Listado

Totes les entrades del nostre bloc

Joc dels Ossets

Lo joc dels ossets, les tabes, o la marraquinca a les illes Balears, ja se jugave a l’antiguitat i al llarg de tota l’Edat Mitjana en bona part d’Europa.

Museu de les Terres de l’Ebre

Presentació de la targeta digital de les actes de la «XVIII Jornada d’Etnologia de les Terres de l’Ebre» al Museu de les Terres de l’Ebre d’Amposta.

Fer sopetes

Mos situem prop de l’aigua i tiram una pedra horitzontal a l’aigua, en força i donant-li efecte de gir, de manera que quan toca a l’aigua, rebota tornant-se a elevar i a caure successivament.

La carranxa

Lo joc de la “carranxa” lo vaig arreplegar l’any 2005 dels meus pares, i se tracte d’un joc de saltar la soga.

Pica paret

Lo xiquet-a què pare, s’ha de posar de cara a la paret, d’esquena als jugadors, i dir “un, dos, tres, pica paret”, simulant-ho en la mà.

Bernardo Borràs

Bernardo Borràs, «Teniente de Voluntarios de Aragón», actua de guerriller en la zona de Beseit.

Tello

Com los carrers eren de terra, dibuixaven la figura en un totxo o en una pedra. Los quadrats se feien de manera que se pogués posar bé lo peu dins.

Pilar «La Manxoreta»

Lo ser menudeta i el seu caràcter una mica especial, feien d’ella una persona vulnerable, ja que a voltes era víctima d’insults i bromes pesades d’algunes “criatures” ja grandetes.

Nassos i tradicions

Però si parlam de nassos i de xiquets, sense cap dubte, lo més famós és l’Home dels Nassos, que segons la tradició oral, té tants nassos com dies té l’any,

La Unió Patriotica i Sometent

Per mantindre lo règim se crea com a partit únic la Unión Patriótica, i a més, el Sometent (Som atents), una milícia ciutadana d’origen català, organitzada per los propietaris, i que la dictadura de Primo de Rivera fa extensiva a tot lo país.

Histories de l’estraperlo

Lo racionament va portar l’aparició d’un mercat negre de tot allò que estava intervingut per l’Estat i que se va conèixer com “estraperlo”.

Alfredo Llop Bielsa

D. Alfredo Llop Bielsa, ve a Nonasp l’un de setembre de 1956, i pren possessió en propietat de l’Escola Unitària nº 2.

Joc de l’avió

Lo joc de l’avió, lo vaig roplegar l’any 2003 de José “lo Poquet”, que me va explicar que hi jugaven los dissabtes a Faió los miners de Nonasp, mentrestant esperaven lo tren Correu que los havia de portar cap a casa.

Jesús Susín «lo mestre»

Lo primer curs lo vam fer en lo mestre Ángel Barranco i a l’any següent ja va arribar Jesús Susín “lo mestre”, en qui vam anar del segon curs a vuitè.

Cassola

Lo joc de “Cassola”, és un joc de la infància de la meua mare, Alicia Roc, que estave lligat a un espai molt concret: lo carrer Maella, a on los xiquets-es hi trobaven tots los elements necessaris per a fer lo joc.

Perruqueres a Nonasp al segle XX

Un dels canvis importants que hi va haver al segle XX, van ser les perruqueres, perquè des de principis dels anys 40, en què es va establir la primera, se van propiciar canvis importants en los pentinats de les dones.

Patacons

Per jugar lo primer que s’havie de fer ere buscar cartes d’una baralla vella, cosa que me dien que no ere gaire difícil, perquè als cafès los homes jugaven a la botifarra i al guinyot.

Remeis pa malalts

A Nonasp, dins d’allò que seria la cultura popular, mos han arribat diferents remeis màgics, supersticions, ungüents i practiques religioses per la cura de les malalties.

A la falda dels iaios

Los jocs de falda són los primers que los pares i iaios compateixen en los xiquets, i que es poden situar durant los dos o tres primers anys de vida.

Remeis magics

La gent pobra per curar-se es feia remeis en herbes medicinals que es trobaven al terme, ungüents fets casolans i amulets per curar, donar sort i altres supersticions.

Enrique lo Guarnicioner

Enrique va nàixer l’any 1945 i va ser lo segon fill de Romualdos de “ca Permilis” i Josefina de “cal Surdet”. Quan eixís d’estudi l’any 1959 los seus pares decideixen que aprengue un ofici de guarnicioner.

Cabanes

De tant en tant, pels freginals del poble, es poden veure xiquets fent cabanes, utilitzant diferents materials com fustes, pedres, cartons, plàstics, o qualsevol cosa que la imaginació los diu que allò val per poder-la construir.

Coses que mos feen por

La por per als xiquets, es un mecanisme de defensa que ajude a evitar situacions potencialment perilloses.

Pioners del futbol a Nonasp

De nonaspins corrent darrere d’una pilota, la primera notícia que he trobat és a Heraldo de Aragón de 23 d’agost de 1923, d’un partit de futbol entre lo Favara i Nonasp.

Tiro la bola

El joc del Tiro la Bola, consistia a llançar una bola de ferro per un camí de terra, fent un recorregut d’anar i tornar d’entre dos i tres kilòmetres.

Llidons i canuts

Lo mes de setembre, era el temps d’estar pendents del procés de maduració dels llidons.

La agüeleta de Cocus

Us acordau d’aquelles agüeletes vestides totes de negre, en la cara pansideta i tota arrugadeta per los anys i a voltes per la falta de dents?

Lo pare Carbasser

Lo joc del “Pare carbasser” com també molts altres que he anat arreplegant, ja sol és un record de la gent més gran.