14 \14\+00:00 octubre \14\+00:00 2026 | Actualitat
Lo dissabte, 10 d’octubre, els Amics de Nonasp vam anar a Batea convidats per l’Associació de Dones “La Templada”, per projectar lo curtmetratge de Santi Ràfales “L’Avenir” i el documental “Ese pueblo al cual no he regresado” sobre Terenci Moix.
La presentació i el col•loqui, que per problemes tècnics finalment es van fer a l’ajuntament, va anar a càrrec de Santi Ràfales i Estela Rius.
Moltes gràcies a tothom que va assistir a l’acte i especialment a l’Associació de Dones “La Templada” de Batea per haver-ho organitzat!
29 \29\+00:00 setembre \29\+00:00 2026 | Actualitat
Lo Museu de Nonasp continue ampliant los seus espais expositius amb la incorporació de tres nous àmbits de nova creació: la Farmàcia, la Ferreria i el Taller metal·lúrgic. Tres espais que permeten conèixer oficis, ferramentes i formes de treball que formen part de la memòria quotidiana de les nostres viles i pobles, i que completen lo valuós patrimoni que conserve lo Museu.
La Farmàcia
La nova Farmàcia recrea un establiment de finals del segle XIX i de la primera meitat del segle XX, i permet observar l’evolució de la preparació dels medicaments, des de la fórmula magistral fins a la farmàcia moderna.
Al mostrador s’hi poden veure medicaments envasats en llaunes de la primera meitat del segle XX. Lo mobiliari en los clàssics pots de ceràmica, ampolles i xeringues de diferents mides i capacitats, mentre que a la vitrina s’hi exposen medicaments envasats de tota mena.
Un conjunt que mos aprope a una època en què la farmàcia ere també un espai d’elaboració, coneixement i ofici.
La Ferreria
En un poble, la ferreria ere un espai imprescindible. Lo ferrer, amb el seu treball, enginy i destresa, fabricave les ferramentes i los utensilis necessaris tant per treballar al camp com per les faenes de la casa.
Una altra de les faenes fonamentals era ferrar los animals, ja que sense les ferradures les bèsties no haurien pogut portar a cap lo dur treball, i que durant generacions van ser essencials per a la vida al camp.
La nova ferreria recupere així la memòria d’un ofici fonamental i mos permet conèixer de prop los elements vinculats a aquesta activitat.
Lo Taller metal·lúrgic
En l’arribada de l’electricitat, algunes d’aquelles ferreries se van anar modernitzant i incorporant nous sistemes de treball. És l’origen del taller metal·lúrgic que ara podem descobrir al Museu.
Un sistema d’embarrat, accionat per la inèrcia d’un únic motor, movie una barra que, mitjançant politges i corretges, permetie fer funcionar diferents màquines: la foradadora, la serra, les pedres d’esmeril, lo torn, etc.
Aquest espai mostre aquesta evolució tecnològica i permet entendre com l’arribada de l’electricitat va transformar los antics oficis i les formes de treball.
Vine a descobrir los nous espais del Museu de Nonasp
La Farmàcia, la Ferreria i lo Taller metal·lúrgic són tres espais de nova creació que se sumen al conjunt patrimonial que conserva lo Museu de Nonasp, un espai que reunís una col·lecció de gran valor i que mos permet conèixer diferents aspectes de la història, los oficis i la vida quotidiana del nostre territori.
23 \23\+00:00 setembre \23\+00:00 2026 | Actualitat
UNA RECUPERACIÓ EXTRAORDINÀRIA
Acabam de celebrar los 30 anys d’Amics de Nonasp, i si la vida mos dixe poder tornar a commemorar l’aniversari de la nostra associació d’aquí 10 o 20 anys, o d’aquí a 40 o 50 anys, i fem una exposició com la que ham fet pels trenta anys, el primer que eixirà sirà una recuperació gairebé impossible d’imaginar a un poble petit com lo nostre.
Mirau, moltes voltes diem que los Amics de Nonasp no seríem res sense la gent del nostre poble, i això és un fet que dia a dia, des de fa trenta anys, se va confirmant.
Lo dissabte 22 d’agost, Raimon Ràfales, nonaspí que recentment ha adquirit la casa del carrer la Raval, número 1 (que tots coneixem com la casa de Ribot). va dir-mos que anéssem a mirar la casa, que tenia alguns objectes que podien interessar-nos pel Museu.
De seguida naltres cap allà. Vam anar mirant des de la planta baixa fins al darrer pis. Arribam al solonar i allí hi havie un moble que Raimon no sabie el que realment ere.
Pareixie una guillotina?. Però els francesos revolucionaris del segle XVIII per aquí no van arribar… Què podie ser aquell moble? El vam estar observant del davant, del darrere… Un moble en una base i un bastidor que podia baixar o pujar per ajustar-se. Què podia ser allò?
Comencem a investigar i quedam sorpresos. El moble de ca Ribot, doctor nonaspí durant los anys 30 del passat segle XX, era una de les parts del sistema de Raios X portàtil, inventat al 1913 per l’enginyer elèctric Mónico Sánchez Moreno.
El conjunt era anomenat Radioscòpia o Fluoroscòpia. Lo pacient se posave a la base del moble (2), al davant se disposave l’aparell que generava la raios X (1) i a l’altra banda lo doctor mirave a una placa de vidre fluorescent los òrgans del pacient (3). Tot això en l’habitació a obscures.
Espectacular senyores i senyors!!! A Nonasp fa una centúria hi havie un lloc a on los nonaspins los podien mirar per raios X, i al segle XXI en un món digital, de robots, en IA, i no sé quantes coses més, quan mos han de mirar per raios tenim que anar a l’hospital de Saragossa, al d’Alcanyís, o al de la quinta forca.
Moltes gràcies a Raimon Ràfales Barberán per la cessió d’aquest moble. En quant estigue restaurat l’exposarem a l’espai de la Farmàcia del Museu, a on tothom podrà veure’l. Seguim…
Funcionament del sistema. Font Viquipèdia.
El sistema de raigs X sense placa fotogràfica utilitzat a principis del segle XX es coneix com a radioscòpia o fluoroscòpia. Aquest mètode permetia observar les estructures internes del cos en temps real, en comptes d’obtenir una imatge estàtica en una pel·lícula fotogràfica.
Com funcionava?
Pantalla fluorescent:L’equip utilitzava una pantalla especial coberta de sals químiques, com ara el platinocianur de bari o el tungstat de calci.
•Pas de la radiació:Els raigs X travessaven el cos del pacient abans de copejar la pantalla.
Formació de la imatge: Els teixits tous deixaven passar els raigs i feien brillar la pantalla. Els ossos bloquejaven la radiació i creaven ombres fosques.
• Visualització directa: El metge mirava la pantalla il·luminada amb els seus propis ulls en aquell mateix instant.
Característiques principals:
• Sense revelatge químic: El procés d’impressions no existia en plaques fotogràfiques ni líquids reveladors.
• Ús clínic: Els metges feien servir la radioscòpia per guiar cirurgies, observar batecs del cor o localitzar fractures i objectes estranys de forma immediata.
Riscos del sistema:
• Treball a les fosques: Els especialistes necessitaven adaptar els ulls a la foscor total de l’habitació per distingir la brillantor tènue de la pantalla.
• Exposició perillosa: Les màquines emetien radiació sense control ni mesures de seguretat modernes.
• Lesions greus: Els metges i operadors patien cremades severes, pèrdua de cabell i danys físics irreversibles pel contacte constant amb els raigs.
*Adjuntam enllaços a on poder conèixer el sistema i l’inventor:
20 \20\+00:00 setembre \20\+00:00 2026 | Actualitat
Lo dissabte 19 de setembre, vam fer la V Trobada de Cultura Rural de Nonasp. Enguany, l’eix central ere l’auliver, entès com a element del paisatge i símbol de memòria, cultura i patrimoni.
La Trobada buscave ficar en comú i promoure una reflexió sobre el valor cultural de l’auliver i donar visibilitat a projectes veïns d’Aragó, Catalunya i la Comunitat Valenciana relacionats en la custòdia del territori i la conservació del patrimoni.
L’acte, organitzat per Biela y Tierra i els Amics de Nonasp, va comptar en l’ajut de la Diputació Provincial de Saragossa (DPZ) i la col·laboració de l’Ajuntament de Nonasp. Donam les gràcies a tots los participants i a tothom que va assistir a la V Trobada de Cultura Rural de Nonasp. A continuació us dixam lo programa. Seguim!
Benvinguda de l’Associació Amics de Nonasp, Ajuntament de Nonasp i Diputació Provincial de Saragossa.
1a Taula rodona: L’Olivera riquesa i patrimoni cultural per al territori:
– Ruta de les Oliveres Mil·lenàries – Mancomunitat Taula del Senia, a càrrec de Teresa Adell.
– Apadrina un Olivo (Oliete), a càrrec de Teresa Sancho.
– Tierra de Centenarias (Comarca del Bajo Aragón), a càrrec de Reyes Gimeno.
– Asociación Aragonesa de Amigos de las Oliveras y Árboles Centenarios (Aragó), a càrrec de Fernando Zorrilla.
Olidelmon: producció ecològica i biodinàmica AOVE (Favara), a càrrec d’Augusto Oliver.
Slow Food. «La importancia del AOVE en nuestra vida. Degustación de variedades de aceite». A càrrec d’Amparo Llamazares.
2a taula. Experiències de Museus de l’oli i almàsseres patrimonials:
– Museu de l’Oli de Catalunya – Granadella (Lleida), a càrrec d’Elies Bosch.
– Torno de Buera (Sierra Guara, Huesca), a càrrec de Mariano Lisa.
– Centre d’Interpretació Molí de l’Oli, Cervera del Maestre (Castelló), a càrrec de Daniel Cervera.
Lo dissabte 29 d’agost, a les set de tarde al Centro, vam poder escoltar la interessant conferència de Diego Ràfales, que és coordinador de projectes a Médicos Sin Fronteras. Va explicar la seua experiència de cooperació a diferents territoris, com lo de Gaza, al qual hi ha estat tres voltes. També mos va contar en què consistís la seua faena, una mica d’història, els principis pels que es regís l’organització i la sitació actual del territori.
Seguidament, vam veure lo documental “Gaza: Doctors Under Attack”, de Karim Shash, que denuncia els atacs deliberats, les detencions i les tortures que patísen lo personal mèdic palestí a les mans de les forces militars d’Israel a la Franja de Gaza.
Gràcies a tots i totes les que vau vindre. I especialment a Diego, per donar-mos a conèixer la teua faena, que és molt necessària.
Lo dimecres, 26 d’agost, dins de les activitats programades per la comissió de festes, los Amics de Nonasp, ham participat fent visites guiades a La Presó per a tothom que va volgut.
L’ham recorregut explicant la seua història, los gravats que hi ha a les parets, com era Nonasp al segle XVII, hem ensenyat l’escultura «Porta per una ciutat» del nonaspí Santiago Gimeno… i ham baixat al calabós subterrani pa ficar-mos en context.
Gràcies a tots los que hau amatinat una mica sent festes pa veure La Presó. Seguim!
