Xiquets abandonats a Nonasp al segle XVIII i XIX
Foto: La Creu de la Mardedeu on dixaven els xiquets. (1915) Autor Josep Salvany i Blanc. Font Arxiu de la Biblioteca de Catalunya.
Per entendre des d’un punt de vista històric quins hi han set los motius per abandonar una criatura acabada de nàixer, he llegit a la web los articles “Abandono infantil en España” i “Madres de los niños abandonados en España”.
Los dos articles coincideixen que a lo llarg de la història han set moltes les mares que s’han vist obligades per diferents motius a abandonar al seu fill. El perfil de les mares era de noies joves, solteres, pobres i quasi sempre analfabetes. Este fet va tindre lo seu moment de més auge entre meitat del segle XIX i meitat del segle XX, en què se van abandonar un milió de xiquets en tota Espanya.
Les causes més freqüents dels abandons eren per ser el fruit de relacions de parella il·lícites mal vistes per la societat i per l’Església catòlica, los motius econòmics (principalment la misèria), la falta de llet materna, los xiquets malalts o en discapacitat, i en menor mida los procedents de la prostitució o la violació.
A la problemàtica de l’embaràs no volgut, s’afegia la penalització legal de l’avortament a Espanya des de 1822 a finals del segle XX, encara que no es va erradicar la perillosa pràctica de l’avortament clandestí.
Dins d’este estudi dels xiquets abandonats, també he inclòs els no reconeguts per los pares, però als que la mare decidia no abandonar-los. Cosa que resultava un autèntic acte de valentia, ja que hasta la segona meitat del segle XIX, la formació en valors a les noies era exclusivament per mig de la família i de l’Església. La família era considerada la base de la societat, la que assegurava l’ordre moral i material. Dins d’ella, la dona, havia de ser la mare amorosa i abnegada, que havia d’engendrar, alimentar, cuidar i educar als fills.
Per fer este treball he revisat los llibres de batejos de l’església i los de naixements del registre civil. Estos xiquets abandonats, los he localitzat per l’apellit, ja que la majoria d’ells de primer se’ls posa DE GRACIA, també i trobem algun EXPOSITO, i en alguns casos se’ls posa per apellit perlo lloca on s’han trobat. En lo cas dels xiquets, que no són reconeguts per lo pare, però la mare decideix fer-se càrrec, de primer apellit porten DE GRACIA i en alguns casos de segundo lo de la mare.
Los llibres de batejos de l’església de Nonasp, comencen al segle XVII, concretament l’any 1620. Durant este segle no he trobat registrat cap xiquet abandonat. És al segle XVIII a quant ja es troben registrats sis casos, és a dir, es marquen posant-los De Gracia o Expósito.
N’hi ha quatre que es tracte de xiquets abandonats: Lo primer cas lo trobam l’any 1726 en què es bateje a Francisca Ventura Expósito, és diu que es “una niña expósita de padres incógnitos”, és padrí Francisco Camarasa, solter, i esta xiqueta se porte a Maella, al Santo Hospital, que es tractave d’una institució de beneficència; lo segon és el 1743, en què se bateje a Joseph de Jesús, i diu: “un niño Expósito de padres no conocidos, que trajeron de fuera (no era de Nonasp)con cédula de no estar bautizado…”; al 1774 Antonio de Gracia; i al 1778 Bartolomé Joaquin de Gracia, també de pares desconeguts.
Los altres dos casos són de xiquets no reconeguts per los pares, és a dir, que estos no es casen en la mare de la criatura, i per tant no reconeixen al fill. Però en estos dos casos la mare sí que es fa càrrec i reconeix al fill: Al 1765 es bateje a Matilde de Gracia, filla de Mariana Ráfales; i al 1774 a Pedro de Gracia, fill de Catalina Moreno.
A Nonasp, l’auge d’estos xiquets abandonats o no reconeguts per los pares, es produeix al segle XIX, en què he pogut documentar trenta i un cas. A l’hora de fer los apunts als registres, en trobam alguns que mos aporten poca informació i altres, en canvi, sí que hi ha informació molt interessant. Per tant, me centraré en los casos que aporten alguna informació interessant.
1831 FRANCISCO EXPOSITO. De pares desconeguts. Es bateje a les 10 de la nit, un 18 de febrer, en un temps en què ja fa hores que és de nit, no hi ha llum als carrers, i encara fa bastant fred. El perquè, és per amagar, allò que es considerave el fruit del pecat.
1848 QUITERIA DE GRACIA. De pares desconeguts, i diu: “Bautizada por necesidad por la Comadre Magdalena Suñer...”Encara que los pares se diu que són desconeguts, però la xiqueta a set batejada per necessitat per la Comare (o partera). És a dir, que encara que s’abandone a la criatura, la mare va estar assistida al part, i una de les facultats que tenie la Comare, ere que si la criatura que venie al món estave en perill de morir, fer-li un senzill acte de bateig. Això ere lo de ser batejada per necessitat.
1861 IDELFONSO DE GRACIA EXPOSITO.
“Hallado a las seis y media de la mañana en la puerta del vecino Vicente Martell, hijo de padres desconocidos…”
1872 MARIANO DE GRACIA “un niño hallado en la calle Eras Bajas, y afueras de esta Villa, a las doce de la noche del día anterior, hijo de padres desconocidos”. És padrina Josefa Moreno, d’ofici Comare…
1873 MANUEL DE GRACIA. Diu: Bauticé un niño ayer hallado a las ocho de la noche en el Azaguán de José Albiac, calle del Arrabal, hijo de padres desconocidos. És padrina, Josefa Moreno, d’ofici Comare…
1875 GASPAR DE GRACIA. Diu: “Bauticé un niño que fue hallado a las doce y media de la noche de hoy en este pueblo, y calle de Pomar, hijo de padres desconocidos”
1876 JOSEFA PLANAS EXPOSITO Al registre civil, diu:
“Inscripción en el Registro a las ocho de la mañana del 20 junio 1876. Comparece Josefa Moreno, con domicilio en la calle Tejedores, presentando para se inscriba en el Registro civil una niña que fue hallada en la puerta de su misma casa. Sobre las diez de la noche del día anterior.
La niña expósita fue examinada encontrando las prendas siguientes: Una gorra blanca de muletón con una puntilla en la parte de delante; un gabán de indiana de rayas negras; un pañal de color, rayado, otro de aspillera; otro pañal blanco de lienzo; una camisa blanca de algodón con manga corta; no teniendo ninguna marca ni señal.
Que tanto los padres como los abuelos de dicha expósita son desconocidos. Y que a la expresada niña se le puso por nombre y apellido Josefa Planas.
Esta xiqueta que l’havien trobat abandonada a les 10 de la nit, l’endemà, la mare es presente al mossèn i reconeix a la seua filla. Al llibre de batejos li posen Josefa de Gracia, i aquí es diu:
“Bauticé solemnemente una niña ayer nacida a las diez de la noche; hija de Padre desconocido; y su madre legítima Antonia Llop, mujer de Esteban Altés, y hace que no viven juntos cinco años. Fue su madrina Josefa Moreno (la dona que l’havia trobat).
1879 GUILLERMA DE GRACIA. Diu al llibre de batejos:
“Bauticé una niña hija de padres incognitos, que se encontró en la calle de Maella, y en la puerta de Guillerma Mestre, casada con Manuel Bernad, entre la una y dos de la madrugada. Se le puso por nombre Guillerma de Gracia. Fue su padrina Guillerma Mestre”.
1880 Mor a Nonasp VICTORINO DE GRACIA
Era natural de Barcelona, de quatre mesos, fill il·legítim o natural de Isidro Albiac i de Maria Alfonso, veïns de Barcelona. Estave a Nonasp, en la seua dida Francisca Giner, casada en Antonio Llop…
1885-09-29 MIGUELA DE GRACIA. Se diu al Registre civil:
“Que nació en la casa de Ramón Claramunt, calle de Miñones. Es hija de padres desconocidos. Que en el acto de la presentación llevaba las ropas siguientes: Un capillo de tela de algodón blanco; dos gorras de tela blanca y algodón; una camisa de tela de algodón blanco; un jubón de indiana oscuro; un pañal blanco; otro de muletón negro; otro de cutiroyo y blanco; otro de indiana oscuro; una blusa de indiana de color blanco. Envuelto en un pañuelo de seda de color café y una faja blanca y azul”.
1890-07-26 ANA MARIA CALLE Als registres se diu:
“Fue encontrada en la calle de la Virgen y casa número 54, por Teresa Suñer Pastor, sobre las cuatro de la mañana. Que la encontró abandonada, llevando las prendas de ropa siguientes: Una camisa de algodón; tres pañales, uno de lienzo, otro de muletón blanco y otros de coti; un jubón de indiana de color con un trapo y una venda en el ombligo; dos pañuelos, uno blanco y otro de color; un capillón blanco; dos gorras, una blanca y otra de color; una faja azul y un pedazo de ropa de borreta también azul; dos pañuelos, uno negro y otro de color, los dos en mal uso; no se le ha encontrado ninguna seña particular ni escrito alguno. A la expresada niña se le había de poner el nombre de Ana María Calle. Fue su madrina la Comadrona Antonia Llop Calaf”.
1895 DIONISIO
Este és lo darrer xiquet que naix al segle XIX i que té una interessant història. És trobat a les cinc del matí, del 21 de juliol de 1895, per Dionisia Suñer, Ermitanya de la Mardedeu de les Dos Aigües. Lo van deixar dins d’un cabasset, penjat d’una creu que hi havia a la plaça, per lo que seria conegut com lo xiquet de la Creu. En aquell temps es va rumorejar que los pares eren de La Pobla de Massaluca.
Al registre civil, li van posar Dionisio de las Dos Aguas, i al registre de batejos, Dionisio De Gracia. Va ser criat a Nonasp per Tomasa Tena, i quan ja va ser mosso, se’n va anar a treballar a Barcelona, allí es va casar, va tenir fills, i aquí he d’aclarir que apellit nonaspí Dos Aguas, no el va portar mai, per lo que ess va perdre, ja que sempre va utilitzar lo del bateig, De Gracia. Va morir en un accident al port de Barcelona, l’any 1928, en 33 anys.
De tots estos xiquets abandonats, la major part, farien cap a les cases anomenades Incluses. Estes institucions eren les que es feien càrrec d’estos xiquets, i per criar-los, havien de buscar dones que tinguessen llet, per donar-los lo pit, ja que era l’única manera de criar-los. Estes dones s’anomenaven dides i ho feien a canvi d’una compensació econòmica.
Encara que no hi ha dades, als llibres de morts del registre civil, he trobat quatre casos d’estos xiquets. Lo 19 d’agost de 1889, mor Francisca de Paula, de la casa de Expósitos de Tortosa, que li donave llet Antonia Sillué; lo 4 de novembre de 1891, mor Jacoba Armisen de Gracia, que era de la casa de la Maternitat de Saragossa; lo 10 de desembre de 1891, mort Felix de Agosto, i era Leonor Suñer Lázaro, l’encarregada de donar-li llet i criar-lo per la casa de la Maternitat de Tortosa; i lo 20 d’abril de 1892, mort Emilio Inocente del Almendro, que li donave llet Maria Turlán, i era de la casa de la Misericòrdia de Tortosa.
En l’arribada del segle XX, hi ha una pèrdua d’influència de l’església i la seua moral. A Nonasp, hi ha una important corrent de les idees republicanes i anticlericals. Tot això influeix en un canvi de mentalitat, i a principis del segle XX, encara que hi podem trobar algun cas, desapareix la pràctica d’abandonar los xiquets, i posar-los De Gracia, i als xiquets que són de mare soltera, se’ls pose los apellits de la mare i són criats per ella i la seua família.
