Los ferrers de Nonasp – 2º part
BATISTE GIMENO VICENTE
Los pares són Mariano Gimeno Llop i Concepción Vicente Sabaté, casats a l’església de Sant Portomeu de Nonasp, lo 11 de març de 1918. Mariano treballe al ferrocarril, a la Brigada que s’encarrege del manteniment de les infraestructures.
Batiste és lo fill gran i naix lo 19 de novembre de 1918 a Nonasp, després vindran Mariano (1921), Gabriel (1923), Ramón (1924) que naix a la casella de les Tasconeres, Joaquín (1931) que naix a La Zaida, i Palmira (1936) que naix a Nonasp.
Batiste, l’any 1945, es case en Pepita Tomás Moreno, i segons un cens electoral d’este any treballae de miner a Mequinensa.
Al programa de festes de 1950, hi trobam un anunci que diu: “Bautista Gimeno Vicente, Herrería y cerrajería – Especialidad en cocinas económicas” Calle La Virgen, 28”. Al cens electoral de 1951, diu que l’ofici de Batiste és lo de ferrer”.
No sabem en què moment tanca la ferreria, però al cens de 1955, l’ofici ja torne a ser lo de miner, i per testimonis sabem que treballe a la Carbonífera de l’Ebre o la mina Virgen del Pilar de Mequinesa, a on estarà hasta l’any 1957, en què la família se’n van a viure a Barcelona, treballant de primer al port i després a un taller de metal·lúrgia.
Bautista Gimeno mort lo 22 d’agost de 1990, a l’edat de setanta i un any.
ANGEL VIÑAS MORENO
Los pares són Mariano Viñas Ráfales i Rosa Moreno Andreu, que es casen a l’església de Sant Portomeu de Nonasp, lo 22 de setembre de 1928. Tenen dos fills: Àngel (1929) i Pepito (1933)
Àngel Viñas Moreno, naix lo 23 de juliol de 1929 a Sitges (Barcelona), segurament a n’esta població és a on viuen i treballen los seus pares.
Acabada la guerra civil, la família ara viuen a Nonasp. Lo pare d’Àngel, Mariano, fa de recader, i cada dia va dos voltes a l’estació del tren, per replegar los paquets que porte el tren correu, i pujar-los al poble i entregar-los als destinataris.
La mare, Rosa, es dedica a vendre peix, ho fa a la plaça del Portal, entre lo cantonet del carrer del Tello i lo de la tia Alfreda. Si no ho pot vendre tot, se’n va a voltar lo carrers del poble per acabar-lo de vendre.
Lo fill gran, Àngel Viñas, per un cens electoral de 1951, sabem que treballe de miner, però decideix plegar i posar una ferreria als baixos de casa seua al carrer del Tello. Al cens electoral de 1955, consta com ofici seu lo de “mecànic”, però també d’este any tenim factures que són de treballs de ferrer. També tenim alguns testimonis que ho recorden i que diuen que va tindre la ferreria hasta que se va casar lo 24 de març de 1963, en Josefa Algueró Callizo, de Mequinensa, i se’n va anar a viure al poble de la seua dona.
A Mequinensa continua fent treballs de ferrer i a finals dels anys 70 també d’alumini. Però si preguntem a la gent, segur que tots lo recordam com a “Mequifoto”, en la càmera fotogràfica i fent fotos a totes les festes importants. Àngel Viñas va morir lo 05 de febrer de 2024 a Barbastro i va ser enterrat a Mequinensa.
FLORENCIO ROC MARCHES
Florencio Roc Marches naix a Nonasp lo 23 de maig de 1948 i és fill de Florencio Roc Llop i Teresa Marches Tena.
Als catorze anys, sols eixir d’estudi s’apunta a CEAC, per fer un curs per correspondència enfocat a fer treballs en construccions metàl·liques. Aquí me diu que tot lo que va aprendre li va servir a Barcelona per a començar en l’ofici.
Als 15 anys, se’n va anar a l’Hospitalet de Llobregat, allotjant-se a ca Emilia “la Rubia”. Allí se va posar a treballar a una ferreria a la Travessera de les Corts, a on hi havia deu o dotze operaris. A n’este taller va aprendre a treballar en plànols, soldar, tallar los materials i conèixer les seues característiques.
L’any 1969 acaba l’etapa barcelonina, ja que ha d’anar a fer la mili a Saragossa. Una volta acabat lo servei militar, un ferrer de Vilalba dels Arcs li ofereix feina i l’accepta. A n’este poble i està durant un any i mig, i aquí aprèn a fer tot tipus d’aladres.
A Nonasp, l’any 1972, obris lo que podrien dir una ferreria tradicional, en la “fragua” per “calentar” lo ferro i forjar-lo; la manxa de ferrer, que ja és un poc moderna i va equipada en un molinet elèctric per fer l’aire; l’enclusa per treballar lo ferro a cops de martell; i totes les eines pròpies d’una ferreria.
Als anuncis dels programes de festes dels anys 70, s’anuncia com “Especialidad en aperos agrícolas”, i és que durant estos anys, los llauradors, es van traure los animals i es van comprar tots tractors, per lo que va haver-hi molta demanda d’aladres.
En l’experiència adquirida a Vilalba, va continuar a Nonasp fent tot tipus d’aladres, cultivadors, tragelles, rolls i lo que li demanaven. Una de les coses que va tindre més èxit, i que ell va dissenyar, va ser un cavador de vinya que “s’acoplava” a l’aladre o cultivador, i que en va fer per tots los pobles del voltant: Batea, La Pobla de Massaluca, Favara… Este cavador va anar a registrar-lo a Saragossa. A més d’estos treballs, feia tot tipus de construccions metàl·liques, portes, balcons, reixes, forja…
Al programa de festes de 1982, a més d’anunciar-se en treballs de serralleria i aladres per tractors, també anuncia que fa treballs d’alumini, i és que, los paletes li diuen que hauria de treballar l’alumini, per lo que es va decidir i va comprar la maquinària necessària per a fer estos treballs. Així va ser com va començar a fer portes, finestres i tot lo que li demanaven. A poc a poc, lo treballs d’alumini van anar a més, i los treballs en ferro es van quedar en una cosa esporàdica per algun client.
Continuant revisant los anuncis del programa de festes, l’any 2005 l’empresa familiar s’anuncie com “Alu-Roc”, i junt en lo nom de Florencio Roc i està lo del seu fill Javier Roc Segura; Al 2012 anuncien una nova tenda d’exposició de cortines a Gandesa; i des de lo 2016 compten en tenda Online per los treballs d’alumini i venda de cortines i cobrellits a mida.
BATISTE ROC – TALLERS JABA
Bautista Roc Marches, naix a Nonasp, lo 06 d’octubre de 1954 i es fill de Florencio Roc i Teresa Marches.
De petit ja l’interessave la mecànica, i sols eixir d’estudi als 14 anys, se va apuntar a CEAC, que ere un Centre d’estudis per correspondència, per fer un curs de Mecànica de Cotxes. Als 17 anys ja l’havie acabat i havie obtingut lo diploma corresponent.
L’any 1972, quan son germà Florencio va obrir lo taller de ferreria, es va posar a treballar en ell, hasta que se’n va tindre que anar a fer la mili. Durant este temps, va aprendre los treballs de ferrer, com fer aladres, cultivadors i altres tipus de feines de ferrer.
Als 20 anys se’n va anar a fer lo servei militar a Valencia, a un “cuartel” d’enginyers. Al poc d’arribar, van preguntar si hi havie algun mecànic, i com ell tenie lo títol obtingut del Centre d’estudis CEAC, lo van fer “jefe” de taller de mecànics. Allí diu que va agarrar molta experiència arreglant cotxes, camions, tanquetes i tots los vehicles hi havie.
Acabada la mili, a l’avinguda Catalunya, ell mateix, es va fer la casa i taller als baixos. A l’abril de 1978 va obrir lo nou taller, i al programa de festes s’anunciave com a “Mecànic de cotxes, reparació de maquinària agrícola, servei oficial Pasquali i assistència tècnica Barreiros”.
Als anuncis dels anys 80, a més de lo dit anteriorment, destaca la fabricació d’ensulfatadores suspeses de 300 i 400 litres per tractor. D’estos anys diu que va vendre 84 motocultors, i que va compaginar lo treball de mecànic de cotxes i maquinària agrícola, en los treballs de ferreria. Destaca que va fer moltes portes per granges de Nonasp i Favara; a més d’aladres, cultivadors, rolls i tot lo que li demanaven.
L’any 1993, Batiste, trasllada lo taller al carrer Maella nº 86, a un local més gran i en més bones condicions. És per estos anys, quan Javier Gil Lombarte, després de fer la mili voluntari a la Creu Roja, es posa a treballar a un taller de ferreria que és die “Higueruela” a Valderrobres. Passats uns vuit anys li fan una millor oferta de treball i se passa al taller “Hermanos Ráfales”, també de Valderrobres, a on estarà dos anys.
A Nonasp, ve l’any 2002 i enganxa com a treballador al taller de Batiste del carrer Maella. És al 2006, quan Javier Gil i Batiste Roc s’associen, i obrissen “Talleres Jaba”, al polígon industrial de la Mitjana. Durant los anys que han passat, Batiste ha continuat fent de mecànic de cotxes i maquinària agrícola; i Javi s’ha dedicat a fer tot tipus de soldadures i construccions metàl·liques. Avui en dia, es pot dir, que és l’únic successor d’aquells antius ferrers…
TALLERS JULIO
Francisco Roc, conegut per tots com “Julio”, i Laura Taverner, es van casar lo 23 de setembre de 1973, i segons ells, lo “Taller Julio” és lo projecte de vida que es van fer.
Laura en catorze anys se’n va a Barcelona a on treballa de perruquera hasta l’any 1971, en què per circumstàncies familiars decideix tornar a Nonasp. Aquí obre una perruqueria al carrer Eres a on treballarà hasta l’agost de 1973, poc antes de casar-se, en què decideix posar punt final a n’esta etapa.
Lo primer treball de Julio, després d’eixir d’estudi, va ser en Anía, que estava construint la carretera de Faió. Després continuarà treballant en diferents feines. Al mateix temps es forma com electricista per mig d’un curs que fa per correspondència en CEAC.
Una volta feta la mili, cap a l’any 1971, s’associa en Manolo Ráfales “Fumarra”, en lo que diu que de sempre havia tingut molt bona relació, i que estava treballant a la ferreria de son sogre al Portal Nou. Fan un taller al carrer Extensión Agraria, i li posen de nom “Talleres Unión”, a on fan treballs d’electricitat, mecànica i ferreria.
L’any 1973, al casar-se Julio i Laura, decideixen començar un nou projecte los dos, per lo que Julio deixa Talleres Unión, i se’n va a treballar dos anys a Flix. Durant este període de temps aprofiten per fer a la carretera de Batea una nau, a on instal·laran “Talleres Julio”. Allí de primer fan treballs de mecànica i ferreria, i en lo temps alumini i calefacció.
A l’any 1982 traslladen a Móra d’Ebre “Talleres Julio”, a on de primer aposten per dos línies de treball: Fabricació d’alumini i calefacció. Al tractar-se d’una població gran, es troben en moltes possibilitats de créixer, ja que troben molt poca competència. Tant és així, que en lo temps decideixen deixar les calefaccions i centrar-se en l’alumini.
L’empresa arriba a tindre cinquanta treballadors i Julio i Laura sempre comparteixen la seua gestió. Estan actius hasta l’any 2012, en què decideixen tancar-la, i es fan càrrec de la continuïtat un petit grup de treballadors que formen una cooperativa.
