrique, concejal y teniente alcalde de Barcelona, ha sido nuestro huésped estos días, motivando su viaje el visitar a su deudos y amigos y, sobre todo, a la Virgen de Dos Aguas, a la que profesa singular devoción.”
La revista El Magisterio Español, en l’edició de 24 de juliol de 1917, anuncie lo trasllat de D. Antonio Gálvez, a les escoles d’Andorra.
1918-1921 FRANCISCO CATALAN INSA Després de marxar D. Antonio Gálvez, lo Bolletí Oficial de la Província de Saragossa, de 22 de setembre de 1917, porte lo nomenament de mestre interí per les escoles de Nonasp de D. Martín P. Gómez. Però com la plaça s’ha d’ocupar en propietat, la revista El Magisterio Español publica la vacant lo 19 de novembre de 1917 i lo 17 de gener de 1918. És lo diari La Crónica, del dia 10 de maig de 1918, qui publica la notícia del nomenament D. Francisco Catalán Insa, com a mestre per Nonasp.
1921-1926 ENRIQUE CASAUS BERNAD La revista El Magisterio Español, de 06 de gener de 1921, publica la permuta entre D. Francisco Catalan, mestre de Nonasp, i D. Enrique Casaus, mestre de Chiprana.
D. Enrique Casaus, a més exercir de mestre, s’involucre en la política local, i dins del període conegut com la dictadura de Primo de Rivera, és elegit regidor municipal a la sessió de 8 d’abril de 1924, i a la sessió de 1 d’agost de 1924, després de la dimissió de vuit dels onze components de la corporació, és elegit alcalde de Nonasp.
Per lo nou alcalde, les coses no devien anar massa bé, ja que lo 21 de setembre de 1925, presenta la dimissió al·legant: “siéndole de todo punto imposible el atender al cargo debido al excesivo trabajo que pesa sobre él y por otras causas que se reserva”. Posada la proposta a votació secreta no és acceptada, per lo que D. Enrique Casaus continue en el càrrec, encara que no serà per massa temps, ja que a la sessió de 17 de març de 1926 és substituït per D. Miguel Vilella Roc.
Als mesos d’octubre i novembre de 1926 firma dos cròniques per lo diari La Voz de Aragón, en què parla de la festa de Sant Miquel al Sindicat i de notícies relacionades en l’agricultura. L’exalcalde i mestre de xiquets, D. Enrique Casaus, demane que sigo traslladat i a finals d’any abandone Nonasp.
1927-1949 ENRIQUE MUÑOZ GOMEZ Després de la marxa de D. Enrique Casaus, l’ajuntament en sessió de 2 de gener de 1927, nomene mestre interí D. José Besti Gómez, i en sessió de 15 de maig de 1927, lo cessa, i pren possessió lo mestre D. Enrique Muñoz Gómez.
D. Enrique Muñoz, és natural de Saragossa, i està casat en Maria Pelegrí Garriga. A Nonasp arriben en los fills Miguel Ángel i Enrique; al nostre poble naix Carmen (1928); Natividad es mor en cinc anys (1926-1931); Pablo es mor al poc de nàixer (1936); i Ana Maria (1937).
D. Enrique és potser un dels mestres que més s’involucren en la vida local. Una de les facetes és la de corresponsal. A la revista Caspe, de l’any 1928, firma dos cròniques en què parla de conferències culturals a Nonasp. Però, al diari a on fa de corresponsal de manera continuada entre 1927 a 1935, és La Voz de Aragón. Cal destacar les cròniques del Pantà de Pena; homenatge al tinent Albiac; diferents excursions en los xiquets d’estudi; la defensa de la construcció de la carretera de Batea; i les cròniques dels partits de futbol de l’equip local, del que fa d’entrenador.
Després d’iniciada la Guerra Civil, actue de secretari del Jutjat de Nonasp, del setembre de 1936 a finals de gener de 1937. A més, és secretari habilitat de la Federación Española Trabajadores de la Enseñanza, en seu a Casp, almenys, al mes de desembre de 1937.
Lo dia 30 de març de 1938, l’exèrcit nacional ocupa Nonasp. D. Enrique continua exercint de mestre, ja que segons diu Iván Heredia, a l’article “Apuntes sobre la Prisión del Partido de Caspe”, publicat a Cuadernos Caspolinos, és detingut a Nonasp i traslladat a la presó de Casp lo 9 de juny de 1939, a on encara hi està a 30 de novembre de 1939, en què és traslladat a Saragossa.
Durant la dècada dels anys 40, D. Enrique continua tenint en propietat la plaça de Nonasp, però no la pot ocupar per trobar-se desterrat. De suplir-lo, s’encarrega mossèn Alejandro Burillo, qui havia arribat a Nonasp a l’estiu de 1941, i fa les funcions de mestre dels xiquets més petits.
A la sessió de l’ajuntament de 21 de febrer de 1948, se diu:“Se dio cuenta de una carta que el Maestro D. Enrique Muñoz dirige a esta Alcaldía, en súplica de que sea resuelto su expediente de depuración y repuesto en el cargo de Maestro de la escuela de este pueblo (…) por unanimidad acuerdan que sin tocar para nada su conducta política puesto que existen competentes Tribunales para juzgarla, hacer llegar al Excmo. Sr. Ministro de Educación Nacional por conducto regular una instancia, solicitando la resolución del referido expediente y a su fallo, sea repuesto en la escuela nº 1 que venía regentando con excelente competencia y celo”.
D. Enrique lo van tornar a habilitar per exercir de mestre, encara que a Nonasp, ja no va tornar.
L’any 1949, va ser destinat per exercir de mestre a l’escola Unitaria nº 3 de Boltaña (Huesca) i a Nonasp, va poder vindre un nou mestre.
1934-1936 LEOPOLDO RUIZ VERA El 19 d’agost de 1934, es reuneix l’Ajuntament, per tractar dels locals per instal·lar dos noves escoles, assistint a la sessió D. José Mora Ràfales, com a president del Centro Republicà i D. Joaquín Barberán Borraz, com a president del Sindicat Agrícola, que es comprometen a cedir los seus locals.
És a mitjan de novembre de 1934 quan arriben a Nonasp D. Leopoldo Ruiz Vera, que es farà càrrec de l’Escola de xiquets instal·lada a saló de ball del Centre Republicà, i Dª Natividad Moles Miravete, que s’ocuparà de l’escola de xiquetes, instal·lada al Sindicat Agrícola. A finals de 1935, l’edifici de les escoles ja es trobe reformat, i passa a albergar les quatre escoles unitàries.
D. Leopoldo a més de mestre, va ser un dels jugadors més destacats de l’equip de futbol local. Va morir lo 27 de setembre de 1936, en 24 anys, a conseqüència d’una Septicèmia Estreptocòccia. Se die que se li va infectar un gra que tenie a la cara a l’afaitar-se.
1938-1950 VICENTE JUSTE CAMBRA Natural de Biescas, a finals de 1936, ja he pogut documentar que es trobe a Nonasp. Se case en la mestressa Dª Natividad Moles. D. Vicente formarà part de la Junta per la reconstrucció de l’església, que se constitueix en sessió de l’ajuntament, de 8 d’octubre de 1939. D. Vicente i Dª Nati, estaran a les escoles de Nonasp hasta l’any 1951, en què los dos són traslladats a les escoles de Maella.
