En més d’una ocasió, ja he comentat, que a l’arxiu parroquial se conserven los llibres a on des de 1620 s’han registrat los batejos, confirmacions, matrimonis, morts i visites pastorals, i que mos poden donar informació dels nonaspins que mos van precedir en segles passats.
Però, en lo cas del doctor Agustín Ferrer Altés, la principal font d’informació es la premsa escrita, i que es pot consultar per mig de l’Hemeroteca Digital de la Biblioteca Nacional de España, DARA Documentos y Archivos de Aragón i la Biblioteca Virtual de Prensa Histórica.
Los pares d’Agustín van ser la nonaspina Teresa Altés Albiac (ca Altés) i Senén Ferrer Navarro, que era natural de Visiedo (Terol) i vivia a Fraga, d’ofici comerciant. Es van casar a l’església de Sant Portomeu de Nonasp, lo 18 de febrer de 1850, per mossèn Ramón Vallés.
Per lo llibre de batejos sabem que Agustín Ferrer Altés va nàixer a Nonasp lo 18 d’agost de 1852 i va ser batejat dos dies després. També se diu que los pares són parroquians de San Pablo de Saragossa. Per lo que es pot deduir que Teresa Altés Albiac, encara que vivia a Saragossa, va vindre a tenir el fill a la casa dels seus pares, al carrer de la Mardedeu.
Continuant en los llibres parroquials, trobem un altre fill nascut a Nonasp, ja que lo 3 de desembre de 1853, es bateja a Teresa, Francisca, Javiera Ferrer Altés. Esta xiqueta es mor en poc més d’un any, lo 21 de març de 1855, i serà un dels darrers enterraments que es faran a l’ermita de la Mare de Deu de les Dos Aigües.
La darrera informació d’esta família, que es troba als llibres parroquials, és la mort a Nonasp de Senén Ferrer Navarro, lo 31 d’octubre de 1880. Es diu que tenia 62 anys, d’ofici comerciant, i estava casat en segones núpcies, en Mariana Altés, de qui no deixa fills. Del primer matrimoni, en Teresa Altés, deixa a Agustín, Àngela i Teresa Ferrer Altés.
A la Revista de Sanidad Militar, de 1 de maig de 1902, se diu Agustín Ferrer Altés, es gradua de Llicenciat en Medicina i Cirurgia, per la Universitat de Saragossa, lo 12 de setembre de 1873.
A La Gaceta de Sanidad Militar, se diu que per una “Real Orden” de 16 de juny de 1876, se li ha concedit “por méritos de guerra la Cruz roja de primera clase del Mérito militar al Médico provisional D. Agustín Ferrer y Altés.” Potser, una volta llicenciat com a doctor l’any 1873, va deure fer el servei militar, i este va coincidir en lo que es coneix com la tercera Guerra Carlista (1872-1876).
Per los Anuario Almanaque del Comercio, la Magistratura y de la Administración de 1880 i 1882, sabem que està de doctor a Gelsa (Saragossa), i uns anys més tard, al Cens electoral de 1895 de Bujaraloz (Saragossa), lo trobem com a doctor d’aquesta població.
La Revista de Sanidad Militar, d’un de setembre de 1896, és publiquen los resultats de les oposicions celebrades al mes d’agost, per cobrir places de “Médicos segundos”, per ser destinats a l’Illa de Cuba. A n’esta relació apareix Agustín Ferrer Altés, de qui hem de tenir en compte que ja tenia 44 anys.
La Revista de Sanidad Militar, d’un de maig de 1902, diu: “D. Agustín Ferrer y Altés (…) Ingresó en el Cuerpo, con el empleo de Médico segundo, en 28 de agosto de 1896 y previa oposición especial para la Isla de Cuba. Desempeñó el servicio de eventualidades en Santiago, y sirvió después en el batallón de Asia y en la clínica del Cobre, siendo repatriado en octubre de 1898.”
Dins de lo que se coneix com la repatriació final dels militars que hi havia a Cuba, lo diari El Correo Militar, del 2 de setembre de 1898, informa de l’arribada del “Covadonga” al port de Santander:“En la tarde de ayer fondeó en el puerto de Santander el vapor de la trasatlántica Covadonga, a bordo del cual regresan a la Península 2.000 soldados pertenecientes a los batallones Asia, Talavera e Isabel la Católica. Durante la travesía han fallecido los 72 individuos (…) Regresan a bordo del Covadonga (…) El médico D. Agustín Ferrer Altés…”
Tornant a la Revista de Sanidad Militar, d’un de maig de 1902, se diu:“Había obtenido el empleo de Médico primero el 31 de agosto de 1898. Destinado seguidamente al regimiento Caballería del Rey, pasó en julio de 1900 al batallón Cazadores de Barbastro hasta el 15 de abril (1902) próximo pasado, en que falleció en esta Corte, a consecuencia de una apoplejía. Estaba en posesión de dos cruces rojas de primera clase del Mérito Militar, una de ellas pensionada, y de la cruz de María Cristina de primera clase.”
La revista La Defensa, de 16 d’agost de 1902, publica la concessió de pensions: “A doña Josefa Enriqueta Celestino Santa Romana, viuda del médico primero de Sanidad Militar, D. Agustín Ferrer Altés”
La darrera informació, l’he trobat al Boletín Oficial de la Provincia de Zaragoza, del 4 d’abril de 1905, en què lo Jutjat de Primera Instància de Casp, anuncia per lo 26 d’abril, una subhasta: “Que para el reintegro del importe de 375 pesetas que le fueron facilitadas para atenciones de su última enfermedad al médico militar don Agustín Ferrer Altés, como de la propiedad de este se venden las fincas siguientes en Nonaspe:
1º – Tercera parte finca rústica, partida Carrera de Algars, tasada esta parte en 132 pesetas.
2º – Tercera parte finca rústica, partida Pla del Consell, tasada en 41 pesetas
3º – Tercera parte finca rústica, masada en Val Perera, tasada en 35 pesetas.
