Obres a l’estació del ferrocarril de Nonasp
El tren i el poble de Nonasp són difícils de separar en quan volem parlar de la història nonaspina. Que hauria set del nostre poble si per aquí, aquells visionaris de finals del segle XIX no hagueren triat que la nova línia de tren entre Barcelona i Saragossa passes pel nostre poble… ai… ves a saber, potser aquell poblet a on s’ajunten los rius Matarranya i Algars hagués quedat en el pas dels anys abandonat…
L’any 2017 vam presentar lo llibre 1893 i el tren va arribar a Nonasp en que contàvem la historia d’aquell salt endavant tecnològic que va situar la vila al mapa. Vam contar lo que va representar per al poble, comunicació, treball, modernització, una finestra oberta al mon. Vam descriure el munt de gent que hi van treballar en la construcció, en una població eminentment agrícola, en que les condicions meteorològiques del nostre terme no eren gens bones, sequera, gelades, ventades, calors extrems… Allò va fer que molta gent anés a treballar al carril -com així ere anomenat- en que el jornal encara que no fos elevat, si ere segur i no calia estar pendent de mirar al cel, si gelava, si l’aire s’ho emportava tot o el sol socarrava hasta les pedres.
Lo ferrocarril va ser la via de comunicació durant moltes dècades per als nonaspins, per a on arribàvem i sortien mercaderies de tota mena, agrícoles, industrials, servicis, etc. Tot el transport que actualment es fa per carretera, durant la major part del segle XX ere per tren. La majoria de productes arribaven a l’estació, i de la mateixa manera des d’aquí eixien cap altres destinacions tots els productes agrícoles, vi, olives, armelles, etc. Tot se pesave a la bascula que estava al moll, a on desprès de pesades eren carregades als vagons del tren.
A partir dels anys 80 del segle XX, per aquesta línia transitaven també els trens carregats de carbó des del port de Tarragona, que alimentaven la central tèrmica d’Andorra, fins que l’any 2018 es va tancar. Aquest fet, junt al que durant el darrer quart de segle XX els transports per carretera havia substituït en gran mesura al que s’havia fet fins aquell moment per tren, va fer perillar la continuïtat del transit de combois per la línia Barcelona- Reus- Móra- Nonasp- Casp- Saragossa, i una possible clausura se veia a l’horitzó.
Degut al COVID de l’any 2020, van reduir-se el nombre de trens de viatgers que transitaven, l’any 2021 hi va haver protestes pels pobles per a on passa el tren Faió, Nonasp i Casp, i molta gent van concentrar-se a les estacions per reclamar lo restabliment dels trens retirats, les protestes van ser grans, fins a tallar la línia en alguns moments.
Lo pensament general era dolent, molt pesimiste, per la línia hi havie poc moviment de viatgers, de mercaderies, sumat al tancament de la tèrmica d’Andorra per a on arribava el carbó des de Tarragona, que estava tancada… malament rai… tot allò abocava a un final molt trist de la relació històrica, maravillosa i fructífera del Ferrocarril i Nonasp.
Recordo que quan vam presentar lo llibre del tren escrit pels Amics de Nonasp, ja hi havie mal pensament respecte al futur del tren pels nostres pobles. Miguel Caballú Albiac, fill i net de nonaspins, referent cultural de la zona, bon amic nostre i de Nonasp, que el vam convidar a la presentació del llibre va dir respecte al pessimisme general del futur del tren.
Que el futur no el sap ningú i que sempre hi hagut sorpreses, deixa’n a l’aire una esperançadora possibilitat, de que tot allò podes acabar bé.
Miguelet com li die el meu pare, ho va encertar i tot lo negre que se preveia per al futur d’aquesta línia, de cop hi volta va canviar, tot lo que ere negre, ja no ho pareixia tant, fins al punt de que lo negre s’estava convertint en blanc i qui sap s’hi un blanc esplendorós.
Lo passat diumenge 26 d’abril pel mati, Mario i jo vam anar a veure les macro obres que s’estan portant a cap a l’estació de Nonasp. Que ha set una de les tres estacions triades per ampliar-se, i així poder fer que els trens de mercaderies que a partir d’ara podran ser molt llargs, tant que s’han de fer unes vies a l’estació de 750 metres de llarg perquè se puguen crussar los llarguíssims combois. Les altres estacions triades per ampliar són les de Flix i Xiprana.
El pressupost d’aquesta obra pot veure’s al cartell que a l’estació han posat, us deixa’m en unes quantes fotos d’una obra que a diferencia d’anteriors, que s’han fet durant la història passada del tren al nostre poble, en que centenars i milers de treballadors ho feien de manera manual, ara tot és mecanitzat.
