Fer fideus a casa
Foto: Màquina de fer fideus de Cecilia Moreno
Durant segles, les famílies se van organitzar en allò que se coneix com a economia de subsistència, que en lo cas de l’agricultura consistie en produir tot lo necessari per a alimentar a la família, als animals per treballar la terra i als de corral.
Un dels productes més importants en l’economia familiar ere lo blat. A finals d’any se sembrave, i al mes de juny, quan la planta ja estave seca se segave, per a després a l’era trillar-la per obtenir la palla i, d’altra banda, lo gra del blat.
Encara que al segle XX hi ha hagut molins de farina com la Fàbrica de Roc, i més tard a la Cooperativa, a set lo Molí del Cap de l’Horta, ja documentat al segle XVI, al que durant generacions los nonaspins han anat a moldre lo blat per obtenir la farina.
En la farina de blat, les dones pastaven a casa i després anaven al forn a coure los pans, com també les pastes i coques. A més, en la farina de blat també es feien los fideus, i com alguns ja sabeu, al museu tenim exposades la premsa de Cecilia Moreno Andreu i una màquina d’Escolàstica Alfonso Mestre. Elles dos, són les protagonistes d’este treball.
CECILIA MORENO ANDREU Lo pares són Antonio Moreno Folquer “Picardies” i Maria Andreu Sierra, que se casen a Nonasp lo 25 de gener de 1862, a l’edat de 29 i 15 anys respectivament. Com és costum en aquells temps tenen molts fills, però sols sobreviuen tres: Vicent (1879); Cecilia que naix lo 03 de juny 1882; i Miguel (1885). Lo 29 d’octubre de 1904, a l’església de Nonasp, se casa Cecilia, de 23 anys, en León Tomás Orcal, de 37 anys, viudo, de Samper.
No hi ha documentació per determinar des de quan Cecilia, o la seua família es dediquen a elaborar los fideus. Sols podem aventurar observant la premsa que tenim exposada al museu, que l’ofici ja haurie set transmès de generacions anteriors. Segons document facilitat per la família, Cecilia deixarie de fer fideus el març de 1941, en què se done de baixa de la Contribució Industrial, de “fàbrica de fideus”, possiblement per falta de salut, ja que és mort lo 27 de gener de 1946.
Per conèixer un poc més d’este ofici perdut, l’any 2016, li vaig preguntar a la meua mare, Alicia (1934), com s’elaboraven los fideus i si recordave d’haver-hi anat a ca la Cecilia:
“Jo a ca la tia Cecilia, al carrer de la Mardedeu, hi vaig anar en la mare a fer los fideus, pot ser que tindria vuit o deu anys. La premsa per fer-los la tenie a l’entrada de la casa. Segurament quan se va morir ja van deixar de fer-ne. De fideus en feien tot l’any, perquè a les cases se tenie farina de blat, ja que ere la mateixa que se feie servir per a pastar los pans.
Se pastave farina de blat en aigua calenta i si li posave uns quants ous ben batuts, perquè estos a més de donar-li bon gust a la pasta, li donaven una mica de color, gràcies al rovell de l’ou. També a la pasta se li ficave uns polsos de sal, com al pa. Recordo que en feie de dos mides, uns de més dobles i uns altres de més prims i tal com anaven eixint de la premsa, ventaven fent aire en un cartó o lo que fos, per gelar la pasta i que s’eixugués, ja que així se posaven durs.
També m’acordo, que a la mateixa premsa se feien pans de figues. S’omplie lo motlle en les figues, que s’havien assecat al canyís, i en col·locar-les, entremig, se posaven anisets, que eren com granets petits. Una volta estaven premsades les figues, al traure-les del motlle, se li posava uns polsets de farina, ja que com les figues son molt meloses, si no se li posava la farina s’enganxaven los dits”.
ESCOLASTICA ALFONSO MESTRE Los pares són José Alfonso Bernat i Maria Mestre Borraz, que se casen a Nonasp lo 26 de setembre de 1891, a l’edat de 26 i 18 anys respectivament. Escolàstica naix lo 01 d’agost de 1899.
Daniel Maza Pons, a la revista Lo Portal nº 43, d’agost de 1987, diu d’ella: “La tía Escolástica “la Marca”, nació en Nonaspe el año 1899, aprendió a guisar sirviendo en Barcelona, donde estuvo tres años y medio, antes de casarse. Ya viuda en los años cincuenta se trasladó otra vez a esta ciudad, siendo en la década de los setenta, cuando se encargó de preparar más de veinte bodas…”
Escolàstica se case en José Albiac Tomás, lo 12 de gener de 1938. Lo seu home conegut com a “Cucaracha”, compagina lo seu treball en lo d’entrenador del club de futbol de Nonasp, hasta la seua mort lo 26 de maig de 1951. És durant estos anys quan Escolàstica es dedica a fer fideus per la gent del poble. La meua mare, Alícia, recorde d’ella:
“La tia Escolàstica estave casada en l’oncle “Cucaracha”, que de nom li diuen Pepe. Vivien al carrer Hutxe, la casa que fa cantonada en lo carrer de la Presó. A n’esta casa antes de viure ells, ere la de l’oncle Miquelet (lo iaio de Miguel Caballú Albiac).
La tia Escolàstica feie fideus, de més cap aquí que la Cecilia. Encara que jo era jove, perquè també hi anava en la mare. A quant la mare se va morir, l’any 1957, a les tendes ja en venien a granel, per lo que jo, sola no hi vaig anar mai. Los fideus los feie al foc (lo foc com habitació de la casa), ja que ere bastant gran”.
La màquina de fideus, la tia Escolàstica, segons es pot llegir a Lo Portal nº 46, de novembre de 1987, la va donar a la Comissió de Cultura de l’ajuntament, dins d’una campanya de recollida de materials per la creació d’un museu etnològic. Escolàstica se mort lo 20 de març de 1994.
Uns anys més tard, la màquina dels fideus passarie als Amics de Nonasp, i des de fa uns anys està exposada de manera permanent al Museu Etnològic.
