Foto: Bar Galdón i casa de Pepita Turlàn
Després d’escriure i recordar les històries dels túnels del Castell, me va vindre a la memòria una història relacionada en lo tema i sense “perea” vaig anar a parlar en Ramon Navarro i Pepita Turlán, i això és lo que me van contar:
Al casar-se l’any 1966 se van posar a viure a la casa de Pepita, al carrer Nou nº 3, la casa de damunt lo bar de Galdón. Seria al cap de tres o quatre anys d’haver-se casat, quan un dia tornaven de l’horta en la mula, Ramon i el seu sogre José Turlán, i a l’arribar a casa van descarregar l’animal i quan lo anaven a entrar per deixar-lo a l’estable, sol passar la porta del carrer, se’ls va afonar i va caure dins d’un canyo que hi havia a la casa. Sol se li veien les orelles. Entre uns quants homes la van poder traure de dins del canyo, sense que la mula se fes mal.
A este canyo s’entrave per la part de darrere de la casa, la creuava tota i anava en direcció a l’església, recorde que ere de terra i bastant ample. Més avant van tapar l’entrada del canyo i allí a on s’havie afonat l’animal van fer la cisterna, sense picar res, sols fent les parets.
Este canyo era un antic túnel. L’entrada estave dins lo que ere lo bar de Galdón. A finals dels anys 70 i principis del 80, los propietaris del bar van posar dintre de lo que era l’entrada del túnel una Sinfonola, després passave a la casa de Pepita Turlán, la creuava i arribave a l’església. He de dir que la casa del bar de Galdón i la de Pepita Turlán, antigament eren una sola. Segons Gabriel Albiac, està documentat que a mitat del segle XIX era la Casa Parroquial, i així encara ere a principis del segle XX en què se construeix la casa parroquial dins de lo que era el antiu fossar de l’església, i que se va deixar d’enterrar l’any 1856.
Recordo lo testimoni del meu oncle Tomás Tomás Moreno (1905-1996) que me va dir que als anys 40 del segle passat, quan se feien obres a l’església, abans de posar el mosaic a terra, recordave que després de passar la porta d’entrada, va veure a terra una gran llosa d’arena aixecada, en una arnella de ferro al mig i va poder veure un ram d’escales que baixaven a dins d’un túnel en direcció a la plaça.
També Pepita Turlán m’ha dit que el seu pare li va contar que el túnel anave en direcció a l’església, si ve, no se va adentrar, ja que estava mig afonat.
L’historiador local, Gabriel Albiac, al Portal nº 54, de juliol de 1988 deia:
“Y finalmente no se puede hablar del Castillo de Nonaspe sin mencionar el túnel o mazmorra que fue tapiado por orden ¿Gubernativa? sobre el año 1940 que, según tengo entendido, es un túnel abovedado que en la actualidad solo se conserva desde la pared de la Iglesia hasta el edificio de la calle Nueva nº 1. Este túnel, según noticias, contiene asientos de piedra con argollas a lo largo de él…”
En un altre escrit a Lo Portal nº 105 de març-abril de 1994 parlant de la mateixa casa diu: “Esta casa es la que tiene un túnel tapado en su entrada y según parece, actualmente hundido en alguno de sus tramos, que ya he citado en escritos anteriores y se supone conducía a la Iglesia o al Castillo por un lado y fuera de las paredes de protección o muralla por el otro”.
