Foto: Farmácia del Museu de Nonasp
Los apotecaris eren professors de farmàcia que preparaven i venien medicaments que havien set receptats pels doctors als malalts. A Nonasp, estos professors de farmàcia se’ls die «Potacaris». Per preparar remeis, una base fonamental eren les herbes medicinals que barrejaven en altres components. Se feien servir morters, botelles de vidre, i es venien des d’ungüents a substàncies basades en botànica.
A l’hora de documentar los apotecaris que hem tingut a Nonasp durant los segles XVIII i XIX, ho he fet principalment per mig dels llibres de registres de batejos i morts de l’església. Per tant, el període de temps en el que dic que l’apotecari ocupa la plaça a Nonasp, és el que he pogut documentar, encara que hi estaria un període de temps més llarg a la nostra vila.
1743-1773 JOSEPH CALVED La primera notícia documentada és del dia 5 de gener de 1743, en què fa de padrí a un xiquet que és batejat. Torna a fer de padrí l’any 1749, 1753 i 1758. Mor a Nonasp, i és enterrat lo 22 de juliol de 1773 «enterré en la Iglesia a Joseph Calved, Botecario, marido de Francisca Arnaldos, de edad de 60 años, el que murió el día antes…”
1774-1776 JOSEF VALLÉS És d’Ascó i está casat en Josepha Albesa. Lo 24 de febrer de 1774, bategen a Antonio, primer fill del matrimoni; i lo 6 d’octubre de 1776, bategen a Maria Josefa, segon fill del matrimoni. Lo registre de morts de l’església, diu que l’11 de novembre de 1776 “enterré a Josef Vallés, Aboticario, el que murió el día antes. Quedan dos hijos menores de edad habidos de el presente matrimonio con Josefa Albesa, cuyos nombres son Antonio y María Josefa Vallés. Murió de edad de cincuenta años”.
1777-1791 ESTEBAN TORRES BONDIA Mestre Apotecari, és natural de Maella i està casat en Maria Rosa Llop Suñer, natural de la Pobla de Massaluca. La primera notícia és del 23 de juny de 1777, en què fa de testimoni de boda; a la nostra vila naixen cinc fills: 1778 Mariano Hilario, 1779 Juan Esteban, 1782 Mariana Josefa, 1785 Esteban Francisco, i 1788 Maria Rosa; a més, es moren tres fills: 1784 Maria Rosa, 1789 Francisco, i 1791 Maria Rosa.
1809-1819 FRANCISCO BONFILL Al llibre de morts de l’església, lo 22 de maig de 1809, es registra la de Cathalina Balart: «Murió de fiebre maligna Cathalina Balart, de sesenta y dos años, natural de La Fatarella en Cataluña, mujer de Francisco Bonfil, Aboticario…” A l’Arxiu Històric Provincial de Saragossa (AHPZ_J_001282_0007) hi ha un document de 1829, en el que un fill de Francisco Bonfill fa una reclamació a l’Ajuntament de Nonasp: “Que su padre Francisco Bonfill fue Boticario de la Villa de Nonaspe, en los años pasados de 1817, 1818 y 1819, y de lo que por su salario de conducido le correspondía, se le adeuda todavía la cantidad de dos mil doscientos reales, seis reales de vellón, que obran en poder de los Regidores primeros que lo fueron en dichos años, a saber Agustín Altés veinte y ocho libras, seis sueldos y once dineros; Francisco Pons, cuarenta libras, diez y siete sueldos, diez dineros; y Juan José Comas, cuarenta y cinco duros, tres reales, trece maravedís vellón…”
1834-1839 MANUEL PAÑOS és natural de Massalió i està casat en Manuela Alcoberro. Una de les filles del matrimoni, Fernanda Paños Alcoberro, es casa en lo nonaspí Miguel Franc Vicente. Encara que no sabem quan arriben a Nonasp, sí que podem dir que los darrers anys que Manuel Paños exerceix de Apotacari ho fa a Nonasp.
La primera notícia que he trobat, és al llibre «Rebeldía campesina y primer carlismo: Orígenes de la Guerra Civil en Aragón 1833-1835» de Pedro Rújula López, a on fa referència a un document de l’Arxiu municipal d’Alcanyís, que arroplega uns fets que es van produir a les tres del matí del 26 de novembre de 1834: “En Nonaspe a las 3 de la madrugada de ayer hubo un alboroto y disparo de tiros y presentándose un grupo de gentes en casa de Don Manuel Paños boticario del pueblo y hecho abrir la puerta furiosamente le hicieron el pedido de 60 duros y como no podía hacerles la entrega le fue preciso a su mujer ir con dicho grupo a casa del Regidor, y con varias amenazas extrajeron 19 duros a nombre del citado Paños.” Lo 05 de gener de 1836, mor a Nonasp, Manuela Alcoberro, de seixanta anys i el 26 d’agost de 1839 se mort Manuel Paños, de setanta i sis anys, apotecari.
1840-1844 JAYME GILI Lo 26 de desembre de 1840, se batege a Manuel Gili Segura, i se diu: «Hijo de D. Jayme Gili, natural de Benaven, Diócesis de Lérida, y de Doña Josefa Segura, natural de Elche, Reyno de Murcia, Aboticarios y parroquianos de Nonaspe”. L’any 1843, se batege a Teresa Gili Segura, i lo darrer apunt que he trobat, és del 25 de gener de 1844, en què se bateja a José Roc Bes, i Jayme Gili, fa de testimoni.
1860 DOMINGO BEL Al llibre de morts de l’església, lo 08 d’octubre de 1860, se registra la de Domingo Bel, i diu: “Murió en esta Parroquia de Nonaspe, Domingo Bel, viudo de María Ignacia Monge, natural de Tortosa, de edad de sesenta y tres años, oficio Boticario de esta Villa...”
1861 MANUEL BEL No sabem si Manuel Bel és fill o germà de Domingo Bel. Al llibre de morts sols se diu, que lo 16 d’octubre de 1861: «Murió de enfermedad común Manuel Bel, de profesión Boticario, de edad de cuarenta y siete años, natural de Cherta y vecino de esta Villa, marido de Teresa Insa y al día siguiente fue enterrado con sepultura Eclesiástica en el cementerio de esta Parroquia de Nonaspe, con defunción sencilla”.
1866 MANUEL ALBAREDA A l’Arxiu Municipal de Nonasp, hi ha l’expedient d’un judici verbal que se celebra lo 31 d’agost de 1866. L’alcalde Enrique Franc: «Reclamaba al demandado Vicente Martell, satisficiese siete reales vellón que adeuda a los intereses comunales, procedentes de lo que le ha correspondido por media anualidad del pago del Boticario D. Manuel Albareda de Caspe, según así convino en la reunión que se tuvo de mayores Contribuyentes para contratar con él y dar la asistencia necesaria de las medicinas a todo el vecindario.”
MATIAS LATOGETA LACOSTENA
Naix a Mediana (Saragossa), lo 28 de gener de 1856. Estudia farmàcia a la Universitat de Madrid. Acabada la carrera, com lo seu pare, Sebastián Latogeta és mestre de xiquets a Nonasp des de 1876, i es troba vacant la plaça de farmacèutic, la demana i se li concedeix. Se casa lo 28 de gener de 1884, en Brigida Adelaida Telesfora Ràfales Cepera (cal Santo), en la que té un únic fill, Arturo (1885-1891). És alcalde de 1885 a 1889, i de 1904 a 1909; Jutge municipal de 1891 a 1893, i de 1895 a 1901; i fundador i president del Sindicat Agrícola Catòlic l’any 1916. Mor a Nonasp, lo 15 de juliol de 1919.
De Matias Latogeta, a l’actual Av. Catalunya, encara hi ha un corral que va ser propietat seua i se coneix com «lo corral del Potacari», que ere com se coneixie als farmacèutics antiuament.
