Esta tarde, los Amics de Nonasp mos ham afegit a la celebració del Dia Internacional dels Museus fent una visita comentada a la Farmàcia del Museu.
Ham comptat en l’assistència de l’actual farmacèutica de Nonasp, Esmeralda Monsec, i les seues treballadores Paula i Nerea.
Moltes gràcies a tots i totes les que hau vingut a compartir esta tarde en naltres. Seguim!
Foto: Exposició dels cartells al Castell durant les festes d’agost
A petició de l’Ajuntament de Nonasp, a mitjans del passat any van sol·licitar-nos als Amics de Nonasp si els podíem donar informació històrica de diferents construccions que tenim al terme municipal per poder posar uns cartells turístics informatius.
Vam començar el treball donant informació dels ponts de la línia ferroviària, a més d’un altre cartell que se col·locarà a l’estació -en quan acabo l’obra que s’està fent- que descriu un resum de la història de la línia al seu pas per Nonasp en aquell final del segle XIX.
Vam continuar en los ponts del Matarranya i Algars pel pas de vehicles i persones, que al seu moment van dixar de tindre lo poble aïllat de les altres bandes dels rius quan per aquestos baixaven riades. Acabant aquesta primera tanda de cartells en lo de la Roca del Saladar, que actualment és un paradís natural per al bany i que lo topònim mos explica la història que té.
Tots aquestos cartells estan plens de fotos, historia i anècdotes que sempre s’han contat de pares i mares a fills i filles. Alguna d’aquestes historietes que es contaven, desprès de dir-se i tornar-se a dir, algunes acabaven distorsionades dixant de pareixes gaire a la original. Però naltres les vam posar igualment, perquè son historietes contades de generació en generació i formen part de lo que ere la vida quant ni ràdios ni televisió encarà no havien colonitzat les cases, i totes aquelles contalles i fets que passaven al poble se transmetien a casa per via oral.
Durant les passades festes majors d’agost, los cartells van estar exposats a l’Ajuntament perquè tothom pugues veure’ls, de la mateixa manera al mes d’octubre, durant la Trobada Cultural del Matarranya que se va celebrar al nostre poble van estar exposats al centre polivalent.
Los Amics de Nonasp estam contents de que l’Ajuntament contés en naltres per fer aquestos cartells, i molt important a destacar, haver-los fet a més d’en castellà, també en català, en la nostra llengua, la que tots los topònims d’aquestes construccions en prou clarividència mostren.
Aquest final de mes d’abril s’han posat tots los cartells als puestos previstos, donant informació a tots els que per allí transiton, augmentant l’oferta turística municipal, una iniciativa molt i molt bona, felicitats a l’Ajuntament i per extensió a tots los nonaspins i nonaspines.
El tren i el poble de Nonasp són difícils de separar en quan volem parlar de la història nonaspina. Que hauria set del nostre poble si per aquí, aquells visionaris de finals del segle XIX no hagueren triat que la nova línia de tren entre Barcelona i Saragossa passes pel nostre poble… ai… ves a saber, potser aquell poblet a on s’ajunten los rius Matarranya i Algars hagués quedat en el pas dels anys abandonat…
L’any 2017 vam presentar lo llibre 1893 i el tren va arribar a Nonasp en que contàvem la historia d’aquell salt endavant tecnològic que va situar la vila al mapa. Vam contar lo que va representar per al poble, comunicació, treball, modernització, una finestra oberta al mon. Vam descriure el munt de gent que hi van treballar en la construcció, en una població eminentment agrícola, en que les condicions meteorològiques del nostre terme no eren gens bones, sequera, gelades, ventades, calors extrems… Allò va fer que molta gent anés a treballar al carril -com així ere anomenat- en que el jornal encara que no fos elevat, si ere segur i no calia estar pendent de mirar al cel, si gelava, si l’aire s’ho emportava tot o el sol socarrava hasta les pedres.
Lo ferrocarril va ser la via de comunicació durant moltes dècades per als nonaspins, per a on arribàvem i sortien mercaderies de tota mena, agrícoles, industrials, servicis, etc. Tot el transport que actualment es fa per carretera, durant la major part del segle XX ere per tren. La majoria de productes arribaven a l’estació, i de la mateixa manera des d’aquí eixien cap altres destinacions tots els productes agrícoles, vi, olives, armelles, etc. Tot se pesave a la bascula que estava al moll, a on desprès de pesades eren carregades als vagons del tren.
A partir dels anys 80 del segle XX, per aquesta línia transitaven també els trens carregats de carbó des del port de Tarragona, que alimentaven la central tèrmica d’Andorra, fins que l’any 2018 es va tancar. Aquest fet, junt al que durant el darrer quart de segle XX els transports per carretera havia substituït en gran mesura al que s’havia fet fins aquell moment per tren, va fer perillar la continuïtat del transit de combois per la línia Barcelona- Reus- Móra- Nonasp- Casp- Saragossa, i una possible clausura se veia a l’horitzó.
Degut al COVID de l’any 2020, van reduir-se el nombre de trens de viatgers que transitaven, l’any 2021 hi va haver protestes pels pobles per a on passa el tren Faió, Nonasp i Casp, i molta gent van concentrar-se a les estacions per reclamar lo restabliment dels trens retirats, les protestes van ser grans, fins a tallar la línia en alguns moments.
Lo pensament general era dolent, molt pesimiste, per la línia hi havie poc moviment de viatgers, de mercaderies, sumat al tancament de la tèrmica d’Andorra per a on arribava el carbó des de Tarragona, que estava tancada… malament rai… tot allò abocava a un final molt trist de la relació històrica, maravillosa i fructífera del Ferrocarril i Nonasp.
Recordo que quan vam presentar lo llibre del tren escrit pels Amics de Nonasp, ja hi havie mal pensament respecte al futur del tren pels nostres pobles. Miguel Caballú Albiac, fill i net de nonaspins, referent cultural de la zona, bon amic nostre i de Nonasp, que el vam convidar a la presentació del llibre va dir respecte al pessimisme general del futur del tren.
Que el futur no el sap ningú i que sempre hi hagut sorpreses, deixa’n a l’aire una esperançadora possibilitat, de que tot allò podes acabar bé.
Miguelet com li die el meu pare, ho va encertar i tot lo negre que se preveia per al futur d’aquesta línia, de cop hi volta va canviar, tot lo que ere negre, ja no ho pareixia tant, fins al punt de que lo negre s’estava convertint en blanc i qui sap s’hi un blanc esplendorós.
Lo passat diumenge 26 d’abril pel mati, Mario i jo vam anar a veure les macro obres que s’estan portant a cap a l’estació de Nonasp. Que ha set una de les tres estacions triades per ampliar-se, i així poder fer que els trens de mercaderies que a partir d’ara podran ser molt llargs, tant que s’han de fer unes vies a l’estació de 750 metres de llarg perquè se puguen crussar los llarguíssims combois. Les altres estacions triades per ampliar són les de Flix i Xiprana.
El pressupost d’aquesta obra pot veure’s al cartell que a l’estació han posat, us deixa’m en unes quantes fotos d’una obra que a diferencia d’anteriors, que s’han fet durant la història passada del tren al nostre poble, en que centenars i milers de treballadors ho feien de manera manual, ara tot és mecanitzat.
Lo 23 d’abril, dia de Sant Jordi, los Amics de Nonasp vam tindre una parada al Portal en les nostres publicacions, sumant-mos a la iniciativa de la Comissió de Festes!
Lo passat diumenge, 12 d’abril, los Amics de Nonasp, teníem una cita a Oliete (Terol), per conèixer lo projecte Apadrinaunolivo.org, una iniciativa social sense ànim de lucre que treballe per recuperar los aulivers abandonats i transformar lo medi rural.
L’any 2014 va començar la iniciativa per recuperar i apadrinar los aulivers de finques ermes, havent-se recuperat a dia d’avui més de 26.000 aulivers. Lo 2017 va nàixer «Mi Olivo», la primera marca d’oli d’auliva verge extra procedent dels aulivers recuperats.
A més, des de l’any 2021, gestionen la conservera de la població veïna d’Alacón, i elaboren conserves naturals i artesanals, en productes procedents de les hortes d’estos pobles: porros, primentons, escalivada, carxofes o patés vegetals.
Durant la visita, a més de conèixer los aulivers, vam visitar lo molí d’oli i vam poder tastar l’oli produït. A n’este projecte, en l’actualitat hi treballen més de quaranta persones i ha tingut impacte en la recuperació del territori i de la població.
Lo dissabte, 4 d’abril, ham inaugurat un nou espai al Museu: la farmàcia. Ja fee cosa de dos anys que teniem en marxa este projecte i, per fi, ha arribat lo moment de poder ensenyar lo resultat.
A dins d’esta nova sala tenim mobiliari de la farmàcia Castañer, dels anys 30; de la farmàcia d’Angelita Barrachina, dels anys 50… tot del segle passat. A més, tenim bascules, balances, morters, pots de farmàcia i molts medicaments, que hem anat roplegant i guardant en los 30 anys del Museu. Moltes gràcies a tothom que ha cedit material per este espai.
També li ham donat importància als farmacèutics de Nonasp, és a dir, tenim exposades les fotografies dels farmacèutics que ham tingut a Nonasp des de finals del segle XIX i els nascuts a Nonasp i que s’han guanyat la vida en este ofici a altres poblacions. També fem homenatge als doctors, exposant les fotografies, en lo mateix criteri, los que han exercit a Nonasp i els que han treballat a altres poblacions.
També, dins de la farmàcia tenim un raconet per les herbes medicinals, ja que durant segles han servit per preparar infusions i ser begudes per curar, preparar ungüents per aplicar a ferides, herbes abortives… Tot un món, que durant segles los apotecaris coneixien molt bé. Aquí tenim la foto de Pepe Ráfales «Hilario», que es va dedicar professionalment a fer herbes medicinals pel terme de Nonasp i altres pobles.
Com sempre, volem agrair a tots/es los que mos hau acompanyat (que hau sigut molts, més de 300 persones!!!) i també a la família Vilella Barrachina per haver convidat a tothom que ha assistit a la inauguració a una copa de vi, magra, cornes…
Seguim!
