Dibuix fet per Gemma Ferrer Ràfales
Lo joc de la “carranxa” lo vaig arreplegar l’any 2005 dels meus pares, i se tracte d’un joc de saltar la soga, al que recordaven que hi jugaven de petits pels carrers i places de la vila. Però també me van dir que de grans, quan anaven a Pasqua, si fee bona tarde, a l’era del mas, tots junts nois i noies, entre altres jocs jugaven a la carranxa.
Les sogues en què jugaven eren de cànem i la major part d’elles les havie fet l’oncle Mompel (Gregorio Mompel Andreu 1897-1981), al filador del Consell, i se feien servir per lligar la càrrega als animals, com per exemple quan s’anave a llaurar i es carregave a l’animal lo forcat i l’aladre, també servien per lligar una càrrega de romers, llenya o qualsevol cosa. També es podie jugar en samogues, que eren més llargues que les sogues i eren per carrejar en lo carro. En qualsevol cas, unes sogues velles eren bones per poder jugar.
Dos jugadors eren els que “donaven” o feien voltar la soga, al mateix temps que cantaven:
Un i dos la carranxa, – Dos bots, el primer obrint los peus i el segon ajuntant los peus
un i dos lo peu coixet, – Dos bots al peu coixet
un i dos la sevillana, – Dos bots en les mans a la cintura
un i dos la revoltera, – Donar la volta en dos bots
un i dos a fora. – Dos bots i saltar fora de la soga
Los altres jugadors havien de saltar la soga un darrere de l’altre i fer los moviments segons la cançoneta, i quan algú fallava, s’havia de substituir a un dels que “donaven”, passant este a saltar la soga.
