14 \14\+00:00 octubre \14\+00:00 2026 | Actualidad
Lo dissabte, 10 d’octubre, els Amics de Nonasp vam anar a Batea convidats per l’Associació de Dones “La Templada”, per projectar lo curtmetratge de Santi Ràfales “L’Avenir” i el documental “Ese pueblo al cual no he regresado” sobre Terenci Moix.
La presentació i el col•loqui, que per problemes tècnics finalment es van fer a l’ajuntament, va anar a càrrec de Santi Ràfales i Estela Rius.
Moltes gràcies a tothom que va assistir a l’acte i especialment a l’Associació de Dones “La Templada” de Batea per haver-ho organitzat!
29 \29\+00:00 septiembre \29\+00:00 2026 | Actualidad
El Museo de Nonaspe continúa ampliando sus espacios expositivos con la incorporación de tres nuevos ámbitos de nueva creación: la Farmacia, la Herrería y el Taller metalúrgico. Tres espacios que permiten acercarse a oficios, herramientas y formas de trabajo que forman parte de la memoria cotidiana de nuestros pueblos y que completan el valioso patrimonio que conserva el museo.
La Farmacia
La nueva Farmacia recrea un establecimiento de finales del siglo XIX y del primer tercio del siglo XX, y permite observar la evolución de la preparación de los medicamentos, desde la fórmula magistral hasta la farmacia moderna.
En el mostrador se pueden ver medicamentos envasados en latas de la primera mitad del siglo XX. El mobiliario conserva tarros de cerámica y jeringuillas de diferentes tamaños y capacidades, mientras que en la vitrina se exponen medicamentos envasados de todo tipo.
Un conjunto que nos acerca a una época en la que la farmacia era también un espacio de elaboración, conocimiento y oficio.
La Herrería
En un pueblo, la herrería era un espacio imprescindible. El herrero, con su trabajo, ingenio y destreza, fabricaba las herramientas y utensilios necesarios tanto para trabajar en el campo como para las tareas de la casa.
Otra de las labores fundamentales era herrar a los animales, ya que sin las herraduras las bestias no habrían podido realizar los trabajos que durante generaciones fueron esenciales para la vida en el campo.
La nueva herrería recupera así la memoria de un oficio fundamental y permite conocer de cerca las herramientas y elementos vinculados a esta actividad.
El Taller metalúrgico
Con la llegada de la electricidad, algunas de aquellas herrerías fueron modernizándose e incorporando nuevos sistemas de trabajo. Es el origen del taller metalúrgico que ahora podemos descubrir en el museo.
Un sistema de embarrado, accionado por la inercia de un único motor, movía un eje que, mediante poleas y correas, permitía hacer funcionar diferentes máquinas: la taladradora, la sierra, las piedras de esmeril y el torno.
Este espacio muestra esta evolución tecnológica y permite comprender cómo la llegada de la electricidad transformó los antiguos oficios y las formas de trabajo.
Ven a descubrir los nuevos espacios del Museo de Nonaspe
La Farmacia, la Herrería y el Taller metalúrgico son tres espacios de nueva creación que se suman al conjunto patrimonial que conserva el Museo de Nonaspe, un espacio que reúne una colección de gran valor y que permite conocer diferentes aspectos de la historia, los oficios y la vida cotidiana de nuestro territorio.
23 \23\+00:00 septiembre \23\+00:00 2026 | Actualidad
UNA RECUPERACIÓ EXTRAORDINÀRIA
Acabam de celebrar los 30 anys d’Amics de Nonasp, i si la vida mos dixe poder tornar a commemorar l’aniversari de la nostra associació d’aquí 10 o 20 anys, o d’aquí a 40 o 50 anys, i fem una exposició com la que ham fet pels trenta anys, el primer que eixirà sirà una recuperació gairebé impossible d’imaginar a un poble petit com lo nostre.
Mirau, moltes voltes diem que los Amics de Nonasp no seríem res sense la gent del nostre poble, i això és un fet que dia a dia, des de fa trenta anys, se va confirmant.
Lo dissabte 22 d’agost, Raimon Ràfales, nonaspí que recentment ha adquirit la casa del carrer la Raval, número 1 (que tots coneixem com la casa de Ribot). va dir-mos que anéssem a mirar la casa, que tenia alguns objectes que podien interessar-nos pel Museu.
De seguida naltres cap allà. Vam anar mirant des de la planta baixa fins al darrer pis. Arribam al solonar i allí hi havie un moble que Raimon no sabie el que realment ere.
Pareixie una guillotina?. Però els francesos revolucionaris del segle XVIII per aquí no van arribar… Què podie ser aquell moble? El vam estar observant del davant, del darrere… Un moble en una base i un bastidor que podia baixar o pujar per ajustar-se. Què podia ser allò?
Comencem a investigar i quedam sorpresos. El moble de ca Ribot, doctor nonaspí durant los anys 30 del passat segle XX, era una de les parts del sistema de Raios X portàtil, inventat al 1913 per l’enginyer elèctric Mónico Sánchez Moreno.
El conjunt era anomenat Radioscòpia o Fluoroscòpia. Lo pacient se posave a la base del moble (2), al davant se disposave l’aparell que generava la raios X (1) i a l’altra banda lo doctor mirave a una placa de vidre fluorescent los òrgans del pacient (3). Tot això en l’habitació a obscures.
Espectacular senyores i senyors!!! A Nonasp fa una centúria hi havie un lloc a on los nonaspins los podien mirar per raios X, i al segle XXI en un món digital, de robots, en IA, i no sé quantes coses més, quan mos han de mirar per raios tenim que anar a l’hospital de Saragossa, al d’Alcanyís, o al de la quinta forca.
Moltes gràcies a Raimon Ràfales Barberán per la cessió d’aquest moble. En quant estigue restaurat l’exposarem a l’espai de la Farmàcia del Museu, a on tothom podrà veure’l. Seguim…
Funcionament del sistema. Font Viquipèdia.
El sistema de raigs X sense placa fotogràfica utilitzat a principis del segle XX es coneix com a radioscòpia o fluoroscòpia. Aquest mètode permetia observar les estructures internes del cos en temps real, en comptes d’obtenir una imatge estàtica en una pel·lícula fotogràfica.
Com funcionava?
Pantalla fluorescent:L’equip utilitzava una pantalla especial coberta de sals químiques, com ara el platinocianur de bari o el tungstat de calci.
•Pas de la radiació:Els raigs X travessaven el cos del pacient abans de copejar la pantalla.
Formació de la imatge: Els teixits tous deixaven passar els raigs i feien brillar la pantalla. Els ossos bloquejaven la radiació i creaven ombres fosques.
• Visualització directa: El metge mirava la pantalla il·luminada amb els seus propis ulls en aquell mateix instant.
Característiques principals:
• Sense revelatge químic: El procés d’impressions no existia en plaques fotogràfiques ni líquids reveladors.
• Ús clínic: Els metges feien servir la radioscòpia per guiar cirurgies, observar batecs del cor o localitzar fractures i objectes estranys de forma immediata.
Riscos del sistema:
• Treball a les fosques: Els especialistes necessitaven adaptar els ulls a la foscor total de l’habitació per distingir la brillantor tènue de la pantalla.
• Exposició perillosa: Les màquines emetien radiació sense control ni mesures de seguretat modernes.
• Lesions greus: Els metges i operadors patien cremades severes, pèrdua de cabell i danys físics irreversibles pel contacte constant amb els raigs.
*Adjuntam enllaços a on poder conèixer el sistema i l’inventor:
20 \20\+00:00 septiembre \20\+00:00 2026 | Actualidad
Lo dissabte 19 de setembre, vam fer la V Trobada de Cultura Rural de Nonasp. Enguany, l’eix central ere l’auliver, entès com a element del paisatge i símbol de memòria, cultura i patrimoni.
La Trobada buscave ficar en comú i promoure una reflexió sobre el valor cultural de l’auliver i donar visibilitat a projectes veïns d’Aragó, Catalunya i la Comunitat Valenciana relacionats en la custòdia del territori i la conservació del patrimoni.
L’acte, organitzat per Biela y Tierra i els Amics de Nonasp, va comptar en l’ajut de la Diputació Provincial de Saragossa (DPZ) i la col·laboració de l’Ajuntament de Nonasp. Donam les gràcies a tots los participants i a tothom que va assistir a la V Trobada de Cultura Rural de Nonasp. A continuació us dixam lo programa. Seguim!
Benvinguda de l’Associació Amics de Nonasp, Ajuntament de Nonasp i Diputació Provincial de Saragossa.
1a Taula rodona: L’Olivera riquesa i patrimoni cultural per al territori:
– Ruta de les Oliveres Mil·lenàries – Mancomunitat Taula del Senia, a càrrec de Teresa Adell.
– Apadrina un Olivo (Oliete), a càrrec de Teresa Sancho.
– Tierra de Centenarias (Comarca del Bajo Aragón), a càrrec de Reyes Gimeno.
– Asociación Aragonesa de Amigos de las Oliveras y Árboles Centenarios (Aragó), a càrrec de Fernando Zorrilla.
Olidelmon: producció ecològica i biodinàmica AOVE (Favara), a càrrec d’Augusto Oliver.
Slow Food. «La importancia del AOVE en nuestra vida. Degustación de variedades de aceite». A càrrec d’Amparo Llamazares.
2a taula. Experiències de Museus de l’oli i almàsseres patrimonials:
– Museu de l’Oli de Catalunya – Granadella (Lleida), a càrrec d’Elies Bosch.
– Torno de Buera (Sierra Guara, Huesca), a càrrec de Mariano Lisa.
– Centre d’Interpretació Molí de l’Oli, Cervera del Maestre (Castelló), a càrrec de Daniel Cervera.
Lo dissabte 29 d’agost, a les set de tarde al Centro, vam poder escoltar la interessant conferència de Diego Ràfales, que és coordinador de projectes a Médicos Sin Fronteras. Va explicar la seua experiència de cooperació a diferents territoris, com lo de Gaza, al qual hi ha estat tres voltes. També mos va contar en què consistís la seua faena, una mica d’història, els principis pels que es regís l’organització i la sitació actual del territori.
Seguidament, vam veure lo documental “Gaza: Doctors Under Attack”, de Karim Shash, que denuncia els atacs deliberats, les detencions i les tortures que patísen lo personal mèdic palestí a les mans de les forces militars d’Israel a la Franja de Gaza.
Gràcies a tots i totes les que vau vindre. I especialment a Diego, per donar-mos a conèixer la teua faena, que és molt necessària.
Lo dimecres, 26 d’agost, dins de les activitats programades per la comissió de festes, los Amics de Nonasp, ham participat fent visites guiades a La Presó per a tothom que va volgut.
L’ham recorregut explicant la seua història, los gravats que hi ha a les parets, com era Nonasp al segle XVII, hem ensenyat l’escultura «Porta per una ciutat» del nonaspí Santiago Gimeno… i ham baixat al calabós subterrani pa ficar-mos en context.
Gràcies a tots los que hau amatinat una mica sent festes pa veure La Presó. Seguim!
