Des de fa uns quant mesos i una volta teníem l’espai de la farmàcia encarrilat, algun dissabte de tarde lliure, anem preparant una nova sala pel pròxim any, que estarà dedicada a la fotografia.
Nonasp ha tingut històricament uns fotògrafs únics: Miquel Simó, Ángel Albiac, Emilio Gimeno, Andrés Llop i Manuel Ràfales. A l’arxiu dels Amics de Nonasp tenim la majoria de les fotos que aquestos van fer, i hem publicat lo 2024 i 2025 un parell de llibres de fotografies «Nonasp 1893-1935» i «Nonasp 1936-1969», enguany publicarem lo tercer i últim llibre dedicat a la fotografia històrica nonaspina.
Eduard Garcia Roc, fotògraf professional a Barcelona fins que se va jubilar, va oferir-mos tot l’equip de màquines i demès elements que ell ha utilitzat durant molts anys per treballar. Tot aquest equip estarà exposat a l’espai que estam preparant i des d’aquí li volem agrair la cessió i donar-li les gràcies.
Aquesta temàtica estarà al pis superior d’a on tenim la ferreria i allí anam los dissabtes de tarde perduts a carregar runa, traure pols, traure canyissos, picar les parets de pedra i anar fent, com les formiguetes poc a poc.
Us dic sincerament que s’ha de tindre moral, molta, molta, molta, per fer lo que fem. Però ja sabeu, quan un fa les coses en il·lusió, no hi ha obstacle que t’aturo.
A la planta que us estic parlant també tindrem una sala per tornar a posar la carteria de Correus, que l’any passat vam tindre que desmuntar degut a que se va vendre la casa del carrer Vell, a on la teníem exposada.
I això és lo que volíem feus saber, que no param. Ja anirem informant de tots els actes que tenim preparats per aquest mes d’agost, que no són pocs. Us dixam unes quantes fotos del que estam fent. Seguim…
Lo dissabte, 4 d’abril, ham inaugurat un nou espai al Museu: la farmàcia. Ja fee cosa de dos anys que teniem en marxa este projecte i, per fi, ha arribat lo moment de poder ensenyar lo resultat.
A dins d’esta nova sala tenim mobiliari de la farmàcia Castañer, dels anys 30; de la farmàcia d’Angelita Barrachina, dels anys 50… tot del segle passat. A més, tenim bascules, balances, morters, pots de farmàcia i molts medicaments, que hem anat roplegant i guardant en los 30 anys del Museu. Moltes gràcies a tothom que ha cedit material per este espai.
També li ham donat importància als farmacèutics de Nonasp, és a dir, tenim exposades les fotografies dels farmacèutics que ham tingut a Nonasp des de finals del segle XIX i els nascuts a Nonasp i que s’han guanyat la vida en este ofici a altres poblacions. També fem homenatge als doctors, exposant les fotografies, en lo mateix criteri, los que han exercit a Nonasp i els que han treballat a altres poblacions.
També, dins de la farmàcia tenim un raconet per les herbes medicinals, ja que durant segles han servit per preparar infusions i ser begudes per curar, preparar ungüents per aplicar a ferides, herbes abortives… Tot un món, que durant segles los apotecaris coneixien molt bé. Aquí tenim la foto de Pepe Ráfales «Hilario», que es va dedicar professionalment a fer herbes medicinals pel terme de Nonasp i altres pobles.
Com sempre, volem agrair a tots/es los que mos hau acompanyat (que hau sigut molts, més de 300 persones!!!) i també a la família Vilella Barrachina per haver convidat a tothom que ha assistit a la inauguració a una copa de vi, magra, cornes…
Si tot va bé, per Setmana Santa presentarem un nou espai al Museu, la farmàcia, que ja fa molt temps que hi estam treballant, i per unes coses o altres, s’ha tingut d’ajornar.
Per poder-la fer, a més de tindre diferents elements, utensilis, mobiliari, etc., també cal tindre el lloc a on exposar-ho. I preparar un local és una mica més complicat, vull dir que hi han d’entrar los paletes, i ja sabem tots que això val diners, molts, i les associacions culturals com habitualment diem sempre anem curts de pressupost. Esta última paraula fa que abans d’entrar los paletes, naltres, mira’m d’avançar treballs per què en lo “pressupost” puguem fer l’espai volgut.
Al local a on anirà la recreació de la farmàcia, -que ja avanço a tots, que serà una altra maravellosa sala- des de l’any 2014, com dia anteriorment naltres anem arreglant i apedaçant el que podem, cantonada de la porta d’entrada -si no mitja casa ja és caigut- forats a les parets mitgeres -si no potser ja mos veuríem en lo veí- picar parets, roplegant runes, pintar, agranar, etc.
Totes aquestes faenes les fem en dissabtes, diumenges i festius, podeu estar segurs que totes aquestes treballades ni cobrant les faríem en altra cosa que no fos lo Museu. Però ja sabeu el que repetim i repetim moltes voltes, fa més qui vol que qui pot, i a més de voler, tenim un aliat que ni se veu ni es pot tocar, però és present, senyores i senyors, és un aliat que sol se pot sentir dins d’un mateix, la IL·LUSIÓ, i en aquesta som molt bons amics, bons companys i podríem dir que estam enamorats, molt enamorats, com aquell primer amor adolescent que te fa perdre la realitat i només penses en la parella volguda.
Aquest mes de febrer i primer de març, desprès de l’obra feta, instal·lats el mobiliari i altres elements ho tenim tot preparat per a la presentació, aquesta pròxima Setmana Santa.
Us dixam en unes fotos de totes aquestes intervencions fetes, que vam començar l’any 2014. Seguim…
