Segons lo CatAragonario, que és lo Diccionari dialectal del català d’Aragó, la paraula «bomigot» en castellà normatiu és «abejorro», i en català normatiu és «borinot». Lo mateix diccionari diu que «bomigot» es diu al Baix Aragó-Casp, encara que a Faió hi diuen «abogot». També consulto «Els parlars de la Terra Alta» de Pere Navarro Gómez, a on diu que a Maella diuen «bugant», a Favara «bamigot», i a altres pobles veïns com la Pobla de Massaluca «abigot» i a Batea «abegot». En lo cas de Favara, Javier Giralt, diu que es diu tant «bamigot» com «bomigot».
Lo bomigot és un insecte himenòpter paregut a l’abella, però molt més gros, i que es caracteritza per lo soroll que fa en les ales i la boca quan vola. Este soroll, més la imaginació dels jugadors, és lo fonament del joc. Encara que com dic hi pot haver diferents variants, d’aquesta va ser l’informant Agustín Rius Llop (1932-2015), l’any 2007.
Al joc de Bomigot, per les seues característiques, hi jugaven més bé nois grans. Qui parave, s’havie d’estar dret i sense moure´s, posant el braç dret apegat al cos, fent un angle de 90 graus i en la mà oberta cap avall. Al braç esquerre, li havie de tocar el colze a la mà dreta, i la mà s’havie de posar vertical a la cara, tapant la visió de l’ull de l’esquerra.
Los altres nois que jugaven s’havien de posar radere del qui parave, sense moure los peus, i en les dos mans davant la boca a manera d’embut, fent lo soroll del Bomigot: «Uuuuuuuu», al mateix temps que en lo cap feien un moviment d’esquerra a dreta i viceversa, és a dir, revolejant lo Bomigot, en la finalitat de despistar al que parave, perquè quan ja el tenien ben marejat, un noi qualsevol, li pegave al que parave una bona clatellà.
Lo noi que parave havie d’encertar que li havie fotut la clatellà, si ho feia pasave a fer de bomigot, i en cas de no fer-ho continuave parant, entre les risses dels nois que jugaven per les clatellades que pegaven.
