Un dels objectius que cada any tenim al Museu és el de fer noves sales, habilitar nous espais, però no per això dixam de banda los que tenim fets, i de tant en tant alguns d’aquestos els anem renovant i millorant.
A l’espai de l’estudi, hem substituït les fotos dels grups escolar que fins ara eren de paper per altres de més resolució. A mes d’això, hem afegit les instantànies dels mestres i mestresses de Nonasp -coneguts- que van exercir aquesta disciplina.
Alfredo Llop Bielsa, va nàixer lo 17 de maig de 1908, va estudiar magisteri a Barcelona, va estar destinat a diferents pobles: Moyuela, Capçanes, Sant Vicenç de Calders, Alió, Amposta, Flix i Nonasp. Després d’exercir de mestre durant més de quaranta-quatre anys, Don Alfredo, que era com lo coneixíem tothom, se va jubilar a l’estiu de 1975, en 67 anys. A finals de 1988, l’Ajuntament acorde posar-li als estudis lo nom d’Alfredo Llop Bielsa. Va morir el 24 de maig de 1989.
Felicitat Vidal Prós, va nàixer el 1929, als 6 anys van anar a viure a Barcelona, anant a estudiar a l’acadèmia Miravet que sol ere per xiquetes. El batxillerat el va fer a d’institut Verdaguer al parc de la Ciutadella. En 20 anys ja era mestressa, va estar de docent a una escola unitària de Barcelona, després a una de monges, fins que junt en la mare i la germana va aixecar un col·legit nou al carrer Sant Iscle, 26 que li van posar el nom de Santa Eulàlia. Una volta casada van muntar un altre col·legit al passeig Fabra i Puig en lo nom de S. Francisco Javier. Va fer de mestressa fins a jubilar-se. Va morir el 29 de setembre de 2023.
José Pallisa Ràfales, va nàixer el 14 de febrer de 1933, llicenciat en Belles Arts i en Arquitectura, comença l’etapa docent l’any 1964, al col·legit La Salle Bonanova de Barcelona, també va exercir al institut d’Igualada, al Institut Ramon J. Sender de Fraga i a l’ Institut de les Corts de Barcelona. Va morir el 6 de maig de 2015.
Josefina Castañer Albiac, va nàixer a Nonasp el 15 de novembre de 1946. Va anar a l’estudi del poble fins als 10 anys. Lo mestre Alfredo Llop va preparar-la a ella i altres per fer lo batxillerat, que va fer a Barcelona interna a un col·legit de monges i allí va decidir estudiar magisteri. A Molina de Aragón, hi havie un patronat mixte, a on va començar la carrera, acabant-la a Saragossa. A Nonasp va fer una substitució per baixa d’infermetat, també va estar a Sástago, a l’escola rural de la Zaragoceta de Casp. Una volta casada va anar Alcanyís als Escolapios, primer a infantil i mes tard fent tercer i quart de primària, fins a jubilar-se als 67 anys.
Conrad Juncar Taberner va nàixer a Nonasp el 22 de setembre de 1948, los estudis primaris els va fer a Viladecans, a continuació el batxillerat, als 17 anys lo pre-universitari, per seguidament fer magisteri a la Universitat de Barcelona. Va fer de professor a Gavà i Sant Boi, fins que se va casar quan tenia 25 anys. Es va jubilar als 63 anys.
Angelines Gimeno Altés, va nàixer el 10 d’agost de 1950, va estudiar a Saragossa a on va acabar magisteri, sempre va exercí la docència al col·legit Sant Vicente de Paul de Saragossa, a on havia entrat l’any 1969. Va morir el 15 d’agost de 2015, quant tan sols feia cinc dies que s’havia jubilat al complir los 65 anys.
Manuel Freixa Bondia va nàixer el 4 de març de 1952, va estudiar magisteri a l’escola universitària de Tarragona. Va ser docent als col·legis Sant J. Bosco de Barcelona, Frangoal de Castelldefels i J. Salamero de Gavà. Va jubilar-se l’any 2012.
J.Luis Llop Meseguer va nàixer a Nonasp el 15 de març de 1956, va fer els estudis primaris a Nonasp, va fer administració i finançes a la Universitat Laboral, Graduat social a la Universitat de Saragossa. Va fer de docent a la mateixa Universitat, també als Instituts de Educació Secundaria Pablo Serrano, Andalan, J.Manuel Blecua i Corona de Aragon de Saragossa, a més del Lazaro Carreter d’Utrilles, al de l’Almunia, i el Gallicum de Zuera. Va jubilar-se l’any 2016.
Merche Llop Alfonso va nàixer a Nonasp, l’any 1957. És mestra i Llicenciada en Filosofia i Ciències de l’Educació. Ha estat directora del Col·legit Públic de Bot (Tarragona), professora d’adults al centre Joaquim Costa (Casp), assessora de formació del professorat al CPR Juan de Lanuza, ext. Casp (Saragossa), directora del Centre de professors i de recursos de Casp, cap de la Unitat de llengües i modalitats lingüístiques d’Aragó al Departament d’Educació y Cultura del Govern d’Aragó, los darrers anys és mestra i cap d’estudis del C.E.I.P. La Estrella (Saragossa).
Ana Ràfales Andreu va nàixer a Nonasp el 1957, va estudiar al poble fins als 10 anys, desprès va estar a Saragossa a una escola de monges carmelites. Va acabar el batxillerat als 17 anys a Casp. A Barcelona va compaginar treball i estudiar magisteri a la universitat de Barcelona en les especialitats de Francès, Català i mes tard infantil. Va ser docent a l’escola pública de Barcelona fins al 1999, en que va es traslladar a viure a Roma. Al 2005 va tornar d’Itàlia a Madrid seguint treballant a l’escola pública, va jubilar-se al 2021.
També hem posat la foto de Jesús Susín i Amparo Navarro. Van ser destinats a Nonasp a primers dels anys ’70. Al nostre poble se van quedar a viure, també va ser docents a Quinto de Ebro, Alforque, Faió i diferents col·legis de Saragossa. Com a nonaspins d’adopció, volem que a l’espai d’estudi estiguen també presents.
Lo dissabte 30 de maig, vam anar a Favara a celebrar lo 25 aniversari de la ràdio local La Veu del Baix Matarranya, de la que els Amics de Nonasp som col•laboradors habituals.
La jornada va començar a les 11h al cine, a on se va fer un programa en directe en la presència i participació de membres de diferents emissores de Batea, Falset, Mequinensa, Alcorisa i Favara. A continuació, van passar un vídeo per rememorar los 25 anys de LVBM i es va fer entrega d’un clauer commemoratiu als col•laboradors.
Al Casino se va fer un dinar per tots los assistents i a la tarde vam poder disfrutar d’una interessant ruta guiada a càrrec de José Luís Albiac. Vam visitar lo Mausoleu romà, l’església i la plaça de la vila.
Lo dissabte 23 de maig, l’escriptor Víctor Juan, que és professor a la Facultad de Ciencias Humanas y de la Educación de la Universidad de Zaragoza, director del Museo Pedagógico de Aragón, president de Rolde Estudios Aragoneses, patró de la Fundación Ramón y Katia Acín, i col•laborador habitual del diari Heraldo de Aragón, mos va presentar a les 7 de la tarde, al museu, lo seu llibre “Prandium Amicorum. Falso libro de cocina. Verdadero tratado de amistad”.
Foto: Exposició dels cartells al Castell durant les festes d’agost
A petició de l’Ajuntament de Nonasp, a mitjans del passat any van sol·licitar-nos als Amics de Nonasp si els podíem donar informació històrica de diferents construccions que tenim al terme municipal per poder posar uns cartells turístics informatius.
Vam començar el treball donant informació dels ponts de la línia ferroviària, a més d’un altre cartell que se col·locarà a l’estació -en quan acabo l’obra que s’està fent- que descriu un resum de la història de la línia al seu pas per Nonasp en aquell final del segle XIX.
Exposició dels cartells al Castell durant les festes d’agost
Vam continuar en los ponts del Matarranya i Algars pel pas de vehicles i persones, que al seu moment van dixar de tindre lo poble aïllat de les altres bandes dels rius quan per aquestos baixaven riades. Acabant aquesta primera tanda de cartells en lo de la Roca del Saladar, que actualment és un paradís natural per al bany i que lo topònim mos explica la història que té.
Tots aquestos cartells estan plens de fotos, historia i anècdotes que sempre s’han contat de pares i mares a fills i filles. Alguna d’aquestes historietes que es contaven, desprès de dir-se i tornar-se a dir, algunes acabaven distorsionades dixant de pareixes gaire a la original. Però naltres les vam posar igualment, perquè son historietes contades de generació en generació i formen part de lo que ere la vida quant ni ràdios ni televisió encarà no havien colonitzat les cases, i totes aquelles contalles i fets que passaven al poble se transmetien a casa per via oral.
Exposició dels cartells durant la Trobada Cultural del Matarranya que es va fer a Nonasp
Durant les passades festes majors d’agost, los cartells van estar exposats a l’Ajuntament perquè tothom pugues veure’ls, de la mateixa manera al mes d’octubre, durant la Trobada Cultural del Matarranya que se va celebrar al nostre poble van estar exposats al centre polivalent.
Los Amics de Nonasp estam contents de que l’Ajuntament contés en naltres per fer aquestos cartells, i molt important a destacar, haver-los fet a més d’en castellà, també en català, en la nostra llengua, la que tots los topònims d’aquestes construccions en prou clarividència mostren.
Aquest final de mes d’abril s’han posat tots los cartells als puestos previstos, donant informació a tots els que per allí transiton, augmentant l’oferta turística municipal, una iniciativa molt i molt bona, felicitats a l’Ajuntament i per extensió a tots los nonaspins i nonaspines.
El tren i el poble de Nonasp són difícils de separar en quan volem parlar de la història nonaspina. Que hauria set del nostre poble si per aquí, aquells visionaris de finals del segle XIX no hagueren triat que la nova línia de tren entre Barcelona i Saragossa passes pel nostre poble… ai… ves a saber, potser aquell poblet a on s’ajunten los rius Matarranya i Algars hagués quedat en el pas dels anys abandonat…
L’any 2017 vam presentar lo llibre 1893 i el tren va arribar a Nonasp en que contàvem la historia d’aquell salt endavant tecnològic que va situar la vila al mapa. Vam contar lo que va representar per al poble, comunicació, treball, modernització, una finestra oberta al mon. Vam descriure el munt de gent que hi van treballar en la construcció, en una població eminentment agrícola, en que les condicions meteorològiques del nostre terme no eren gens bones, sequera, gelades, ventades, calors extrems… Allò va fer que molta gent anés a treballar al carril -com així ere anomenat- en que el jornal encara que no fos elevat, si ere segur i no calia estar pendent de mirar al cel, si gelava, si l’aire s’ho emportava tot o el sol socarrava hasta les pedres.
Lo ferrocarril va ser la via de comunicació durant moltes dècades per als nonaspins, per a on arribàvem i sortien mercaderies de tota mena, agrícoles, industrials, servicis, etc. Tot el transport que actualment es fa per carretera, durant la major part del segle XX ere per tren. La majoria de productes arribaven a l’estació, i de la mateixa manera des d’aquí eixien cap altres destinacions tots els productes agrícoles, vi, olives, armelles, etc. Tot se pesave a la bascula que estava al moll, a on desprès de pesades eren carregades als vagons del tren.
A partir dels anys 80 del segle XX, per aquesta línia transitaven també els trens carregats de carbó des del port de Tarragona, que alimentaven la central tèrmica d’Andorra, fins que l’any 2018 es va tancar. Aquest fet, junt al que durant el darrer quart de segle XX els transports per carretera havia substituït en gran mesura al que s’havia fet fins aquell moment per tren, va fer perillar la continuïtat del transit de combois per la línia Barcelona- Reus- Móra- Nonasp- Casp- Saragossa, i una possible clausura se veia a l’horitzó.
Degut al COVID de l’any 2020, van reduir-se el nombre de trens de viatgers que transitaven, l’any 2021 hi va haver protestes pels pobles per a on passa el tren Faió, Nonasp i Casp, i molta gent van concentrar-se a les estacions per reclamar lo restabliment dels trens retirats, les protestes van ser grans, fins a tallar la línia en alguns moments.
Lo pensament general era dolent, molt pesimiste, per la línia hi havie poc moviment de viatgers, de mercaderies, sumat al tancament de la tèrmica d’Andorra per a on arribava el carbó des de Tarragona, que estava tancada… malament rai… tot allò abocava a un final molt trist de la relació històrica, maravillosa i fructífera del Ferrocarril i Nonasp.
Recordo que quan vam presentar lo llibre del tren escrit pels Amics de Nonasp, ja hi havie mal pensament respecte al futur del tren pels nostres pobles. Miguel Caballú Albiac, fill i net de nonaspins, referent cultural de la zona, bon amic nostre i de Nonasp, que el vam convidar a la presentació del llibre va dir respecte al pessimisme general del futur del tren.
Que el futur no el sap ningú i que sempre hi hagut sorpreses, deixa’n a l’aire una esperançadora possibilitat, de que tot allò podes acabar bé.
Miguelet com li die el meu pare, ho va encertar i tot lo negre que se preveia per al futur d’aquesta línia, de cop hi volta va canviar, tot lo que ere negre, ja no ho pareixia tant, fins al punt de que lo negre s’estava convertint en blanc i qui sap s’hi un blanc esplendorós.
Lo passat diumenge 26 d’abril pel mati, Mario i jo vam anar a veure les macro obres que s’estan portant a cap a l’estació de Nonasp. Que ha set una de les tres estacions triades per ampliar-se, i així poder fer que els trens de mercaderies que a partir d’ara podran ser molt llargs, tant que s’han de fer unes vies a l’estació de 750 metres de llarg perquè se puguen crussar los llarguíssims combois. Les altres estacions triades per ampliar són les de Flix i Xiprana.
El pressupost d’aquesta obra pot veure’s al cartell que a l’estació han posat, us deixa’m en unes quantes fotos d’una obra que a diferencia d’anteriors, que s’han fet durant la història passada del tren al nostre poble, en que centenars i milers de treballadors ho feien de manera manual, ara tot és mecanitzat.
