Blog | Temes nonaspins

Sant Jordi-Cervell

por | 12 de abril de 2020

Dibuix de Gemma Ferrer Ràfales

Lo joc que avui us vull contar és lo de “Sant Jordi-Cervell”, que lo vaig arroplegar l’any 2008 i va ser publicat a Lo Portal a l’any següent. La informant principal va ser Maria Ràfales Tomàs, nascuda l’any 1935 i, per tant, lo seu temps d’anar a estudi o la “mestra” com diu ella, i de jugar pels carrers de la nostra vila, va ser als anys quaranta del segle passat.

En aquells anys de postguerra diu que a la “mestra” hi va anar poc temps. Als sis anys va començar l’etapa escolar en la mestressa Dª Pilar Pérez Hernando i va acabar en Dª Nati Moles Miravete.

Al joc de “Sant Jordi-Cervell” recorda que hi jugava en les xiquetes de la seua edat, i també en algun xiquet. A l’hora de recreo eixien al carrer, i qualsevol paret dels estudis o de les cases del voltant, eren bones per jugar.

Quan esteseu llegint lo joc, veureu que parla de pulçes, xocolate i botifarres. Tres coses que representen lo dolent i lo bo del seu temps d’infància, i que a l’entrevista feta l’any 2008 me va ficar com a exemples per jugar, i que el dia d’avui que en ple confinament, quan vaig tornar a parlar en ella per telèfon, per veure si me podia aportar alguna cosa nova, la seua memòria me va tornar a donar los mateixos exemples.

La segona informant, va ser Gemma Ferrer Ràfales (1967). Me va confirmar que cap a l’any 1980, quan anava a estudi, a l’hora del recreo, al pati de darrere dels estudis, que en aquells anys estava tancat en una tàpia, també hi jugava en les amigues: Maite Oset, Silvia Suñer, Ana-Cris Altés, Cristina Ráfales…

Per jugar a Sant Jordi-Cervell, les participants s’han d’agarrar de les mans, formant un semicercle, en los xiquetes dels extrems tocant la paret en la mà. Este semicercle representa el pont, les xiquetes les pilastres i les arcades són los braços estesos de les xiquetes agarrades de les mans.

Les xiquetes que estant als extrems, una fa de “Sant Jordi” i l’altra de “Cervell”, i entre elles s’estableix lo següent diàleg:

CERVELL: San Jordi?

SANT JORDI: Cervell.

CERVELL: Me dixau passar un mica de gent?

SANT JORDI: Encara que sigon cent.

CERVELL: Per quin pont?

SANT JORDI: Per lo de les pulçes.

XIQUETS: Oi, si me piquen!

La xiqueta que fa de Cervell, solte la mà de la paret i en l’altra arrastre a les altres, que en tot moment segueixen unides per les mans i les fa passar per davall de les mans de Sant Jordi i la primera xiqueta, que formen entre les dos la primera arcada del pont. La primera xiqueta se queda girada i en los braços creuats. Al passar pel pont, en este cas de les pulçes, s’han de moure com si los piquessen les pulçes, al mateix temps que diuen: Oi, si me piquen!

Continua lo joc i Cervell torna a preguntar a Sant Jordi, i este li diu per quin pont han de passar los xiquetes. Estes contesten i fan los moviments al·lusius al que ha dit Sant Jordi i Cervell fa passar los xiquetes per davall de les mans de la primera xiqueta i segona xiqueta, que forma la segona arcada del pont, quedant la segona xiqueta girada i en los braços creuats.

CERVELL: San Jordi?

SANT JORDI: Cervell.

CERVELL: Me deixeu passar un mica de gent?

SANT JORDI: Encara que sigon cent.

CERVELL: Per quin pont?

SANT JORDI: Per lo de botifarres.

XIQUETS: Oi, que bones! (Ho diuen los xiquets al passar lo pont, fent veure que se les mengen)

Les preguntes, respostes i los respectius moviments, se repeteixen tantes voltes com xiquetes hi ha, acabant totes girades, a excepció de Sant Jordi i Cervell.

CERVELL: San Jordi?

SANT JORDI: Cervell.

CERVELL: Me deixeu passar un mica de gent?

SANT JORDI: Encara que sigon cent.

CERVELL: Per quin pont?

SANT JORDI: Per lo del xocolate.

XIQUETS: Oi, que bo!

Quan ja s’ha acabat lo joc i los xiquetes estant totes girades, se solten de les mans i diuen al mateix temps que ho fan les unes contra les altres:

XIQUETS: Culades al gall, culades al gall!