Foto: Pere Suñer Suñer
L’any 2015, va ser lo segon any del projecte «El Museu Parla», per fer un inventari i recull de la memòria oral de les col·leccions del Museu Etnològic de Nonasp. Un dels entrevistats per l’antropòloga Pepa Nogués, va ser Pere Suñer Suñer, que va explicar la seua història de vida i la dels seus pares en relació a tots els oficis que van desenvolupar i treballs que van emprendre: comerciants de materials de construcció, comissionistes d’olives i armelles, matarife, transportista i botiguer.
Dins del treball de transportista, parlava del transport d’animals de llaurança que va fer per Daniel Miró Llop, que es dedicava a la compra i venda d’animals per los llauradors. Daniel era de la Fatarella, i era almenys la segona generació de tractants. Vivia al carrer de les Moreres, i un carrer més avall tenia la quadra a on tenia els animals.
Com la història me va parèixer interessant, l’any 2018, vaig entrevistar a l’oncle Pere, per aprofundir i conèixer millor com era l’ofici de tractant i el transport d’animals. Este és lo seu testimoni:
«A Daniel, lo transport d’animals en camió li feia Matarrals, que era de la Fatarella, però quan los va tocar d’anar-hi als seus nois, no van voler saber res.
Jo vaig començar a fer lo transport d’animals per Daniel a finals dels anys seixanta, quan tenia lo segundo camió, i encara que ho fèiem en dissabte i domenge, no m’importava, ja que me guanyava uns diners que m’anaven molt bé per passar la setmana.
Recordo a Daniel com una persona molt oberta. A la butxaca sempre portava un Sant Crist, potser perquè havia estudiat al Seminari de Reus. També portava una pistola petita, que a mi me la va ensenyar, però jo no li vaig veure traure-la mai.
Cada cap de setmana, havia de ficar un pam de terra a la caixa del camió per poder portar dins los animals. Havia de conduir en molt cuidado, i a les corbes no frenar, perquè si no, ja tenies tots los animals en un munt. A quant això passava, si algun animal havia quedat de peus, l’havies de traure i los altres mirar-los d’adreçar.
Hi havia voltes que fèiem la ruta de Falset i tots aquells pobles del Priorat. Altres voltes fèiem la ruta de Bot, Horta, Arenys i Arnes. També fèiem la de Vall-de-roures, Calaceit, Cretes, Massalió, Maella… A Nonasp durant molts anys l’oncle Sustanciero, se’n va cuidar de fer-li de representant.
Quan arribava lo cap de setmana, Daniel ja tenia la ruta preparada, perquè als pobles ja tenia un que li die: Allí n’hi ha un matxo que se’l volen traure. Pos, ell hi anava, i tenia una gràcia que quan hi estava la dona, los quartos que oferia los ensenyava i com que les dones són tant (fa el gest d’arroplegar cap a casa), enseguida feia el tracte. I me die: Has vist Pere? Li he posat les 30.000 peles davant i enseguida (fa el gest de qué les ha arroplegat, la dona). I si no, no m’hauria arreglat en l’home.
Les dones sa conformaven més prompte. A lo millor discutien per 1.000 pessetes i ell feie: Ti. Si vols, venga! Món n’anem i agarro la mula. I posave les pessetes damunt la taula. I ell que no, però ella lo convencie que sí. Ja està! Si estave la dona davant, ell feie millor tracte, perquè si l’animal ja no valie pa treballar, l’home volie traure lo màxim possible, però ella quan vie les perres, pos feien la tracte.
Los animals la major part de la gent se’ls traïen per vells, o bé, per què tenien algun defecte, eren guits (que tiraven coces), o per ser mossegadors. Si l’animal era bo per treballar, ningú se’l traïa.
Los animals vells los portàvem a Reus, cap al matadero. Algun animal que encara estava de bon veure, si era cavall o egua i estava grasset, me die: “Este farà cap al Vendrell” (Rioleón Safari).
Si era jove i se l’havien canviat per algun defecte, ell lo mirava de tornar a vendre, ja que al comportament dels animals, també i feia molt lo tracte de l’amo.
Ell estava sempre al tanto, i quan algú li criava algun animal, ell si podia lo comprava. A una masia de Prat del Compte, vam carregar moltes voltes.
Si se tire un ruc a una egua, naix una mula o matxo; de la somera i ruc, naix somera o ruc, cada volta una cosa; de cavall i egua, naix cavall i egua; somera i cavall, naix mula o matxo. Lo matxo i la mula no valen per criar.
Hi vaig anar en ell de 12 a 14 anys, hasta que me vaig xafar lo fèmur al camp de futbol de la Fatarella. Vaig recular lo camió Ebro per carregar tres mules, per baixar-les a Reus al matadero. Al baixar del camió, en lo taló vaig pisar una pedra, i ja vaig notar que s’havia partit la cama.
Vam telefonar i va vindre l’ambulància de la Creu Roja de Mora, i com no podia eixir de la província me va portar hasta Maella, a on me van canviar a una altra ambulància que me va portar a Saragossa. Tenia 56 anys i ja me van donar la jubilació per invàlides. Després hi va anar David durant algun temps».
