Foto: Centro Republicà de Nonasp
Enguany, lo 17 i 18 de juliol, es compleix lo 90 aniversari de l’inici de la Guerra Civil espanyola, en un fracassat cop d’estat per part d’un grup de militars contra lo govern elegit democràticament de la Segona República, conegut com del Front Popular. Segurament, l’aniversari serà un bon motiu per a molts per parlar de la Guerra Civil, però en lo meu cas, ho faré dels últims dies de la República, centrant-me en lo període comprés entre l’1 de gener de 1936 i lo 18 de juliol de 1936, per veure com ere Nonasp, com vivie la gent i les seues inquietuds.
Per saber quina població tenie Nonasp, ho farem per mig de l’acta de la sessió de l’ajuntament de 2 d’abril de 1936, a on s’informe que ha estat exposat al públic lo Padró quinquennal d’habitants. La població de dret és l’empadronada, independentment d’on es trobe, i són 923 homes i 904 dones presents a la localitat; i 21 homes i 44 dones absents; fent un total de 1.892 habitants.
Per lo cens electoral podem saber de molts dels oficis dels hòmens, ja que les dones tret d’alguna excepció totes se’ls posa «Sus labores». L’agricultura és l’activitat principal i de llauradors en trobam 322; de jornalers 118; los que tenen negocis de roba, comestibles, tavernes, compradors de productes agrícoles, consten com «Del comercio», i n’hi ha 17, paletes 8, pastors 11, fusters 4, ferrers 4, carnissers 2, barbers 4, fondes 2, a més hi ha cafeters, esquiladors, moliners, soguers, fabricant de cistelles de vímet, electricista…
Les principals indústries locals són per transformar los productes agrícoles. Hi ha dos molins de farina, un de la viuda de Matías Latogeta i l’altre de D. Victoriano Claramonte; quatre d’oli, de Francisco Freixa, Miguel Franc Sasot, Casildo Altés Vallés i Miguel Vilella Roc; i cinc forns de pa, de Miguel Zurita Andrés, Raimundo Alañá Navarro, Pedro Suñer Andrés, Pablo Orta Orta i Francisco Pallisa Laporta.
De personal que es pot classificar com a servidors públics, als estudis hi estaven los mestres Enrique Muñoz Gómez i Leopoldo Ruiz Vera, i les mestresses Natividad Moles Miravete i Pilar Pérez Hernando; los doctors eren lo titular José Macipe Indurain i lo nonaspí Emilio Ribot Mullerat, que exercia com a particular; la plaça de comare o partera la ocupave Genoveva Solé Vallespí; farmacèutic ere Alfredo Castañer Franc; menescal Juan Manuel Algar Repollés; secretari d’ajuntament Miguel Simó Solé; cap d’Estació de ferrocarril Antonio Cruxent Monclús; carter Francisco Masip Pueyo; i vicari Luciano Royo Martín.
L’ajuntament havie sigut triat a les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931, i estave format per l’alcalde, Mariano Llop Tomás, i los regidors Agustín Reyes Comas, Cándido Soler Gimeno, Agustín Ráfales Vidal, Jacinto Borraz Puértolas i José Borraz Andreu, tots regidors del Centro Republicà; Mariano Ráfales Llop, independent; Joaquín Ráfales Albiac i Santiago Gimeno Salvador, regidors del Sindicat Agrícola.
Lo nou ajuntament republicà, l’any 1931, havie canviat los noms d’alguns carrers, i los havie posat noms segons els nous temps: La plaça de l’Església és Pi i Margall; carrer Nou és Ramón i Cajal; lo carrer de la Presó és N. Salmerón; lo carrer San José és F. Ferrer i Guàrdia; lo Portal és la plaça de la Libertat; lo carrer Maella és carrer de la República; lo carrer Mardedéu és Joaquín Costa; plaça de Sant Joan és Fermín Galán; i la plaça de Santa Llúcia és García Hernández.
Però lo carrer que se li havie canviat lo nom, i segurament lo més simbòlic per la gent de Nonasp, ere lo carrer Major, que se li havie posat lo nom del nonaspí Francisco Albiac Franc, que va participar en la insurrecció de Jaca, i a on van ser afusellats Galán i Garcia. Paco Albiac, que ere tinent, va ser condemnat a 12 anys de presó, i empresonat al castell militar de La Mola, situat a l’illa de Maó (Balears). Al proclamar-se la República, va ser posat en llibertat, i van ser molts los homenatges que se li van fer, ja que es va convertir en un dels herois de la República. Dins del període de temps que analitzo, lo diari La Vanguardia, de 16 de juny de 1936, informe del nou destí del militar: «Han sido destinados al batallón de la Guardia Presidencial (…) el teniente don Francisco Albiac Franc”.
Los llibres d’actes de l’ajuntament són una important font d’informació, un bon exemple lo trobam a la sessió de 2 de gener, a on s’aprove un pressupost municipal per 1936 de 42.600 pessetes. Dos acords interessants los trobam a la sessió de 8 de març, un d’ells diu: «Se acuerda que sean publicadas las cuentas de 1935 en un centenar de ejemplares, encargándose de ello “La Tipográfica” de Caspe, para luego ser repartidos a las Sociedades, Entidades, Comercios, pueblos limítrofes y Centros oficiales.»A l’altre acord, lo depositari municipal Casildo Altés, informa dels moviments de caixa de l’any 1935, i diu que hi havie en caixa de l’any anterior 13.556,02 ptes; ingressat 41.960,59; pagat 41.444,62; quede per l’any 1936, 14.071,99 ptes.
Una de les característiques de la Segona República, va ser que per primera volta l’Estat ere formalment laic. Això va tenir lo seu reflex en una divisió entre actes religiosos a càrrec de mossèn Luciano Royo, i los civils, a càrrec del Jutge municipal, Agustín Andreu Navarro, i lo secretari de jutjat, Manuel Llop Llop. Lo primer semestre de 1936, es van fer 7 enterraments civils i 7 per l’església; de 14 nascuts, sols 6 es van batejar; i de 21 bodes totes van ser per lo civil.
La vida política de Nonasp, gire al voltant del Centro Republicà, ubicat al carrer Maella, i lo Sindicat Agrícola, al Portal. Les dos societats compten en un important número de socis, i als seus locals hi ha saló de bar-cafè, i saló de ball-teatre. Lo Centro Republicà, l’1 de gener de 1936, celebre una junta general per aprovar les comptes i renovar los càrrecs, sent elegits Manuel Giner Orero com a president, Benito Bernús Roc com a vicepresident i Gregorio Mompel Andreu com a secretari.
Lo Sindicat Agrícola se reuneix en Junta General lo 17 de gener per renovar càrrecs, i la nova junta quede composta per Salvador Puértolas Andreu com a president, Santiago Gimeno Salvador com a vicepresident, i los vocals Joaquin Albiac Navarro, Felipe Ràfales Ràfales, Manuel Puértolas Llop, Joaquín Ràfales Ràfales, Pedro Vilella Millán, José Tomás Aliaga i Bartolomé Meseguer. Lo secretari, Àngel Albiac Salvador, després d’exercir lo càrrec durant molts anys dimiteix i en nova junta celebrada lo 25 de gener, és elegit Santos Morales.
Dins d’este període de la nostra història, se celebren diferents eleccions. Lo 7 de gener de 1936, lo president de la Segona República, Niceto Alcalá-Zamora, dissol les Corts, i es convoquen eleccions generals per lo 16 de febrer de 1936. A Nonasp, se celebre almenys un acte electoral, ja que l’ajuntament, reunit en ple, informe d’una comunicació del president del Sindicat Agrícola, a on diu: «El día uno de febrero, a las ocho de la tarde, se celebró un acto público en el café de dicho Sindicato, tomando parte los propagandistas de Acción Popular D. Juan Cremades y D. Luis Blasco.”
A Nonasp, es vote en dos seccions, la primera està als baixos de l’ajuntament, i lo president és Roque Andreu Alfonso; los interventors del Sindicat Agrícola són José Ráfales Viñas i Joaquín Barberán Borraz, en representació de D. Antonio Cremades; los del Centro Republicà són Isidro Roc Ráfales i Àngel Roc Gimeno, en representació de D. José María Lamana. Los resultats són 158 vots per los candidats de la CEDA, i 194 per los del Front Popular.
La secció segona, està als baixos de la casa de la viuda de Manuel Albiac Tena, al Portal Nou, i lo president és Benito Roc Buisán; los interventors del Sindicat Agrícola són Tomás Navarro Llop i Pedro Vilella Millán, en representació de D. Antonio Cremades; los del Centro Republicà són Emilio Bes Alfonso i Manuel Giner Ràfales, en representació de D. José María Lamana. Los resultats són 131 vots per los candidats de la CEDA, i 225 per los del Front Popular.
Lo 22 de març, es publica al BOE la convocatòria d’eleccions municipals per lo dia 12 d’abril, i a Nonasp, d’acord al número d’habitants, li correspon a la Corporació set regidors, cinc per la majoria, i dos per la minoria. Lo Sindicat Agrícola, se reuneix lo 29 de març en Junta General, i acorde presentar de candidats a regidors a Agustín Borraz Andreu, Santiago Andreu Vilella, Joaquín Barberán Borraz, Gabriel Albiac Franc i José Puértolas Ràfales. (Del Centro Republica no disposo d’informació). Lo 5 d’abril, es reuneix l’ajuntament, i s’informe d’un telegrama del governador Civil, a on diu que lo Govern ha decidit suspendre les eleccions.
La Constitució de la República, die que per elegir un nou president havie de fer-se en votació conjunta dels diputats del Congrés, i un número igual de Compromissaris elegits en unes eleccions. Estes es fan lo 26 d’abril de 1936, encara que los partits de dretes, com la CEDA, Agraris i Tradicionalistes, van decidir no presentar-se.
Lo 26 d’abril, de les 8 del matí a les 4 de la tarde, es vote en dos seccions. La primera als baixos de l’ajuntament, la presideix Roque Andreu Alfonso, i és interventor del Centro Republicà, Joaquín Gimeno Ràfales, en representació de D. Antonio Guallar Poza; Los candidats del Front Popular són los únics que es voten i obtenen 156 vots d’un cens de 526 electors. La secció segona, ubicada al Portal Nou, nº3, la presideix Benito Roc Buisán, i són interventors del Centro Republicà, Emilio Bes Alfonso i Manuel Giner Ráfales, en representació de D. Antonio Guallar Poza; la candidatura del Front Popular obté 193 vots, d’un cens de 568 electors.
Lo nou president de la República és Manuel Azaña, i a Nonasp, l’ajuntament se reuneix lo 17 de maig: «Se da cuenta de una Circular de la casa Editorial Rivas, en la que informa de haber editado una hermosa lámina de 64 x 68 cm. en cinco colores, con la fotografía del nuevo Jefe del Estado D. Manuel Azaña, Presidente de la República, cuyo envío la hace a reembolso y cuyo importe es de 7 Pts., quedando aceptado, y a la vez, encargar al carpintero D. Ángel Albiac, para que lo coloque en un marco, y ponerlo en la casa Consistorial, con el cuadro de la República al medio de los dos presidentes elegidos hasta la fecha.”
La iniciativa més important de l’ajuntament republicà va ser per construir la carretera de Nonasp a Batea, i després de fer moltes gestions, lo 15 d’agost de 1935, la Gaceta de Madrid, publicave l’adjudicació definitiva: «Al mejor postor D. Carlos Loring Martínez, vecino de Málaga, con domicilio en Mula, Gran Vía, sin número, que licitó en Madrid, comprometiéndose a terminar las obras veintidós meses después de empezadas, por la cantidad de 506.490 pesetas…”
Al mes de gener de 1936, l’ajuntament convoca als propietaris afectats per la construcció de la carretera, per informal’s de les indemnitzacions; al febrer comencen les obres i s’autoritze al contractista a ocupar terrenys de propietat comunal i extraure pedres i arenes necessàries per a fer les obres; al març l’alcalde Mariano Llop, viatje a Saragossa per entrevistar-se en lo governador Civil i demanar-li autorització per obtenir explosius per lo contractista de les obres Isidoro Zubero. Les obres van donar feina a molta gent. Per les actes de l’ajuntament, sabem que al mes de gener a Nonasp hi havia: «70 trabajadores en paro forzoso y 70 en paro parcial. Total 140». Al mes de maig eren: «20 trabajadores en paro forzoso y 20 en paro parcial. Total 40»
Una altra iniciativa va ser la compra dels primers parallamps que hi va haver a Nonasp, ja que lo 12 de setembre de 1935, hi va haver-hi una gran tronada, i un rellamp que va caure a una casa del carrer Eres Baixes, va matar una dona, un animal que hi havie a l’estable, i van sofrir cremades la filla i la neta. Lo gran impacte que va tenir la desgràcia entre la població, va fer que l’ajuntament demanés pressupostos per instal·lar cinc parallamps: A les Escoles Municipals, a l’Ajuntament, i a una casa de la Muela, pagant-los estos tres lo municipi; i al Centro Republicà i Sindicat Agrícola, pagant-los les respectives societats. Lo 31 de maig de 1936, reunit l’ajuntament, s’accepte lo pressupost de 2.435 ptes de D. Antonio Ribot, i se li demane que instal·lo los parallamps lo més prompte que pugo.
Al mes de maig se fan gestions a Saragossa per la compra d’un cotxe fúnebre, per portar los morts al cementeri municipal. En sessió de 24 de maig, se llegeix una circular de la Diputació Provincial, a on pregunta que necessitats se consideren més urgents, i després de parlar-ho, se li conteste que són: «1º – Solicitar que el Sr. Arquitecto Escolar, se sirva confeccionar el plano y presupuesto de un Edificio para la construcción de cuatro viviendas juntas para los Sres. Maestros. 2º – Solicitar de que se haga cargo del camino del Volter o facilite los medios para poderlo terminar. 3º – Solicitar el teléfono, por considerarlo de urgente necesidad.”
També se fan gestions dels sindicats de recs per canalitzar les séquies. Lo 26 de març viatgen a Saragossa, l’alcalde Mariano Llop, i lo regidor Santiago Gimeno, que també és president del Sindicat de recs de les séquies de Matarranya i Algars, per reunir-se en lo delegat del Govern de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre. Lo 6 d’abril venen a Nonasp, dos enginyers de Confederació i lo delegat D. Venancio Sarrià. Lo 25 d’abril, hi ha junta general de les séquies per informar de les gestions fetes. Lo 4 de juliol, hi ha reunió del sindicat de recs de Matarranya, a on se delega al vocal Tomás Millán perquè lo día 12 viatjo a Casp i Saragossa, per demanar a Confederació la prompta construcció dels canals laterals al riu Matarranya.
Un fet històric, va ser lo Congrés Pro Autonomia, que durant los dies 1, 2 i 3 de maig es va celebrar a Casp. De la nostra comarca hi va haver representants de Xiprana, Favara, Maella i Faió. De Nonasp hi van assistir l’alcalde Mariano Llop, lo primer tinent d’alcalde Agustín Reyes, i lo secretari de l’ajuntament Miguel Simó.
La gent jove, per divertir-se ho fan al Centro Republicà i al Sindicat Agrícola, a les dos societats, los dies festius fan ball en gramoles, que compten en amplificadors de so de vàlvules. A més, les dos societats compten en quadres artístics, que sovint interpreten sainets i obres teatrals.
Cada 14 d’abril, se commemore l’aniversari de la II República, i per celebrar-lo, l’ajuntament contracte la música de Garcia, que es compromet a tocar per 200 pessetes, més lo cost del viatge i manutenció; també se celebre una correguda de bicicletes, en lo premis a càrrec de l’ajuntament; i se subvencione a la Asociación Deportiva de Futbol en 50 pessetes perquè pugo contractar un equip foraster i jugar este dia un partit de futbol.
Lo futbol és per la gent jove un dels divertiments més importants, i són moltes les cròniques que hi ha a la premsa de l’època. Lo darrer partit que juge l’equip de Nonasp, és lo diumenge 12 de juliol de 1936, i es pot llegir la crònica al Diario de Aragónde 15 de juliol:
“El domingo jugó la Asociación Deportiva de Nonaspe, en octavo partido de esta temporada, adjudicándose la sexta victoria de la misma, contra el C. D. Fabarol. El score de cinco goles a uno a favor de Nonaspe (…) Desde los primeros momentos domina Nonaspe, ejerciendo una presión continua sobre la puerta de Fabara. A los diez minutos se tira contra esta un free-kik, que convierte Taberner en gol (…) A los pocos minutos de empezar la segunda parte, Fabara consigue su primer gol (…) En la segunda parte, Nonaspe marca los cuatro goles de la victoria, conseguidos dos por Taberner I, el uno de un estupendo remate de cabeza a un centro de Soler I; otro por Domenech y el último por Soler II…”
Lo 18 de juliol de 1936, és a la nit quan la gent de Nonasp escolte per la ràdio la notícia de la rebel·lió dels militars de l’Àfrica contra la República. Lo 19 a la nit, se constitueix un Comitè Revolucionari. Lo 23, a proposta del president del Comitè, se reuneix a l’Ajuntament la Corporació Municipal i lo Comitè, i s’acorde que este darrer se farà càrrec del poble, quedant destituït l’alcalde, regidors i secretari. S’estave al començament d’una llarga guerra, que serie una confrontació entre espanyols, veïns, amics i familiars.
