Listado
Totes les entrades del nostre bloc
Preparant la Trobada Cultural del Matarranya
Visita dels membres de la ASCUMA per preparar la 32a Trobada Cultural del Matarranya
Xiquets abandonats a Nonasp al segle XVIII i XIX
Xiquets abandonats a Nonasp al segle XVIII i XIX
Sembrar, segar i trillar
A l’estiu la gent trillava per les moltes eres que hi havie per voltant del poble
Agustín Ferrer Altés
Doctor Agustín Ferrer Altés, militar i doctor a Cuba
La farinera de Favara
Visita de la antigua Farinera del Valen a la vila de Favara
Mestresses de xiquetes a Nonasp 1850-1950
Les matèries per les xiquetes eren religió i moral, lectura, escriptura, aritmètica, gramàtica, i feines de cosir o brodar.
Mobles de farmàcia
Donació per Santiago Vilella dels mobles de farmacia de la seua mare Angelita Barrachina Mullerat
Animals per treballar la terra
Històries de los animals que hi havie a totes les cases per treballar la terra.
Mestres de xiquets a Nonasp 1897-1950
L’any 1933, lo Cens escolar es de 187 nois, hi ha matriculats 113 i l’assistència mitjana és de 73
Joc dels Ossets
Lo joc dels ossets, les tabes, o la marraquinca a les illes Balears, ja se jugave a l’antiguitat i al llarg de tota l’Edat Mitjana en bona part d’Europa.
Exposició de Santiago Gimeno
Visita a Saragossa de l’exposició «Entre hierro y acero» de l’escultor nonaspí Santiago Gimeno
Museu de les Terres de l’Ebre
Presentació de la targeta digital de les actes de la «XVIII Jornada d’Etnologia de les Terres de l’Ebre» al Museu de les Terres de l’Ebre d’Amposta.
40 Anys del primer Carnestoltes de la Democràcia
40 anys del primer Carnestoltes de la Democràcia a Nonasp
Mestres de xiquets a Nonasp 1761-1897
Les primeres notícies que tenim de l’ensenyament a Nonasp i els seus metres són de la segona mitat del segle XVIII.
Los Ribot a Nonasp
Familia nonaspina en la casa al carrer del Raval
Los ferrers de Nonasp – 2º part
Los ferrers de Nonasp – 2ª part
Los ferrers de Nonasp – 1ª part
Los ferrers de Nonasp – 1ª part
Del riu a les piscines
Lo 15 de juny de 1984, se van inaugurar les piscines municipals de Nonasp.
Fer sopetes
Mos situem prop de l’aigua i tiram una pedra horitzontal a l’aigua, en força i donant-li efecte de gir, de manera que quan toca a l’aigua, rebota tornant-se a elevar i a caure successivament.
La Copa de 1989
Cronología dels partits de futbol entre el Nonasp i el Montsaunès (França)
Fer fideus a casa
Cecilia Moreno i Escolàstica Alfonso, feien fideus a casa en farina de blat.
La carranxa
Lo joc de la “carranxa” lo vaig arreplegar l’any 2005 dels meus pares, i se tracte d’un joc de saltar la soga.
1948 i la Virgen de Fátima
La Virgen de Fátima arribe a Nonasp lo 3 de juliol de 1948 per la tarde.
Fr. Juan Martínez Plana
Juan Martínez Plana, sacerdot catòlic, religiós trinitari i escriptor, nascut a Nonasp cap a l’any 1532.
Pica paret
Lo xiquet-a què pare, s’ha de posar de cara a la paret, d’esquena als jugadors, i dir “un, dos, tres, pica paret”, simulant-ho en la mà.
Bernardo Borràs
Bernardo Borràs, «Teniente de Voluntarios de Aragón», actua de guerriller en la zona de Beseit.
Tello
Com los carrers eren de terra, dibuixaven la figura en un totxo o en una pedra. Los quadrats se feien de manera que se pogués posar bé lo peu dins.
Pilar «La Manxoreta»
Lo ser menudeta i el seu caràcter una mica especial, feien d’ella una persona vulnerable, ja que a voltes era víctima d’insults i bromes pesades d’algunes “criatures” ja grandetes.
Nassos i tradicions
Però si parlam de nassos i de xiquets, sense cap dubte, lo més famós és l’Home dels Nassos, que segons la tradició oral, té tants nassos com dies té l’any,
La Unió Patriotica i Sometent
Per mantindre lo règim se crea com a partit únic la Unión Patriótica, i a més, el Sometent (Som atents), una milícia ciutadana d’origen català, organitzada per los propietaris, i que la dictadura de Primo de Rivera fa extensiva a tot lo país.
Histories de l’estraperlo
Lo racionament va portar l’aparició d’un mercat negre de tot allò que estava intervingut per l’Estat i que se va conèixer com “estraperlo”.
Alfredo Llop Bielsa
D. Alfredo Llop Bielsa, ve a Nonasp l’un de setembre de 1956, i pren possessió en propietat de l’Escola Unitària nº 2.
Joc de l’avió
Lo joc de l’avió, lo vaig roplegar l’any 2003 de José “lo Poquet”, que me va explicar que hi jugaven los dissabtes a Faió los miners de Nonasp, mentrestant esperaven lo tren Correu que los havia de portar cap a casa.
Jesús Susín «lo mestre»
Lo primer curs lo vam fer en lo mestre Ángel Barranco i a l’any següent ja va arribar Jesús Susín “lo mestre”, en qui vam anar del segon curs a vuitè.
Cassola
Lo joc de “Cassola”, és un joc de la infància de la meua mare, Alicia Roc, que estave lligat a un espai molt concret: lo carrer Maella, a on los xiquets-es hi trobaven tots los elements necessaris per a fer lo joc.
Perruqueres a Nonasp al segle XX
Un dels canvis importants que hi va haver al segle XX, van ser les perruqueres, perquè des de principis dels anys 40, en què es va establir la primera, se van propiciar canvis importants en los pentinats de les dones.
Patacons
Per jugar lo primer que s’havie de fer ere buscar cartes d’una baralla vella, cosa que me dien que no ere gaire difícil, perquè als cafès los homes jugaven a la botifarra i al guinyot.
Remeis pa malalts
A Nonasp, dins d’allò que seria la cultura popular, mos han arribat diferents remeis màgics, supersticions, ungüents i practiques religioses per la cura de les malalties.
A la falda dels iaios
Los jocs de falda són los primers que los pares i iaios compateixen en los xiquets, i que es poden situar durant los dos o tres primers anys de vida.
Remeis magics
La gent pobra per curar-se es feia remeis en herbes medicinals que es trobaven al terme, ungüents fets casolans i amulets per curar, donar sort i altres supersticions.
Enrique lo Guarnicioner
Enrique va nàixer l’any 1945 i va ser lo segon fill de Romualdos de “ca Permilis” i Josefina de “cal Surdet”. Quan eixís d’estudi l’any 1959 los seus pares decideixen que aprengue un ofici de guarnicioner.
Cabanes
De tant en tant, pels freginals del poble, es poden veure xiquets fent cabanes, utilitzant diferents materials com fustes, pedres, cartons, plàstics, o qualsevol cosa que la imaginació los diu que allò val per poder-la construir.
Coses que mos feen por
La por per als xiquets, es un mecanisme de defensa que ajude a evitar situacions potencialment perilloses.
Pioners del futbol a Nonasp
De nonaspins corrent darrere d’una pilota, la primera notícia que he trobat és a Heraldo de Aragón de 23 d’agost de 1923, d’un partit de futbol entre lo Favara i Nonasp.
Tiro la bola
El joc del Tiro la Bola, consistia a llançar una bola de ferro per un camí de terra, fent un recorregut d’anar i tornar d’entre dos i tres kilòmetres.
Llidons i canuts
Lo mes de setembre, era el temps d’estar pendents del procés de maduració dels llidons.
La agüeleta de Cocus
Us acordau d’aquelles agüeletes vestides totes de negre, en la cara pansideta i tota arrugadeta per los anys i a voltes per la falta de dents?
Lo pare Carbasser
Lo joc del “Pare carbasser” com també molts altres que he anat arreplegant, ja sol és un record de la gent més gran.