Los nonaspins estam d’enhorabona, ja que a l’arxiu parroquial se conserven los llibres a on des de 1620 s’han registrat los batejos, confirmacions, matrimonis, morts i visites pastorals, i a més del nom, es fa constar qui eren los pares, l’ofici o el càrrec. D’aquesta manera es pot saber de mestres, doctors, soldats, llauradors, teixidors, moliners i una llarga llista d’oficis.
Dins d’este treball de recerca, me vaig trobar en un nonaspí que se die Bernardo Borrás, i que a més, era “Teniente de Voluntarios de Aragón”, i tots los apunts estaven compresos dins del període de temps de la Guerra de la Independència.
Lo següent pas va ser posar lo nom al buscador del Google, i per sorpresa meua va sonar la flauta, van aparèixer diferents entrades a llibres del segle XIX a on se relata alguns dels episodis que va protagonitzar Bernardo Borrás, “Teniente de Voluntarios de Aragón”, i encara que no se diu d’on és, està clar que és lo mateix personatge, ja que coincideix lo nom, lo càrrec militar i el temps.
Però, a més, de llibres antius, he trobat a la web algunes pàgines actuals que parlen de la Guerra de la Independència a l’Aragó, i totes fan referència a Bernardo Borrás, com a guerriller que actuave per la zona de Beseit. Està clar, que si los llibres d’història parlen d’ell, cal conèixer qui ere.
Los iaios són Pedro Borrás, d’ofici doctor, natural de Falset, i Antònia Piquer, de Castellserás, que van arribar a Nonasp, a la segona mitat del segle XVIII. Los pares són Bernardo Borrás Piquer, nascut a Castellserás, i Antònia Andreu Viñas, de Nonasp, que se casen lo 07 de gener de 1776, a l’església de Sant Portomeu de Nonasp.
Lo nostre protagonista, Bernardo Borrás Andreu, naix lo 01 d’abril de 1782, i és batejat lo mateix dia a l’església de Sant Portomeu de Nonasp. A la partida de bateig diu que los pares se troben a Nonasp, però són parroquians (viuen) a Orta de Sant Joan. Hem de tindre en compte que lo iaio és lo doctor de Nonasp, i lo seu pare, també és doctor, per lo que hem de suposar que exercís a Orta, a on viu.
La mare de Bernardo Borrás, mor lo 12 de setembre de 1802 a Nonasp, i a la partida de la defunció, diu que lo seu home (pare de Bernardo) exercís de doctor, i viu a Aitona (Lleida).
A la primavera de 1808, les tropes de Napoleó envaeixen la Península Ibèrica. A l’Aragó, la lluita contra los francesos començe lo 24 de maig de 1808, després de l’aixecament popular a Saragossa dirigit per José de Palafox. Per respondre a l’imminent atac de les tropes franceses se decrete un allistament general de tots los homes entre 16 i 40 anys.
Bernardo Borrás, que té 26 anys acabats de complir, és un dels joves allistats. Durant l’any 1809, los francesos ocupen moltes de les principals poblacions i los aragonesos reorganitzen l’exèrcit en guerrilles, i és quan trobam a Bernardo formant part de les que actuen des de Beseit.
Bernardo Borrás, possiblement cursa estudis a Saragossa, i allí coneix i se case en Alberta Cruzado, que és natural d’aquesta ciutat. A finals de 1809, Alberta la trobam vivint a Nonasp, ja que és a on està la família de Bernardo, i com és un poble més bé petit, és de suposar que no hi cap guarnició de soldats francesos i, per tant, se viu en relativa tranquil·litat.
A més, la proximitat entre Beseit i Nonasp, fa possible que Bernardo pugue desplaçar-se per veure la família. Un exemple lo trobam als arxius parroquials, ja que lo 03 de febrer de 1810, es bateje a Maria Blasa, filla de D. Bernardo Borrás, “Alférez de Voluntarios” i d’Alberta Cruzado, natural de Saragossa.
Al llibre “Barcelona cautiva, o sea diario exacto de lo ocurrido en la misma Ciudad mientras la oprimieron los franceses”, escrit per Raymundo Ferrer, l’any 1819, estan arroplegades algunes de les activitats de guerriller de Bernardo Borràs, datades al setembre i octubre de 1810. De la primera, informe des de Lledó al seu Comandant D. Joseph Rambla, que es troba a Beseit i li diu:
“En cumplimiento de lo que V. me mandó con el objeto de interceptar un convoy de vestuarios del enemigo, salí inmediatamente con 200 hombres que mandaba, y a fin de llegar con oportunidad, marché toda la noche, pues que había diez horas de distancia. Al amanecer del 24 (09-1810) me avisó la avanzada, situada entre Batea y Gandesa, pasaba un grande convoy de acémilas (mula o macho de carga) y carros cargados de trigo. Embosqué mi tropa, y la di la conducente orden de que no tirase un solo tiro hasta tener el convoy en medio, y que la izquierda rompiese fuego, y sucesivamente la derecha, sucediendo al efecto como lo había ordenado, conseguí dirigir el convoy a la Villa de Beceyte, y me adelanté con las dos compañías que mandaba, para perseguir al enemigo a la bayoneta, haciendo prisioneros yo mismo tres enemigos, y cogido un caballo (…)Las acémilas apresadas al enemigo ascienden, creo, a 400 (…)El resultado de esta acción, ha sido el haber tenido el enemigo 34 muertos, 7 prisioneros, ignorando el número de sus heridos; por nuestra parte solo resultaron dos de esta clase, y eran bagajeros del convoy.”
Continuant llegint lo llibre, ara és lo Comandant D. Joseph Rambla, lo qui informa als seus superiors d’una altra acció armada que protagonitza Bernardo Borrás.
“En 28 (09-1810) del corriente salió de la Villa de Beceyte, con el objeto de hostilizar al enemigo en el destacamento de las armas del Rey (…) atacando por el centro al enemigo, que desalojó de la altura de que estaba posesionada una gruesa avanzada (…) El Teniente del segundo de Aragón, Don Bernardo Borrás al frente de una compañía trató de incomodar al enemigo por el flanco derecho, pero observando, que más de 200 enemigos venían de refuerzo de la parte de Pauls, se lo notició, y dispuso reunir Borrás su tropa, con la brevedad posible, y en seguida se retiró hacia Horta. Los enemigos tuvieron 10 muertos, 22 heridos, y entre estos 4 oficiales: por nuestra parte hemos tenido un muerto, 2 heridos y 2 prisioneros”
Per saber més, ara ho farem llegint la “Gaceta de la Regencia de España e Indias”, de 01 de gener de 1811, a on s’informa d’una acció dels guerrillers.
“El 8 (10-1810) salió D. José Rambla de Beceyte, en Aragón, con su partida para interceptar un convoy y mucho ganado que conducía el enemigo por la carretera de Fabara á Batea. En efecto, lo encontraron a las 10 de la mañana; y aunque se iban retirando los enemigos, cargó con tanto ardor sobre ellos el teniente D. Bernardo Borrás que los batió completamente. El resultado fue haber hecho al enemigo varios prisioneros, muerto 14, cogido más de 50 cahices de trigo, y 5000 cabezas de ganado. Se pasaron a nosotros 4 italianos. Por nuestra parte solo hubo un sargento de tiradores herido.”
Lo darrer fet que he pogut documentar, és de 14 d’octubre de 1810, i es troba al llibre anteriorment citat de Raymundo Ferrer. Es tracta d’un informe que lo Comandant Joseph Rambla, envia als superiors.
“El enemigo en número de 500 infantes y 50 caballos, se dirigían a Beceyte en cuatro divisiones. Con el fin de envolverle, Rambla, salió a esperarle en la altura del Coll den Querol, en donde les hizo un vivo fuego; pero habiendo sido flanqueado por la parte de Arnes, tuvo que desamparar dicha altura y apoyarse en la de Santa Bárbara, donde hizo frente a las fuerzas enemigas. En vista de la posición que había tomado Rambla, ocupó el enemigo la del Coll den Querol, haciendo bajar sus 40 caballos a las inmediaciones del puente de aquella Villa, pero fueron inmediatamente rechazados por el Teniente de voluntarios de Aragón, Don Bernardo Borrás, que con 30 hombres les hizo un terrible fuego desde las huertas, obligándolos a huir vergonzosamente a la altura de donde habían salido.
A las once y media de la noche intentó el indicado Don Joseph Rambla, sorprender el campamento enemigo. Para este efecto mandó al Teniente Borrás se acercase por la derecha, mientras que él lo practicaba por la izquierda: en efecto el Teniente se acercó hasta unos diez pasos del primer centinela francés, a quien dio muerte con su tercerola, y sin dar lugar a que se reconociesen, hizo una descarga a todas las hogueras, que los puso en la mayor confusión, y obligó a refugiarse en la cumbre de la sierra, donde formaron el cuadro. En este tiempo rompe por la derecha su fuego la partida de Rambla, que los acabó de poner en el mayor trastorno; siendo el resultado de esta gloriosa empresa, haberle muerto al enemigo 20 hombres, herido 30, con 2 caballos muertos y 5 heridos, no habiendo tenido por su parte la menor desgracia.”
Dins del treball d’investigació del personatge, he consultat diferents arxius, i al de l’Ajuntament de Saragossa, he trobat la còpia d’un document de 1812, en los militars espanyols que havien abandonat l’exèrcit. Se diu que lo document original és de l’arxiu de Vincennes (França).
Com no coneixem totes les peripècies de Bernardo Borrás durant la guerra, no sabem si va poder ser ferit, presoner, extorsionada la seua família o que va passar. El cas és que al citat document d’octubre de 1812, figura en una llista de militars espanyols que han abandonat l’exèrcit, i s’han acollit a l’indult públic, concedit per lo mariscal Suchet, Duc de l’Albufera. Diu que a Bernardo Borrás, li correspon lo sou anual de 5.400 rals de velló, equivalents a 1.439,10 francs, i a la casella a on firma, en ve de fer-ho en lo seu nom, ho fa posant “Nonaspe”.
Hi ha indicis que los darrers mesos de guerra, Bernardo los passe a Nonasp, junt en la seua família. Per lo llibre de batejos parroquial, sabem que lo 02 de març de 1813, naix i és batejada Pabla Borrás Cruzado, que se diu que és filla del tinent D. Bernardo Borrás, de Nonasp, i de Dª Alberta Cruzado, de Saragossa. Unes setmanes més tard, lo 18 d’abril de 1813, es bateja a Bernardo Pasqual Ráfales Roc, i los padrins són D. Bernardo Borrás i Dª Alberta Cruzado.
La darrera notícia que he pogut documentar de Bernardo, és uns anys després d’acabada la Guerra de la Independència. Segons lo llibre de batejos, lo 26 d’agost de 1818, fa de padrí al bateig de Bernardo Bartholome Andreu, i diu que Bernardo Borrás és natural de Nonasp, però puntualitza que viu a Saragossa.
