Dibuix fet per Estela Rius
La definició de nas que hi ha a internet, diu: “Part que eixís del rostre humà situat entre los ulls i la boca, en dos orificis a la part inferior i que serveix per a respirar i olorar”.
També a la web es pot comprovar que hi ha diferents tipus nassos. Però a jo allò que més m’interesse en este cas, són les dites, refranys, cançonetes, jocs i tradicions de Nonasp, que formen part del nostre patrimoni cultural immaterial.
Si mos trobam a casa avorrits, podem anar-món a la plaça a veure qui té “lo nas més llarg” (més xafarder). Una volta hi estam podem “ficar lo nas” a qualsevol corro de gent per saber de què parlen, i potser explicaran algun cas “fet per nassos” (per tossuderia), o de la persona que “té més nassos” (la més valenta).
De refranys i dites, en trobam per explicar diferents situacions. En lo cas d’avergonyir i posar-se la cara roja, es pot dir: “Té lo nas roig com un pimentó”. També és molt popular el que diu: “Qui té bon nas, té bon tris-tras”. Si parlam de temps passats, quan una noia quedave prenyada, és die: “Lo qui li ha fet lo nas, que l’aguanto al braç”. En lo cas de la persona que es pense que la gent parle malt d’ell, se li pot dir: “Si te pique lo nas, peix a la plaça”.
En lo cas d’un xiquet malt menjador, quan la mare li arrime la cullera o forquilla a la boca en lo menjar, si este es nega a obrir-la, un bon recurs de la mare és en los dits, a modo de pinça, pressionar-li lo nas. Com al mateix temps li estira suaument cap dalt i no pot respirar, la reacció immediata és obrir la boca, i clar, és quan la mare aprofite per introduir-li lo menjar.
De jocs també n’hi ha, i un molt popular que es pot fer als xiquets més bé petits, és estirar-los lo nas molt ràpidament, i a continuació ensenyar-los la mà tancada en lo dit gros en mig de l’índex i del mig. Al mateix temps que se’ls diu: “Ja t’he pres lo nas”. Aconseguint que la reacció sigo tocar-se’l en la mà per comprovar que no és cert.
Una altra proposta relacionada en los nassos, és una cançoneta per un joc de falda, i que són los primers jocs que los pares i iaios comparteixen en los xiquets, en la finalitat que aprenguen a coordinar los seus moviments, transmetre’ls l’estima i captar la seua l’atenció.
Tum pare no té nas,
ta mare és xata,
i un germanet que tinc,
nas de patata.
Però si parlam de nassos i de xiquets, sense cap dubte, lo més famós és l’Home dels Nassos, que segons la tradició oral, té tants nassos com dies té l’any, i sols se pot veure lo darrer dia de l’any. Los xiquetes es creuen que pels carrers es podrà veure un home en 365 nassos, los mateixos que dies te l’any, i no s’adonen que només quede un dia i, per tant, el personatge sol té un nas i pot ser qualsevol.
