Dibuix fet per Gemma Ferrer
Este joc lo vaig replegar l’any 2007, i va ser publicat a la revista local Lo Portal nº 167. Los informants van ser de diferents edats, cosa que va evidenciar que este joc al llarg dels anys havia tingut canvis, possiblement per influències de xiquets vinguts a viure a la nostra vila, que van posar de moda noves versions del joc i deixant de racó les més antigues.
Los informants més grans van ser Agustín Rius Llop (1932-2015) i Alícia Roc Tomás (1934), que me van explicar com jugaven al Tello los primers anys de la dècada dels 40 del segle passat.
Com los carrers eren de terra, dibuixaven la figura en un totxo o en una pedra. Los quadrats se feien de manera que se pogués posar bé lo peu dins. Lo xiquet que començave a jugar havia de tirar una pedra, més aïna petita, al quadrat número u, després saltant al peu coixet anava movent la pedra en la punta del peu, de quadrat en quadrat, per completar tota la volta.
Continuava lo jugador tirant la pedra al número dos, i al peu coixet anava movent la pedra fent tota la volta; continuava en lo número tres i així successivament per completar tots los números. En el cas de pisar la ratlla o la pedra eixir fora del quadrat, perdia la partida, donat pas a un altre jugador.
Lo tercer informant va ser Gema Ferrer Ráfales (1967), que me va explicar com jugava ella i les seues amigues al voltant de 1980. Després los carrers ja estaven cimentats i la figura per jugar la dibuixaven en un guix o ges. Encara que lo joc era lo mateix, ara la figura era diferent i també la dinàmica del joc.
A la xiqueta que li tocava jugar, per començar havia de tirar la pedra al número u, i desprès saltar al peu coixet al número dos, ja que el quadrat a on estava la pedra no el podia pisar, continuava en lo tercer, després quart i quint posant un peu cada un, saltant al número sis al peu coixet i continuava en lo set i vuit posant un peu a cada un, i després al número nou on podia fer dos bots per girar i tornar cap enrere repetint els mateixos passos per arribar al número dos on s’havia d’ajocar i agarrar en la mà la pedra del número u, saltant fora sense pisar el quadrat de la pedra.
Continuava el joc tirant la pedra al segon quadrat i així successivament, per completar tots los quadrats. En el cas que la pedra al tirar-la quedés fora del quadrat que tocava o damunt la ratlla, la jugadora perdia la partida, donant pas a una altra xiqueta. Quan li tocava jugar una altra volta, començava a on s’havia quedat.
